Un estudi elaborat per científics catalans i publicat a nature.com (que els xiquets de l'ara.cat han confós amb 'Scientific Reports') ha confirmat que la música pop moderna sona tota igual. I per fer-ho, han utilitzat l'arxiu Million Song Dataset (Universitat de Columbia) i diverses entrevistes amb membres qualificats del comité científic del GS, que els han confirmat que també ha estat el cas de la música pop més antiga, de la salsa, el ska, el gothic rock, la majoria de temes de la cançó catalana i, ja generalitzant, del cinema espanyol. Afegir que, quan el comité científic del GS va demanar al grup de científics catalans si la realitat social i econòmica del país justificava que dediquessin els diners dels contribuents a aquest tipus d'estudis, va rebre una dura crítica de l'equip i l'amenaça de no ser mencionats mai més en cap publicació científica. Quan un dels membres del GS va amenaçar amb enviar un resum de l'activitat científica de l'equip de científics catalans al futur interventor de la Unió Europea, els ànims es van calmar i, a tot senyor tot honor, hem de dir que el comité científic del GS s'està passant un cap de setmana fantàstic a Formentera.
3 comentaris:
Avui son els de Televisió de Catalunya qui, comentant aquest estudi, afegeixen una recepta teòrica per crear cançons que sonin modernes i actuals: "Els canvis d'acords senzills, els instruments comuns i el volum fort són els ingredients de la música actual". Serrà afegeix que "fer aquests canvis sobre cançons antigues pot fer que sonin a noves". Mare meva, com s'ha disparat l'Alzheimer ... Si que és veritat que, pel que fa a la riquesa de les lletres i el volum dels temes, la música actual ... En fi, no us perdeu en aquest exemple la música d'abans, tampoc els cables elèctrics, una mostra més de com es feien de bé les coses. Hauré de demanar diners publics per desmostrar-ho cientificament?
Ha sigut en Long John el responsable de l'estudi?
En fi, com deien els Putilatex: El Pop nos va a volver a todos gilipollas
Publica un comentari a l'entrada