(Mickey Lasal, Ulan Bator) Companys, per si algú s´havia pres a conya les recents declaracions d´en Batty de postular a una plaça de Chamàn a la Mongòlia Interior, notícies recents l´ubiquen prop de Bayankhongor. Així que, seguit pel seu fidel escolanet de Cork, sembla ser que ha arrelat en aquest indret. S´informa, també, que la mitra de bisbe abandonada per en Batty, obra en poder de Long John, l´escolà rebel que no ha volgut saber res de chamans ni de Mongòlies.
9 comentaris:
Abans de que algú faci alguna conya fàcil amb la relació entre els topònims i el QI dels actors (bah, que'ns coneixem!), m'agradaria dir que tot el que jo he fet és acompanyar en Sinfu, que deia que volia saludar unes cosines que viuen a Ulan Bator. La veritat és que no sé què pensar. Les cosines no les vam veure mai, però poc després d'arribar és va fer uns amics que, francament, me semblen un xic massa extravertits. Coses d'en Sinfu, direu. En fi, la veritat és que jo, quan vaig veure el somriure de duende d'en Sinfu quan va veure el nom de l'aeroport ja m'imaginava que no acabaríem bé. Menys mal que la gastronomia del país ho està fent tot un xic més suportable. Encara que, com diu en Sinfu (a la foto amb un amic inseparable), l'amistat és l'únic que compte i aquí s'està molt bé.
De totes maneres, m'agradaria elevar una queixa personal a en Hands pel fet d'utilitzar constantment una imatge que trobo que no m'afavoreix gaire. M'agradaria aprofitar d'aquesta oportunitat per dir que el Net està ple d'imatges meves de quan era jove. Que ja està bé d'agafar sempre les que fan olor a xiprers, home.
Total que esteu com a casa: cosines,amics,bon menjar i l´icomparable somriure d´en Sinfu.Senyal que aquí es troba be.
Vaaale,ja buscaré pel GS que està ple de fotos de la teva joventut.
I camells, Hands! No pots imaginar-te la de camells que hi ha en aquest país. A més, que acaba de descobrir la marmita i no hi ha deu que'l tregui d'aquí. Baïrtai (Apa buenas!)
Home Roy, quan ens van donar de baixa de la cúria romana jo només vaig dir que a Mongòlia tenien cerveses autòctones i llavors vas ser tu el que vas fer les gestions....i ja que hi erem no podia deixar de visitar les cosines tot i que m'han dit que l'olor a peus a la teva cabana no l'aguantaven ni els camells i que et compri peusec la propera vegada.
per cert, si mai no teniu una mica de temps i trobeu "La historia del camello que llora" no deixeu de veure-la...
ok, qui tingui ganes, pot veure el documental a youtube.
Per cert, Sinfu. Que me sap greu perquè veig que amb l'edat vas perdent la memòria. El que tu anomenes olor a peus a la yurta son els cabrales que't vas portar de Astúries amb l'idea de que anaves a impressionar a les teves cosines. I les teves cosines ja sabem que no les hem vist ni en pintura, però et recordo que quan vam aterrar al Chinggis Khaan ens esperaven tres ambulàncies per fer-se càrrec de les hostesses d'Aeroflot que no van poder suportar l'olor dels teus regals.
Publica un comentari a l'entrada