dimecres, 31 de juliol del 2013

passats tèrbols (1984-1987)

Galícia (1984)
Port de la Bonaigua (1987)
Fisterra (1984)
Com dèiem ahir, la troballa d'aquestes fotos vintage per en Doc es mereixien obrir un nou capítol de la sèrie passats tèrbols.  Conversant per phone amb en Sinfu, ens hem inclinat per pensar que les fotos corresponen més aviat al 1984. El cas és que jo no vaig poder anar amb vosaltres: possiblement perquè, per aquella època, treballava a Danone. De totes maneres, m'ha fet il·lusió afegir-me al grup amb una foto que'm va fer Lluïsa al Port de la Bonaigua el 1987, i ficar al dia les etiquetes 'passats tèrbols', on podreu trobar la sèrie de fotos vintage que hem anat penjant al GS (no estan totes les que son, però son totes les que estan!). De les fotos de Galícia dir que, en primer lloc, crec que hauríem d'agrair la realització a la Castanheira do Tenes. Dit això, destacar que m'ha fet riure el vostre look. Més, si penso amb la polèmica que s'ha muntat enguany amb la moda dels mini-shorts. En fi, que sinó fos pels mitjons blancs de tenis, esteu d'un glam total i, encara que els tios segueixin amb la moda dels bermudes d'anar a fangar, estic segur que les adolescents us trobaran d'una rabiosa actualitat. Una altra cosa son en Sinfu i na Assumpta, clar. Però és que ells, això de les modes ... A més, que a en Sinfu li anava més el look d'en Mungo Jerry. Per cert, Sinfu, si encara tens la càmera que portaves a Fisterra, pensa que a eBay podries treure't una pasta!  I ara una qüestió que me treu la son. Si punxeu la foto del carro i l'amplieu, veureu que hi ha un tio al darrera. Estava fent el que jo m'imagino que estava fent?

la fàbrica de somnis de Warner a Londres ...


Confesso que, des de que una companya de la feina va passar-me el primer llibre de Harry Potter, vaig convertir-me en un addicte de la sèrie: malaltia que vaig acabar enganxant a Lluïsa i Yaël. No sé si esteu al corrent del 'Making Of' que Warner Bros. va inaugurar l'any passat a Londres. Podeu visitar la pàgina punxant aquest enllaç o donant un cop d'ull a l'espectacle oníric del vídeo que he enganxat en aquesta entrada. En fi, tota aquesta introducció per dir-vos que Google Maps també us permet passejar-vos per Diagon Alley. I que si no recordeu res de les botigues, sempre podeu refrescar la memòria a un wiki (en francès), no menys oníric, que us aclarirà tot el que desitgeu saber.  Hi ha un munt d'agències de viatges que organitzen tours relacionats amb la sèrie (per exemple, el d'aquest enllaç), però si no us podeu desplaçar, feu com jo i continueu vivint la màgia de Harry Potter gràcies a Google Maps : Harry Potter Sightseeing Map.

dimarts, 30 de juliol del 2013

Sinfu: fenòmen de moda arreu del món

Els corresponsals del GS d'arreu del món ens han enviat un munt d'imatges on es pot constatar com, les ciutats més importants del planeta i les grans multinacionals, han decidit organitzar un just homenatge a un dels més grans pensadors que ha vist el segle i destacar així els seus 50 anys de treball infatigable.

feliç aniversari, Sinfu !!!

Expo Sinfu: Ecce Omo
Edward Bow Gallery
Com ho vol la tradició recent del GS, havia pensat en fer un vídeo musical per felicitar-te pel teu aniversari. Però com imagino que és justament el que t'estàs esperant (o tement!), he decidit fer quelcom de diferent. Un relat incomplet d'impressions personals sobre la cartografia del teu personatge. Començaré recomanant-te que deixis de repetir allò de: 'El meu nom és Brown, James Brown', perquè tothom et recordarà sempre com 'Er Sinfu'. Ha passat una vida des de que ens varem creuar per primera vegada a la UAB. però del que va passar en aquella època, ja en parlem sobradament aquí. Deixa'm recordar un recorregut professional t'ha portat a fer una mica de tot a la vida, però en el que la comunicació i l'ensenyament, siguin del que siguin, han estat sempre la teva veritable passió. Una passió que't va portar des dels programes d'alfabetització que vas donar durant el servei militar, als cursos sobre motoserres al INEM de Mollet, els de Geo a la UAB i ara els cursos d'espanyol a la Uni de Cork. Una altra de les teves passions ha estat viatjar a llocs on la força de Coriolis seguís  el comportament que esperaves d'ella. Des de Mèxic al Japo, per tot arreu per on has passat, vas deixar la traça de la teva catalanitat: la barretina, el training del Barça, la senyera (bé, a Mèxic en vas deixar una altra, de traça, pero millor no entrar en detalls). Politicament, sempre t'has situat a l'esquerra: i deixa'm afegir que, vivint a Irlanda, ha estat un gran encert. En efecte, la gent t'hauria mirat molt rar si els haguessis dit que eres de 'See You', i mai no t'haguessis aguantat el riure si haguessis hagut de pronunciar les sigles del PP en anglès. Pero si deixem la politica de banda crec que, per damunt de tot i en el bon sentit de la definicio, ets un animal social. Sempre t'ha agradat conèixer tot tipus de gent, interessar-te i parlar amb ella ... Des del teu recorregut enciclopèdic quan, entre la d'altres, vas conèixer la flor i nata de la classe política de les Valls del Segre, fins al teu darrer congrès a Gröningen, on hom pot demanar-se si els participants no eren originaris de Mos Eisley (al planeta Tatooine, de Star Wars). Sempre t'he conegut a l'escolta de l'altre, defenent les teves posicions, pero sense ferir mai el teu adversari: solament per això, ja hauria valgut la pena de haver-te conegut.
I ara ... ara deixa'm parlar de l'amic. Fa gairebé trenta anys que ens coneixem, Sinfu: tota una vida! Les hem viscut de tots els colors. Ara propers, ara a més de 1000 de km de distància. Ara en contacte setmanal, ara sense saber res l'un de l'altre durant mesos. Què més dona? El més important és que, sigui per visioconferència, per phone, cara a cara al bar que sigui (fins i tot a L'Espanyol de la Zona Hermética ... l'han tancat, oi?), sempre hem pogut parlar obertament de tot. Sempre has estat enllà on havies d'estar quan jo tenia necessitat de buidar el sac o, afortunadament molt més sovint, de trencar-nos la caixa parlant de tot i de res. Sols espero haver estat sempre on tu esperaves que estès quan m'has necessitat. No me queda res més que afegir sinó que, malgrat el que puguin dir els gitanos de Ripollet, ets un dels tios més legals que mai he conegut, i que agraeixo als 10's tenir-te com amic, poder compartir amb tu el GS ... i, encara que estiguem tant lluny i t'estalviïs la invitada, compartir avui també el teu aniversari al GS. Moltes felicitats, Sinfu!  Que passis un dia de conya.

dilluns, 29 de juliol del 2013

parlem de sexe?


Segons un estudi del Harvard University Social Cognitive and Affective Neuroscience Lab, donar la brasa en plan egocèntric als amics i coneguts, no parlant de res d'altre que de si mateix, pot proporcionar el mateix plaer que el sexe. L'origen d'aquesta investigació era saber perquè a la penya li agrada tant el so de la seva pròpia veu, i si això està relacionat amb les parts del cervell associades amb el plaer i la recompensa. Després de realitzar proves de ressonància magnètica al cervell dels braseros els investigadors van confirmar que, quan les persones parlen de si mateixes, es produeix la mateixa reacció química que experimenten durant les relacions sexuals, i això les motiva per compartir informació personal amb més regularitat.
Els investigadors no diuen res però sobre si aquest fenomen s'amplifica quan la conversa es realitza per telèfon. Per tant, investigadors del Harris Institute han descobert que un 10% de la penya utilitza el phone mentre fa l'amor (20% dels adults entre 18-34 anys), 33% mentre estan a un sopar romàntic i el 12% sota la dutxa. En fi, la penya de Harvard tampoc diu res sobre si el plaer augmenta en funció de la llengua utilitzada per donar la brasa: com seria el cas d'aquesta senyora o el d'aquest senyor. Finalment, com a bons universitaris, han preferit no pronunciar-se sobre el fenomen multiplicador que podria tenir atrapar com a rates, i sense possibilitat d'escapatòria, una pila d'estudiants durant una hora i mitja o dues hores de brasa.

J.J. Cale ja no hi és ...


Com s'anuncia a la seva pàgina personal, el passat divendres 26 se'ns va apagar en JJ Cale, víctima d'un infart als 74 anys. He estat buscant per youtube un video decent del tema amb el que tots el recordarem: Cocaine. Però tots els que he trobat, o tenien uns 'arreglos' que el desvirtuen, o una qualitat que no li fa justícia. Així que m'he decidit per pujar aquest, que va composar per Lynyrd Skynyrd, i que aquí interpreta amb en Eric Clapton ... amb un xic menys de canya, i sense el piano, que li donava un só molt més especial.

diumenge, 28 de juliol del 2013

Ubuntu Edge


Imagineu que teniu un ja vell Samsung Galaxy S3 a les mans. Segons All-In-One-Toolbox, una eina que aconsello a tots aquells que tinguin un telèfon Android, veureu que ve equipat amb un processador de 1.4 GHz quad-core, amb 1GB de RAM, 16GB de memòria flash de base per l'emmagatzematge (l'alta gamma comptava amb 32 o 64GB) que poden estendre's amb 32GB més amb una targeta micro SD. A més, trobareu que ve equipat amb una pantalla que dona una resolució de 1280 x 720 pixels. Imagineu que, després de donar un cop d'ull a les aplicacions que heu instal.lat al telèfon, us adoneu que omplen les mateixes funcionalitats que les que teniu instal·lades al vostre ordinador. La conclusió a la que arribeu és que el que porteu a la butxaca és, accessòriament, un aparell que us permet telefonar, un ordinador amb més gadgets que el que teniu a casa. Potser menys potent, però amb una optimització brutal dels seus recursos i, a sobre, portàtil.
Bé, doncs, aquestes son les premisses més importants sobre les que s'ha basat el projecte que la firma sud-africana Canonical ha decidit llençar cap endavant: Ubuntu Edge, D'una manera super resumida, es pot dir que la idea és construir una aparell amb el que hi ha de millor en hardware avui en dia, i instal.lar-li una versió del lynux Ubuntu (en dual-boot amb Android) que canviaria d'ergonomia segons que el desktop es visualitzés al smartphone o, via un cable HDMI (perquè no via el Wi-Fi), a un monitor (TV, computer, ...): : This could be the mobile device that finally has enough power and moxie to replace a PC, because it can act just like one (c|net, 23.07.2013). A més, que si li doneu un cop d'ull al vídeo, veure que el design de l'aparell és super atractiu. No puc sinó estar totalment d'acord amb l'opinió de l'expert de ZD Net: Ubuntu Edge might just change the computing world.
La idea pot revolucionar el mon de la informàtica no solament pel fet d'estar basada en part en un sistema d'explotació Open Source, no solament pel concepte, no solament per la potència que tindrà l'aparell sinó, sobretot, perquè Canonical ha decidit que no val la pena de tirar endavant el projecte sinó està sostingut per aquells que seran els seus futurs clients. Es per això que havent estimat a 32 Mio de USD el finançament d'una primera sèrie de producció de 40'000 aparells, s'han arriscat a utilitzar la via de les donacions o crowdfunding. Segons Canonical, van recollir 1 Mio USD durant les primeres cinc hores, després els dons ja no van tenir l'effet d'appel i l'entusiasme va baixar. Podeu seguir en aquesta pàgina on es troben en aquest moment.
Personalment, crec que la idea de base té una lògica implacable. Jo no sé si Ubunti Edge serà el primer phone que segueix aquesta lògica, però estic segur que no serà l'únic. 

divendres, 26 de juliol del 2013

va, una altra sobre la religió !


Us proposo d'acabar la setmana amb un vídeo genial d'un altre ateu practicant: en Rowan Atkinson. Atkinson, que el novembre del 2005 va defensar la seva opinió sobre la religió a la cambra dels Lords (veure article a El País): Què té de dolent sentir rebuig o antipatia per una religió, especialment si els ensenyaments d'aquesta religió són irracionals o ataquen els drets humans? Hom no pot triar la seva raça, però sí les idees que defensa. I no és suficient creure en elles molt sincerament per estar protegit contra la crítica o, fins i tot, contra la burla. El que poden exigir les persones religioses, o els representants de les religions, és respecte a la seva pròpia llibertat d'expressió, cosa que no s'atribueix a grups, majories o minories, sinó simplement a cadascun dels individus. Per demostrar que no es persegueix l'església catòlica o l'islam, no cal blindar-los contra l'aversió que poden produir alguns dels seus ensenyaments, només cal respectar el dret a la lliure expressió de cadascun dels catòlics o dels musulmans.

dijous, 25 de juliol del 2013

seguim parlant de religió?


Un altre vídeo d'en Dave Allen. Una reflexió d'una pedagogia brutal i un sentit de l'humor inoblidable.

un país tant modern com ens creiem?

Es senzillament increïble que en aquestes alçades del segle XXI, a un país que es té pel melic del mon, reobris el debat sobre la utilització del iodur de plata per fer front a la calamarsa. Tu saps molt bé que és una idea obsoleta i plena de perills: sanitaris i mediambientals. Deixam ara que t'expliqui com s'ho fan en altres llocs amb un clima més dur que a Catalunya.
En primer lloc, o tens el capital per fer front a un any de males collites o subscrius una assegurança: si les condicions que't proposen no t'agraden, planteja't si has de tornar a votar la dreta a les properes eleccions. En segon lloc, com guanyaràs molt més no tenint una mala collita que tocant els diners de l'assegurança, hauries de mirar de trobar una protecció que faci anys que hagi fet les seves proves. T'estic parlant de les xarxes anti-calamarsa que trobes per tot arreu on hi hagi producció de fruits: des de les pomeres, fins a la vinya. Estic segur que realitzaràs de seguida que, a més de la calamarsa, et protegirà dels ocells i podràs vendre la teva fruita a un preu més alt. Naturalment, no val ni la pena entrar a parlar del que una universitat implicada amb la societat que la sosté podria arribar a fer per tu. Però si tot el que saps fer és contaminar la terra amb iodur de plata, pesticides i adobs, millor que deixis de queixar-te sobre la teva sort i et dediquis a una altra cosa. El teu país i les generacions presents i futures t'ho agrairan.

dimecres, 24 de juliol del 2013

dos musicals excepcionals !


.

Divuit anys separen el primer film del segon i no sabria dir amb quin dels dos quedar-me. O si, perquè enganyar-vos? Me quedo amb els dos. Encara que potser sigui el primer el que recordo amb més carinyo, en particular per la relació super total d'en John Belushi i na Carrie Fisher (la princesa Leia de Star Wars, pels que no la recordin) en particular els tirs de bazooka, la demolició del hotel o l'escena final a les clavegueres ... Amor total, companys! També recordo amb moltíssim carinyo l'escena de Think, amb una Aretha Franklin inmensa, acompanyada per les increïbles The Ridgeway Sisters ... En fi, n'hi han tantes d'escenes que recordo amb tant carinyo! Deixant de banda aquestes, subratllar un càsting composat pels monstres del blues que surten en ambdós films. Ells son els culpables de que me segueixi passant els films un, dos o més cops per any. Musica amb majúscules, tocada i cantada pels millors musics. Un regal !

qui no coneix en Ignasi Cuadros?

Un dia que estàvem prenent una birra, parlant del que havíem aprés a la troncal d'el Bages, en Sinfu va sortir-nos demanant si algú sabia què se'n havia fet d'en Ignasi Cuadros. Vaig recordar haver llegit en algun lloc que era traductor de català (ara sé que ho vaig veure a la llista de publicacions del seu paisano: veure títol 27). Avui he trobat un article que li ha dedicat un tal Senyor Ramon, a la secció: El Cul del Pou, de la revista manresana El pou de la gallina.cat. Es tracta d'una simpàtica descripció del personatge i de part de la seva trajectòria manresana. Quan el contactes, Sinfu?

Rèquiem per Detroit

Sense Ficció - Requiem per detroit (1a part) from Penjar Videos on Vimeo.

requiem per detroit 2 from Penjar Videos on Vimeo.

Fa dies que se'n parlava, però finalment Detroit es declara en fallida. Un s'imagina les ciutats abandonades fa segles, però costa de creure que això passi ara. Bé, s'entén prou bé.... Si teniu temps, feu un tomb amb Google Maps per la ciutat i veureu algunes de les imatges que es veuen al documental que he penjat. Esperem no acabar com ells.

dimarts, 23 de juliol del 2013

parlem de religió?


Dave Allen, un vídeo brillant de la ma d'un irlandès brillant. Dave, que es definia com un ateu practicant, va deixar anar aquesta en 1998: Al llarg de la meva vida, sempre m'ha molestat qualsevol tipus de jerarquia. Me molesta el poder sigui de qui sigui: del govern o de la policia, o fins i tot els vigilants. A l'escola, des de la primera monja amb la que vaig cantar (la gent solia pensar en elles com a petites i agradables senyores) ... et pegaven al cul, de la manera més cruel que podien. Havien troben parts del cos que eren vulnerables a un dolor intens: t'aixecaven per les orelles o pel nas. I mentre t'aixecaven, et deien: 'No ploris! Era molt difícil no plorar. Vull dir, no de l'emoció, però de dolor. I els capellans eren exactament el mateix. Podeu seguir admirant en Allen donant un cop d'ull a Catholic Church o Pope elevates Cardinals.

els déus de l'enginyeria van atacar de nou ...


El passat dimecres 17 de Juliol els ginebrins van poder presenciar un espectacle insòlit: el trasllat de l'antiga estació de Chêne-Bourg, per habilitar l'espai així alliberat per la construcció d'una estació subterrània i la posa dels rails de la línia de rodalies que unirà la estació central de Ginebra Cornavin amb Eaux-Vives i Annemasse (aquesta línia també es coneix amb el nom de CEVA
Per l'anècdota, el desplaçament de l'antiga estació es va iniciar poc abans de les 8:00 i va acabar a les 12:00 (veure imatges de la RTS). A part unes petites correccions en l'eix de l'edifici, l'operació es va desenvolupar sense incidents.

dilluns, 22 de juliol del 2013

the body in catalan visual culture ...

dansa de la mort a Verges
en Sinfu en primer pla
Vull deixar dues coses clares abans de començar. La primera, que aquesta entrada no té estrictament res a veure amb la que l'ha precedit avui. La segona, que l'hauria de haver escrit el nostre corresponsal a Cork, però ja sabeu com és. Som-hi, doncs. El títol de l'entrada fa referència a una conferència que tindrà lloc al Department of Hispanic Studies at University College Cork del 5 al 7 de Setembre d'enguany (punxeu aquí per veure el programa). M'ha semblat comprendre que l'organitza na Eva Bru (podeu trobar-la a la llista de seguidors del GS. Hola, Eva!). En qualsevol cas, és a ella a qui us heu d'adreçar si us voleu inscriure. Si decidiu d'anar-hi, no cal que us preocupeu per res d'altre que pel bitllet de l'avió. En Sinfu m'ha fet saber que, pel menjar i l'aixopluc, ell s'ocuparà de tot.

la biodiversitat de la fauna de BCN

salvem la biodiversitat !
En complement de la campanya de reconeixement als 'pijos' en el ecosistema urbà de BCN, iniciada per María de los Llanos de LunaEl Jueves ens informa d'una ofensiva municipal que pretén salvar una altra espècie endèmica de la vila: El Ayuntamiento de BCN becará a los modernos de la ciudad. Estos habitantes típicos de Barcelona serán subvencionados para que puedan desarrollar su modernez incluso en plena crisis (...) La mayoría de ellos tenían los típicos oficios de dudosa utilidad (...). Con la crisis, se han quedado sin trabajo y han perdido aquello que define esencialmente a un moderno: dinero para gastar en chorradas (...) "Hay un notable descenso en la calidad de los modernos de Barcelona", advierte un funcionario del ayuntamiento (...)  ya no tienen dinero para ir a conciertos de grupos que no conoce ni Dios. Algunos se ven obligados a inventarse nombres de grupos para quedar como enterados" (...) el Ayuntamiento de la ciudad ha decidido becarlos para que puedan desarrollar su modernez sin límites. Para acceder a la becas, hay que aprobar unas pequeñas oposiciones con preguntas sobre Tendencias, Moda y Cultura General. “No hay que preocuparse”, insisten desde el Ayuntamiento de Barcelona. “Preguntamos por cuatro gilipolleces. Como todo buen moderno, lo que hay que aparentar es que sabes un poco de todo, pero sin profundizar” (més informacio a la prestigiosa secció 'Manda Guevos' de El Jueves).

diumenge, 21 de juliol del 2013

parlem de terratrèmols ...

Central geotèrmica de Sulz (Soultz-sous-forêt).
una de les principals fonts d'electricitat d'Alsàcia
al país de les centrals nuclears ...
En primer lloc parlem del terratrèmol del que haureu escoltat parlar quan llegiu aquestes línies (si els mundials de natació us ho han permès, és clar). El US Geological Survey (USGS) ha identificat un terratrèmol de magnitud 6,9 aquest matí a 57 km al SW de Wellington, a les 17h09 hora local (07h09 a casa nostra) i amb durada d'uns 30s. Minuts més tard han començat les rèpliques, la primera de magnitud 5,5, uns minuts més tard.
Del que potser no haureu escoltat parlar és del terratrèmol que va sacsejar St.Gallen ahir dissabte a les 05h30, amb una magnitud 3,6 segons el servei de sismologia suís de l'ETH de Zürich. La causa d'aquest terratrèmol està lligada als treballs de construcció d'una central geotèrmica , més concretament a la injecció de 650 m3 d'aigua per bloquejar l'arribada de gasos subterranis a les canalitzacions, en el moment dels preparatius dels tests de producció. Els treballs de perforació, d'una fondària de 4'450m, van començar el mes de Març i s'inscriuen en el Concepte Energètic 2050, del cantó de St.Gallen. A hores d'ara, ningú pot dir si el resultat d'aquest terratrèmol serà el mateix que el que va acabar fa set anys amb el projecte del cantó de Basilea: Deep Heat Mining (veure el report que, tres anys després, va publicar el director de l'Oficina del Medi Ambient i de l'Energia de Basel-Stadt). 
El cas és que, les diferències del subsol i de les tècniques de perforació i d'explotació, permetien afirmar als responsables del projecte que el que havia passat a Basel no es repetiria a St.Gallen: Contrairement à la situation de Bâle, où le projet de géothermie a dû être stoppé en 2009 en raison de tremblements de terre, le projet de Saint-Gall ne nécessite ni compression de l’eau, ni ouverture de fissures dans la roche. Le risque de séisme est donc considéré comme minime par les spécialistes (font: Energies Renouvelables n°4, Août 2012). Exactament el mateix que afirmava el govern federal: Une étude de vulnérabilité a montré par la suite que le sous-sol de Bâle, naturellement exposé au risque sismique, n’était pas adapté à la production d’énergie par l’exploitation de la géothermie profonde. Par contre, à Saint-Gall, la couche géologique sondée est naturellement aquifère et l’eau chaude initialement présente est transportée à la surface, ce qui entraîne un risque sismique réduit. Par ailleurs, le risque sismique naturel est nettement inférieur à Saint-Gall qu’à Bâle (font: departament federal d'afers estrangers ... imagino que es tractava de tranquil·litzar els veïns alemanys).
Qualsevol que sigui el futur de la central de St.Gallen, el govern federal va adoptar la Stratégie énergétique 2050, que marca les directrius de la política energètica del país, que es basa en l'abandó de l'energia nuclear, tot assegurant l'aprovisionament intern en electricitat. I en el context d'aquesta estratègia, es contempla la producció de 4'400 GWh d'origen geotèrmic d'aquí a 40 anys. Els projectes de Basel-Stadt i de St.Gallen han estat els pioners en Suïssa, d'altres els seguiran, basant-se sobre tot en les experiències reeixides als països del nostre entorn. Es la via proposada per en Pascal Vinard (molt interessant!) per la Suisse Romande (regió francòfona de la Confederació), basada principalment en els projectes de geotèrmica profunda anàlegs als de la central de Sulz (Soultz-sous-forêt, a l'imatge), actualment una de les principals fonts d'energia de Alsàcia.

monstres en concert (4): Neil Young i Patti Smith

dissabte, 20 de juliol del 2013

Doc, what he's been up to?

en Doc, caçador d'edelweiss
Com molts de vosaltres sospitàveu pel seu llarg silenci, en Doc està passant per uns moments difícils de re-ubicació personal i professional. Tot va començar amb les ganes de fer reviure aquell vell festival de musica que cada any es celebrava a Escalarre: portava el seu nom i va gaudir d'un gran reconeixement internacional. I per fer-ho, va muntar-se una exposició multimèdia al Palau Robert: Born To Múú. Malgrat tot el treball de camp desenvolupat aquests darrers anys per fer reviure el festival a la Vall Farrera, no ha pogut comptar amb el sponsoring de la firma Sinfu Entertainment Co. (els temps sont durs, col·lega, va ser la resposta succinta). El cop va ser dur, però ho va intentar superar amb un projecte de direcció de tesi doctoral sobre la distribució geogràfica del Edelweiss (Leontopodium alpinum). Després de passar unes dures setmanes d'ascensions pels vessants gelats dels Alps Suïssos, prenent notes i nombroses fotografies catalogades, va venir a veure'm per demanar-me quin era el millor lloc per observar aquesta planta raríssima. Vaig notar que li canviava la cara quan el vaig recomanar d'anar a visitar la Station de Recherches Agronomiques Agroscope, à Changins; o a qualsevol de les explotacions que la cultiven en cooperativa al Valais (veure emissió del 22.08.2006 de la TSR). Ara bé, quan vaig dir-li que, a la darrera pàgina del catàleg del Aldi d'aquesta setmana, en podia trobar per CHF 3.99 la galleda de zinc ... se'm quedar en un estat catalèptic. En aquest estat de depressió estava quan va participar, com a membre del tribunal, a la lectura d'una tesi doctoral per la part d'una becaria d'una universitat de la que no direm el nom. La tesi era francament deplorable però, si al principi no va entendre perquè, en acabar l'exposició, els assistents li van dedicar una standing ovation, ho va entendre quan va dirigir la mirada a la ja doctora. Però el punt àlgid de la crisi de valors d'en Doc va arribar amb la lectura de les preguntes dels exàmens de Geografia de les Proves d'Accés a l'Universitat (PAU) d'enguany. Afortunadament, va decidir anar a visitar la psicòloga que porta en Long John des de fa anys i està superant amb èxit aquesta crisi personal gràcies a una teràpia que està seguint amb molta motivació.

divendres, 19 de juliol del 2013

dijous, 18 de juliol del 2013

una tele-novel·la nord-coreana ...


Nord-coreanes suant entre gemecs ... però no t'emocionis, Sinfu.

vinga, seguim amb la conya !

El passat dia 12 de Juliol, la Casa del Rei, en resposta als plans d'estalvi de les administracions públiques, ha decidit desprendre's de dos"Ferrari" regalats l'any 2011 pels Emirats Àrabs (en pagament de què?  Ai, mare!). No els havien fet servir mai i, a més, tenen encara 45 dels 72 carros que tenien fins fa poc.

Doritos Superbowl Commercial 2013

dimecres, 17 de juliol del 2013

sobre la cadena de restaurants d'en Long John ...

la cadena inculpada
Mentre que el pobre Long John estava al CCCB seguint amb interès el curs: Dels camps de cotó a l'era Obama: històries amb blues, la penya del Center for Science in the Public Interest (CSPI) ha publicat un estudi on es fica de manifest que, el menjar que es serveix a la seva modesta cadena de restaurants, és una bomba calòrica que deixa els Kentucky Fried Chicken en la categoria de restaurants macrobiòtics. Entre la publicació de l'estudi i el seu ressò mediàtic, el pobre Long John està més deprimit que un profe d'Anàlisi Territorial. Jo me sento culpable, clar. Com a mi no m'agrada parlar malament dels companys, no vaig advertir-lo del perill que corria quan va dir que el Sinfu era un expert en cuinar peix i que li havia passat una recepta collonuda.  Clar que, també s'hauria pogut fixar en el Sinfu i pensar que, anant als congressos que va, molt bé no pot estar.

dimarts, 16 de juliol del 2013

do you remember SPSS ?

Segur que en Hands, des dels temps de la troncal, no ha reeixit a oblidar el SPSS i els llistats interminables sobre el cens ramader de la comarca del Bages. Jo tampoc he oblidat les llargues nits que vaig passar amb en Duende al centre de càlcul, intentant crear una interfase pro entre SPSS i MAP (Map Analysis Package). Tot plegat, avui sembla trivial: però eren altres temps, els dels VAX i els terminals VT-100, les impressores d'agulles i aquells llistats interminables de paper. IBM va acabar comprant el package estadístic SPSS i, en col·laboració amb ESRI, van crear fa tres anys una aplicació per la lluita contra el crim pel departament de policia de la vila de Memphis. La solució d'IBM es descriu de la manera següent pels seus autors: IBM SPSS predictive analytics was adopted by the Memphis police department, as part of their Blue CRUSH (Criminal Reduction Using Statistical History) project. Blue CRUSH is an impressive case study, showing a 30% reduction in serious crime, and a 15% reduction in violent crime. The IBM SPSS solution makes use of ArcGIS for the mapping component, but other mapping tools should work as well. Segur que el primer que a tots s'ens ha passat pel cap és un gran film de Steven Spielberg. De totes maneres, seria interessant saber si aquesta aproximació estadístico-cartogràfica d'IBM podria aplicar-se a d'altres tipus de criminalitat.

dilluns, 15 de juliol del 2013

Long John i el Blues

Resulta que una vella amiga del patatabrava, que s'ha trobat un curro d'estiu al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), va escriure'm un mail per informar-me que havia vist en Long John inscrit a un curs dirigit per Núria Benach, directora del Dept. de Geografía Humana de la UB (en Doc ja sap qui és). El curs, asseieu-vos, porta com a títol: Dels camps de cotó a l'era Obama: històries amb blues. I tindrà lloc des d'avui 15, fins el dijous 18 de juliol 2013. Si penseu anar-hi, sabeu que només son 145 euros per inscriure's (eso no es dinero para Long John!). En fi, companys, que els camins del senyor ... no sé, però els de la geografia no deixen de sorprendrem. Ara només me queda esperar amb curiositat què farà la penya de Bellaterra per estar a l'alçada.

diumenge, 14 de juliol del 2013

un vídeo guapo de veritat ...


Me l'ha enviat en Enric i vull compartir-lo amb vosaltres. Espero que us agradi!

dissabte, 13 de juliol del 2013

¿Cómo sobrevivimos?

el cicle de la vida ...

Es un text molt vell que ha donat moltes voltes per la xarxa. Me'l va enviar el Maig del 2003 un company cubà, que l'havia rebut d'una cosina que encara viu als USA. Avui l'he retrobat entre les meves notes, i m'agradaria compartir-lo amb vosaltres perquè ... segueix sent de rabiosa actualitat!

Si viviste de niño en los 50, los 60, los 70 o principio de los 80... ¿cómo hiciste para sobrevivir?

De niños andábamos en autos que no tenían cinturones de seguridad ni airbags ... Ir en la parte de atrás de una camioneta era un paseo especial y todavía lo recordamos. Nuestras cunas estaban pintadas con brillantes colores de pintura a base de plomo. No teníamos tapas con seguro contra niños en las botellas de medicina, gabinetes, puertas. Cuando montábamos bicicleta no usábamos casco.
Tomábamos agua de la manguera del jardín y no de una botella de agua mineral ... Gastábamos horas y horas construyendo unos carritos de chatarra y los que tenían la fortuna de tener calles inclinadas los echaban a andar ladera abajo y en la mitad se acordaban que no tenían frenos. Después de varios choques con los matorrales aprendimos a resolver el problema.

Sí, nosotros chocábamos con matorrales, no con autos. Salíamos a jugar con la única condición de regresar antes del anochecer. El colegio duraba hasta el mediodía, llegábamos a casa a almorzar. No teníamos celular... así que nadie podía ubicarnos. Impensable. Nos cortábamos, nos rompíamos un hueso, perdíamos un diente, pero nunca hubo una demanda por estos accidentes. Nadie tenia la culpa sino nosotros mismos.

Comíamos berlines, pan y mantequilla, tomábamos bebidas con azúcar y nunca teníamos exceso de peso porque siempre estábamos afuera jugando ... Compartíamos una bebida entre cuatro ... tomando en la misma botella y nadie se moría por esto.

No teníamos Playstations, Nintendo 64, Xboxes, Juegos de vídeo, 99 canales de televisión en cable, videograbadoras, cine, sonido surround, celulares personales, computadoras, chatrooms en Internet: TENIAMOS AMIGOS.

Salíamos y los encontrábamos. Nos subíamos en la bicicleta o caminábamos hasta la casa del amigo, tocábamos el timbre ... o sencillamente entrábamos sin tocar y allí estaban y salíamos a jugar ¡Ahí, afuera! ¡En el mundo cruel! ¡Sin un guardián! ¿Cómo hacíamos? Hacíamos juegos con palitos y pelotas de tenis, en algún equipo que se formaba para jugar un partido; no todos llegaban a ser
elegidos y no pasaba ningún desencanto llevado a trauma. Algunos estudiantes no eran tan brillantes como otros y cuando perdían un año lo repetían. Nadie iba al psicólogo, al psicopedagogo, nadie tenía dislexia, simplemente repetía y tenía una segunda oportunidad.

Teníamos libertad, fracasos, éxitos, responsabilidades... y aprendimos a manejarlos.

divendres, 12 de juliol del 2013

sobre la identificació d'una imatge ...

Després d'anys d'exhaustiva investigació en col·laboració amb les becàries del Servei de Tractament d'Imatges de l'UAB, els equips de recerca del GS han pogut identificar l'imatge que dos professors del departament ensenyaven a la perruqueria, quan els demanaven quin era el tallat de cabell que volien. Aquesta descoberta confirma el que deia el pare Albet sobre la ressemblança d'un d'ells a  Bobby Farrell: que en Pau descansi. També sembla confirmar els rumors que circulaven sobre les farres disco que es muntaven els caps de setmana a la cafeteria de la facultat (ell era insuperable en coreografia) amb dues altres professores que, segons el Dr. Golden River, seguirien donant classe actualment. Queda per confirmar si en Makarios també estava invitat a les farres, com sembla indicar el tema Rasputin, Russia's greatest love machine ..., que el quartet va composar durant un consell de departament, mentre Sor Citroën explicava quelcom sobre Karl Marx i la Renda de la Terra.
Com epilog, deixeu-me afegir que, afortunadament, les modes canvien. Tot i que ... francament, jo no me veig una seguidora de Maria Jose Cristerna com becaria d'en Doc.

dijous, 11 de juliol del 2013

més sobre el permafrost ...

més imatges del Schilthorn ...
El permafrost ha assegurat durant milers d'anys la estabilitat dels vessants dels Alps. Ahir la premsa es feia ressò de la publicació al Journal of Geophysical Research del resultat de la recerca realitzada per uns geògrafs de la Universitat de Friburg dirigits per Christian Hauck, professor de Geografia  Física. De manera resumida, es tracta d'un model matemàtic que, tenint compte del canvi climàtic, permet calcular quan començarà a fondre el permafrost als Alps, i així preveure el seu impacte en la geomorfologia alpina i, per extensió a les carreteres, xarxa ferroviària, llocs habitats, etc. Els geògrafs citats han escollit dues zones de test que tenen la particularitat d'estar molt ben estudiades des de fa anys (també tenen unes vistes fantàstiques i uns restaurants a uns preus prohibitius!): el cim del Schilthorn – Piz Gloria (igual us diu alguna cosa si us dic que surt a un vell film de James Bond) i el glaciar de Murtèl-Corvatsch a la Haute-Engadine. Els càlculs obtinguts pels models preveuen que el permafrost del Schilthorn començarà a fondre els propers 10 o 20 anys ... aproximadament (!), mentre que el permafrost del glaciar de Murtèl-Corvatsch començarà a fondre d'aquí a  50 à 100 anys. Bé, no podem afirmar que es tracti d'unes mesures que destaquin per la seva precisió. I no sé que'n pensaran els propietaris del restaurant que hi ha als cims, però estic gairebé segur de que no estan embalant els mobles. Tampoc comparteixo l'entusiasme de la Uni de Fribourg quan diuen que es tracta d'una première, més si tenim en compte que l'Office fédéral de l'environnement (OFEV) ja fa temps que treballa sobre el tema: però, en fi, ja sabeu com son alguns profes de Geografia  Física ... De totes maneres, si en voleu saber més sobre aquest tema podeu consultar un breu resum a les news de la Uni de Fribourg, i una mica més del mateix a swissinfo.ch que, per cert ... sabíeu que també publiquen en espanyol? En fi, més o menys ...

dimecres, 10 de juliol del 2013

tot un futur pel davant ...

Ahir va ser un dia que no oblidaré mentre visqui: l'entrega del certificat federal de mecànica de l'auto a en Isaac. M'he estat mirant les fotos que li van fer al taller, quan just havia començat el seu aprenentatge, ara fa tres anys, i sembla increïble com ha passat el temps. Era un dels més joves dels aprenents del taller. I encara ahir, també ho era entre els joves que rebien el certificat. La veritat és que l'acte va ser força impressionant, car es lliuraven els certificats federals a tots els aprenents de la branca de l'automòbil i del transport de l'estat de Vaud. El Théâtre de Beausobre, a Morges, amb més de 850 places, estava ple de gom a gom. Un detall curiós va ser quan van lliurar el certificat federal als aprenents conductors de camions de 40 tones (aquí, no val solament passar per una auto-escola, has de fer dos anys d'aprenentatge) i la nota més alta l'havia tret ... una noia! No era el cas en mecànica de l'auto on, per tres noies que havien obtingut el certificat, hi havia 177 nois. L'altre detall curiós era que les noies s'havien vestit com per anar a un ball de film d'adolescents americans. Entre els nois, hi havia de tot:alts, baixos, rossos, morenos, amb americana i corbata, amb cresta, civils ... i soldats (en general, els que no engalzen amb un segon aprenentatge, comencen a fer els quatre mesos de formació, que seran seguits per tres setmanes per any de servei militar, fins els trenta dos anys). Els discursos van agradar-me. Des del representant de la patronal, fins el dels sindicats, els van demanar que no malmetin la sort que han tingut d'aprendre un ofici en un país que té un dels millors plans de formació professional del mon i una de les tasses d'atur més baixes del planeta, en particular entre els joves. Els van explicar que tenien el rar privilegi de fer de la seva vida el que decidissin, entre altres coses continuar adquirint coneixements seguint els plans de formació continua que els poden portar fins les escoles d'enginyers. Deixant de banda els discursos, l'aperitiu que va oferir la vila amfitriona als ja ex-aprenents, familiars i amics va estar de conya. Sense cap mena de dubte, molt millor que l'actuació de la banda Emile Zoé (la historia anava de que la cantant també havia seguit un aprenentatge que havia acabat l'any abans). De totes maneres, vam acabar celebrant-ho a un restaurant que ens agrada la tira. Un dia guapo, companys! Soc un tio feliç.


dimarts, 9 de juliol del 2013

O Brother, Where Art Thou? (2000)


Una escena inoblidable d'un film extraordinari, basat (molt lliurement, però de manera brutal) en l'Odissea d'Homer (per exemple, l'escena coneguda pel títol de la cançó: You and me and the devil makes three). Un film dirigit per un realitzador fantàstic (Joel Coen) i interpretat per una pila de monstres, dels que voldria destacar en George Clooney i en John Goodman.

sobre la utilitat dels somnis i dels malsons ...

He trobat entre les meves notes un article interessant publicat el passat 30 d'abril a Le Figaro i m'agradaria compartir-lo amb aquell a qui d'entre vosaltres l'interessi llegir-lo. L'article porta per títol: Les rêves et les cauchemars sont utiles au cerveau. Pour les neuroscientifiques, l'activité onirique permet de digérer les émotions. Resumint, perquè somniem? Pot el nostre cervell fabricar falsos records a partir dels nostres somnis? Com explicar que les coses més improbables puguin semblar-nos reals mentre somniem? Res de veritablement nou, sinó refrescar de manera divulgativa els treballs que'n Michel Jouvet va publicar a la fi dels 1950's al voltant del son paradoxal, anomenat així pel fet que, mentre el propietari està dormint, el seu cervell està despert. Un llibre publicat aquest any, actualitza el resultat d'aquelles recerques: De la science et des rêves, mémoires d'un onirologue (Odile Jacob, 2013).

Per cert que, no te res a veure amb el tema (o si, segons es miri), però també he trobat a les meves notes dues cites que m'agradaria compartir:
  1. If you don't build your dream, someone else will hire you to build theirs (Tony Gaskin). 
  2. Nothing is as real as a dream. The world can change around you, but your dream will not. Responsabilities need not erase it. Duties need not obscure it. Because the dream is within you, no one can take it away (Tom Clancy)

diumenge, 7 de juliol del 2013

sobre les marees verdes i l'algocultura


La impressionant invasió d'algues verdes a les platges de Qingdao (a la península de Shandong, Xina) ha estat comentada pels noticiaris d'arreu del mon. També al 3.24 de TV3 on podem llegir que (...) la majoria dels científics atribueixen el fenomen a les condicions climàtiques favorables, però també a la contaminació industrial i de l'agricultura. Es un fenomen que, malauradament, des de fa almenys trenta anys també es coneix a Bretanya, tot i que amb unes altres proporcions, clar. En principi, el fenomen respon a la saturació de nitrats, que afavoreixen la proliferació de les algues. En el cas de Bretanya, principalment associat a les grans explotacions agropecuàries, s'han ficat en marxa un seguit de mesures per aturar aquest procés.
Donat que l'alga de les costes xineses no és tòxica pel consum (no és el cas de les algues de Bretanya!), fa temps que s'han estudiat les seves possibles aplicacions en aqüicultura, per exemple: Evaluation of Enteromorpha prolifera as a feed component in large yellow croaker (Pseudosciaena crocea, Richardson, 1846) diets. Els xinesos, després de recollir-la, assecar-la i triturar-la, l'utilitzen com a fertilitzant i com a farratge animal ... en un procés de retrò-alimentació del fenomen que no podrà acabar sinó amb un impacte ambiental remarcable, al que hauran d'acabar aplicant urgentment tècniques medi-ambientals similars a les utilitzades actualment a Bretanya ... sols que, com hem vist al vídeo, aquestes tècniques poden necessitar de fins a 10 anys per fes visibles els seus efectes.
El cas és que, fenòmens com del que estem parlant, no fan sinó impactar negativament la veritable producció d'algues per a consum humà, del que Xina és el primer productor: en 2008, sobre els 15,8 milions de tones que es produïen al mon, 10 milions es produïen a Xina, però també va ser l'any en que es va constatar una baixa de més del 10% de la seva producció. Si us interessa el tema, us proposo llegir un llibre electrònic (es curt i es llegeix ràpid) on es parla dels problemes geogràfics que poden limitar el desenvolupament de l'algocultura a Xina, tot i l'enorme potencial d'aquest sector d'activitat. Sophie Litzler (2012): L’algoculture et ses contraintes géographiques en Chine, EchoGéo.


monstres en concert (3): Knopfler & Harris


Mark Knopfler i Emmylou Harris, en monstres del country en un concert radiofònic del programa "Imus in The Morning" el 25 d'Abril del 2006.

dissabte, 6 de juliol del 2013

setmana de la publicitat: das handwerk

setmana de la publicitat: madrid 2020

La delegación española, encabezada por el Príncipe Felipe, apenas tuvo que contestar a cinco preguntas "Nos han preguntado lo que queríamos que nos preguntaran" ... La visita de la delegació per la candidatura, encapçalada pel Felipe va passar dimecres passat per Lausana enmig d'una indiferència total. Jo mateix, me'n vaig assabentar per una amiga de BCN que me'n va parlar ahir. Per no sortir, aquí no va sortir ni al diari. En fi, que Madrid segueix donant la vara amb la historia de voler organitzar unes olimpíades que facin oblidar les que es van celebrar a Barcelona. El cas es que, com ho mostren les estadístiques del Banc d'Espanya, les polítiques d'austeritat i retallades no semblen haver tingut cap efecte en el deute públic espanyol. La xifra d'endeutament de l'Estat continua a l'alça, i marca un nou rècord històric enfilant-se fins al 88,2% del PIB. El deute públic ha crescut un 20% en només un any, i una gran part d'aquesta despesa se l'emporta l'Estat, que registra 796.817 milions d'euros de deute aquest primer trimestre del 2013, molt per sobre dels 655.365 milions del mateix període del 2012, 140.000 milions més en un any. També l'endeutament de Catalunya ha crescut el primer trimestre uns 450 milions, fins a arribar gairebé als 51.000 milions d'euros, xifra que equival al 25,7% del producte interior brut i és un 20% més alt que el mateix trimestre de l'any anterior. Encara que al País Valencià i la comunitat de Madrid el deute ha augmentat en un any més del 30%, per damunt del 20% català. En fi, que en aquest estat de les coses està clar que la situació demana urgentment embolicar-se encara més amb l'organització d'unes olimpíades. Més, si tenim en compte que l'ajuntament de Madrid continua liderant, i de lluny, el rànquing de municipis més endeutats. Ara el seu deute ja és de 7.455 milions d'euros, 800 milions més que fa un any. Xifra que contrasta amb els 1.140 milions de Barcelona o els 968 de València. Hom es demana on estaria aquest país sense les retallades!

divendres, 5 de juliol del 2013

ja pots endreçar els prismàtics, Sinfu !

Sinfu: el ojo que todo lo ve ...
Els investigadors Joseph Ford, de la Universitat de Califòrnia (UCSD)  i Eric Tremblay, de l'Escola Politècnica Federal de Lausana, Suïssa (EPFL), han publicat el primer concepte de lents de contacte telescòpiques, amb un zoom de 2,8x, un disseny que permet porta-les cada dia i a més, el portador té la possibilitat de combinar indistintament la visió tradicional i l'augmentada (article original). Gràcies al resultat d'aquesta recerca, en Sinfu no es veurà obligat a amagar-se als xiringuitos per observar les banyistes.

Janis Joplin

Roy Batty i Janis Joplin
Ja que en Batty, de tant en tant, ens delecta amb temes musicals, he volgut afegir-me a aquesta activitat parlant-vos de la Janis Joplin. Crec, però, que no us explicaria res que no sabéssiu ja i més quan vàrem compartir curs amb en Long John i, diguem-li així, la Castañeira du Tenes, els quals eren uns grans fans de na Janis. La cosa està en que he trobat la fotografia que il.lustra aquest post i el primer que m´ha vingut al cap és que en Batty ens enganya amb l´edat. O això, o té una màquina del temps amagada al búnker que té baix de casa i el permet retrocedir a voluntat.Batty: que amagues?

setmana Led Zeppelin: Black Dog (Celebration Day)

dijous, 4 de juliol del 2013

setmana de la publicitat: Sabadell forever !


Deixeu-me que us ho expliqui. Fa uns mesos, en Sinfu me va dir que volia rodar un clip que donés a conèixer al mon la vila del seu cor. Després del remarcable flashmob "Som Sabadell" que, patrocinat pel Banc de Sabadell, van protagonitzar l'any passat la penya de l'Orquestra Simfònica del Vallès, els Amics de l'Òpera i la Coral de Belles Arts, s'havia capficat amb dirigir un lipdub que presentés arreu del mon una imatge més popular i desenfadada de la vila. Va dir-me que comptava amb un cantant de primera, descobert al remarcable càsting general realitzat entre els membres de la família dels socis del club de petanca de Ca n'Oriach. Un amic que es diu Pepe Heredia ha subvencionat l'attrezzo, i la comunitat de regants del horts del Ripoll la selecció dels exteriors. Afegir que el clip ha sortit a youtube i que en Sinfu ha reeixit a presentar una imatge diferent de la ciutat. De fet, ha estat rebut amb tant furor entre els comerciants i gran part de la població de la vila, que en Sinfu ha hagut d'eclipsar-se, víctima del seu propi èxit. Més que res, perquè l'han informat que un grup anomenat "Search & Destroy" el busca activament per entrevistar-lo personalment. Tot i que es rumoreja que està a Holanda, rodant un film amb unes noies que va conèixer a Amsterdam, fonts solvents de la intel·ligència espanyola (?) asseguren que era a ell a qui buscaven a l'avió de l'Evo Morales, i no en Edward Snowden. Para compte, Sinfu!

setmana de la publicitat: autobusos

setmana Led Zeppelin: Bring It On Home