| ... | Un franco, 14 pesetas (2006). No sé quina va ser l'acollida que va tenir a Espanya, però és un film de referència entre la immigració espanyola en terra helvètica. Jo crec que no tant per l'argument del film, que també, sinó pel munt de detalls que sols un immigrant en aquest país pot |
tenir la suficient sensibilitat per integrar en un film autobiogràfic. Per exemple, l'escena de la vella del tren. Recordo que el mateix '92, davant de la estació de Lausanne, una velleta va agafar un mocador de paper que un tio havia deixat caure per terra i, amb tota l'amabilitat del mon, li va donar dient-li que havia vist com li queia i que era seu. També veureu els espanyols en acció amb l'idioma: salutacions en suís alemany amb resposta en espanyol, fer aprendre l'espanyol al botiguer abans que aprendre el suís alemany ... Coses que poden funcionar a Catalunya, però no fora d'aquí. Bé, si el trailer us anima, jo crec que aquest film us podrà apropar més al fenomen migratori espanyol a Europa que no pas el de Vente a Alemania, Pepe. :D Escolteu sobretot els diàlegs dels vídeos: son d'una actualitat aterradora.
18 comentaris:
Doncs aquí teniu un nou destí migratori: Noruega
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/02/11/actualidad/1328962500_273909.html bé veieu aquest vídeo
http://www.youtube.com/watch?v=HQG0n80RlFY
Desconeixia el film,a veure que puc fer al respecte.I si que vaig llegir el fenòmen del nou destí dels espanyols cap a Noruega,i no acabo d´entendre per què han fet cap allà,si la cosa tampoc està per a tirar coets.
Què es pot esperar de penya que no s'ha passat ni pel Wikipèdia, ni per qualsevol agència de turisme, ni de feina (jobs, monster, ...) per aprendre alguna cosa (els preus de les coses, per començar) sobre el país on volen trobar feina? I què hauria passat si Españoles en el mundo haguessin fet un reportatge sobre un tio que s'ho passa pipa a Ulan Bator? A favor de la penya del film, dir que, encara que ni sabien on estava Suïssa (tampoc el que era un rollo de paper WC), anaven amb un contracte.
Altra cosa son les espanyolades del vídeo. Abans de criticar els noruecs i les seves institucions d'acollida, podria mirar-se les espanyoles. A més que lo de ... Son muchos los españoles que ahora mismo están buscando fuera de España las oportunidades que no encuentran aquí: Desde el comienzo de la crisis 300.000 españoles se han marchado al extranjero, pero no todos han tenido éxito. Ah, perquè la majoria si que n'ha tingut de ... EXITO ???
Quan veus que hi ha gent que fot el camp a Noruega amb 200 euros.... però el que està clar és que els noruegs parlen norueg per emprenyar! com és que no saben aspanyó si és un dels idiomes més parlats al món mundial!http://www.youtube.com/watch?v=n2K_tRxdORg
Imaginem que aquesta penya s'agafa un AVE i, quan baixen, dues províncies més a l'oest, hi ha un empresari que els espera i els dona feina. De què pensaven viure durant un mes fins rebre la primera paga? En quin alberg pensaven viure? O quin pis compartir? I, tot plegat, per 200 euros??? Han intentat fer-ho mai ja a Espanya? Que'ls hi feia creure que, a Noruega, o on fos!, això podia funcionar? No us ho imagineu? Estem parlant d'una penya que s'ha criat en un estat assistencial i dona per sentat que ningú els deixarà morir de gana o de fred (encara que ells podrien haver-h fet tranquil.lament amb els inmigrants que tenien a casa). Que qualsevol problema que ells puguin tenir és un problema que altres estan obligats a resoldre. I encara pitjor. Estem parlant de bombes humanes que s'empassen el que els donin per la TV, el que sigui! Avui, aquesta penya ha acabat buscant curro a Noruega. Ahir, s'haurien embarcat i haurien acabat amb Maies i Inques. Si aquest és el resultat de l'escola de l'Espanya democràtica, n'hi ha per llogar-hi cadires.
Doncs mira,acabes de definir l´actual model d´espanyol (i ja de passada,també de català)del moment.Aixi de senzill.Jo suposo que tant en Sinfu com tú,quan baixeu per aquí,ja debeu intuir com és el personal.Però crec que quan hi estàs vivint dia rere dia,la cosa és molt més exagerada.Si és que només has de veure el que mira la penya per la tele i fins i tot amb això passa igual que amb l´idioma quan són fora:que pensen que com que ells ho miren,tothom ho fa.
Vosaltres dos vau arribar amb 200 euros (o l´equivalent del moment)als llocs on viviu i treballeu ara?
Quan jo vaig arribar a Irlanda tenia contactes, una entrevista de feina a un pub que una amiga m'havia preparat, coneixia l'idioma i portava prou diners per poder passar-me dos mesos "a la bartola". Aquí, això d'agafar la baixa laboral, que si em fa mal això, que si no sé que tinc, el "cuentu" que molta gent ha fet a les espanyes, no funciona. Us diré que, en una feina normal, tens deu dies de baixa per malaltia no justificada. Vol dir que si un dia et trobes ressacós (quelcom freqüent en aquestes contrades), truques i no passa res. Sí al següent dia no hi vas, truques i no passa res, però al tercer has de portar la baixa mèdica, i no te la donen per la jeta. Un cop utilitzats els deu dies, si estàs malalt, si t'han d'operar, i el metge et dona la baixa, llavors l'empresa no et paga ni un cèntim, has d'anar a l'oficina d'atur i et pagaran després d'un mes, 200 euros a la setmana, tant se val si en cobraves 600 o 1000.
Per cert, a l'any 2000 una Lliura irlandesa eren al voltant de 230 pessetes....
Després també hi ha que sempre estan parlant de les coses que consideren negatives d'Irlanda, que si el menjar, que si el temps, que si els preus...però al seu poble treballaven per quatre duros. Aquests són els que viuen en guethos i parlen un anglès nefast. Cap compromís amb el país d'acollida....
Bé, aquí si que et paguen el 80% per baixa mèdica. Però, com tu dius, per la jeta, res de res. Més que res que no hi ha seguretat social, els metges son privats, estan controlats per les mútues i ... si algú els fica sota el perfum de que hi ha un metge que dona les baixes fàcilment, faran el necessari perquè no ho faci més. Sobre la penya que's passa la vida dient lo bé que es viu a Espanya. Bé, son els mateixos que a Catalunya sempre estan donant la vara amb lo bé que vivien al seu poble. En Isaac no els suporta i sempre diu que ningú els obliga a estar aquí i que no tenen més que a tornar a casa si tant bé s'hi estaven. Això és veritat pels espanyols, però també pels portuguesos i tota la penya dels Balcans.
Acabo de veure Un franco, 14 pesetas. No sé si mereixia els Goyas (tampoc sé quins altres films es presentaven) però m'ha agradat i us el recomano.
I pel que fa a Noruega, què us sembla si comparem les pàgines de les ambaixades Noruega i Espanyola? Nchst! Si és que el mon ens té una enveja ...
com has vist la pel·lícula? online o en vídeo?
La pàgina española és austera com Castella o simplement no en saben més?
He vist el film en DVD. Sobre la pàgina, austeritat no té perquè estar relacionada amb manca de cap utilitat, no?
Home,aquí la penya que ha vingut de fora i s´ha quedat (molts han marxat)de moment encara no et venen amb lo be que s´estava al seu lloc d´orígen,però al ritme que van les coses el dia que comencen a pensar-ho segurament que tindran raó.La qüestió,llavors,serà si seguiran aquí donant la vara o seran conseqüents i tornaran.
Tret de la colla de Noruega, la majoria que han emigrat han demanat pasta a la family. I clar, tornar amb les mans buides és com acceptar que has fracassat. I com la penya coneix un munt de coses sobre famosos i famosetes, però res sobre que l'èxit i el fracàs no son sinó dues cares de la mateixa moneda ...
Canviant de tema. Pane e Cioccolata (1973) tracta del tema de l'emigració dels italians a Suïssa en clau de humor italià. Es a dir, els suïssos son imbècils, ens pixem en les seves ciutats tant netes, abusem de la confiança i ens en fotem de la seva policia com mai osariem fer amb la nostra, etc, etc ... Això si: meglio vivere da immigrato illegale che tornare a casa
Publica un comentari a l'entrada