millor me quedo a casa ...

Le berger couché sur le dos
Ernest Nivet (1912)

Tenia ganes de sortir a manifestar-me contra els efectes de la imbecil·litat criminal  del govern de Netanyahu i el de Hamas sobre els civils indefensos, quan vaig veure unes quantes manifestacions als noticiaris i vaig veure un munt de penya que no es manifestava per la pau: sinó per una altra cosa molt diferent. 

Vaig seguir llegint-me la premsa i vaig veure que els sirians i els iraquians que estan caient per milers al mig d'una espantosa carnisseria segueixen sense tenir dret a cap manifestació multitudinària. Encara menys aquells que cauen massacrats prop d'una mesquita perquè algú s'ha fet explotar amb una cintura d'explosius. Encara menys que aquells que s'estan fent massacrar en una indiferència total a Nigèria, Mali o la República Centreafricana. 

I si les noies cristianes, segrestades i venudes com a bestiar a l'Africa, han rebut una atenció dels medias un xic més important que la de les que es fan assassinar a Pakistan per la publicació de posts 'blasfematoris' a Facebook, estic segur que els manifestants d'aquests dies no parlaran de les víctimes civils del fanatisme religiós. Per no parlar de la carnisseria que, ara mateix, té lloc a Ucraïna, amb el suport d'Obama, la benedicció dels governs d'Europa Occidental  i el silenci d'aquells que s'estan manifestant contra les víctimes civils... únicament a Gaza.

També sé que ningú es manifestarà davant l'ambaixada de cap país que subministra les armes que es troben darrera d'aquestes carnisseries: especialment si son sponsors d'algun equip de futbol amb qui simpatitzin els manifestants. I com en aquest 100 aniversari d'una de les massacres més inexplicables de la humanitat, un rus, un sirià, un iraquià i un israelià per a mi valen el que un palestinenc, i vise-versa. I com tots aquells que defensen per les guerres heroiques, amb molts morts, bons i dolents, no me mereixen el respecte que tinc per aquells que treballen per la pau ...

I com estic cansat de les carnisseries i no soc capaç de diferenciar aquelles que estan bé d'aquelles que no, doncs millor me quedo a casa i recordo amb carinyo allò que va dir un senyor que va haver de marxar del seu país a causa dels seus orígens: "Dues coses son infinites, l'estupidesa humana i l'univers: i sobre aquest darrer no estic segur"

democràcia espanyola: un altre oxímoron

definició: oxímoron

juan carlos barba

El Confidencial és un dels diaris més rars que conec. Dic que és rar, perquè és un diari que seria normal a qualsevol país europeu, però no a Espanya. Es un diari que està políticament posicionat en el centre-dreta: tal i com s'entén a Europa, res a veure amb els que es reclamen d'aquesta ideologia a Espanya, tampoc a Catalunya. I és en aquest diari on vaig tenir la sorpresa majúscula de descobrir el blog d'un economista extraordinari: Juan Carlos Barba. En fi, un economista extraordinari que no té una llicència en economia, sinó en farmàcia: ell prefereix presentar-se com analista económico.

Perquè la seva formació en ciències li permet interpretar les variables econòmiques des d'una perspectiva que va atreure'm des del primer moment. Perquè no es dedica solament a interpretar la realitat sinó que, per mitjà de colectivoburbuja.com, intenta fer el possible per canviar-la. Perquè expressa en un diari de centre-dreta unes opinions allunyades de la línia editorial d'aquesta publicació, guanyant-se el respecte d'aquells que no comparteixen les seves idees.

M'agradaria invitar-te a descobrir en Juan Carlos a través d'aquests enllaços. En primer lloc a dos blogs: Colectivo Burbuja i El Confidencial. Seguidament a dues entrevistes: Colectivo Burbuja i Ivoox. Però el que t'aconsello de veritat és la lectura de dos dels seus darrers articles a El Confidencial:

• Las exportaciones se hunden mientras fracasa la estrategia de salida del Gobierno, El Confidencial, 20.06.2014
• La deuda pública y la desesperada situación de muchos impulsan los datos de empleo, El Confidencial, 06.06.2014

---

Oh My God!

Els titulars del dia a les portades electròniques de la premsa. M'ho prenc en conya, perquè ... perquè no es pot fer gran cosa més, la veritat.

A Espanya cabem tots

Comencem per La Vanguardia, amb la rubrica: a Espanya hi caben totes les formes de sentir-se espanyol, on cal destacar el "Ahí no hay nada que hacer" de Sáenz de Santamaría, referint-se a una tercera via (?) . Declaracions que no semblen moderar alguns entusiasmes: CaixaBank da "la bienvenida" a la vuelta del diálogo entre Rajoy y Mas.

Espanya ens roba

Seguim amb el Periódico i la rubrica Espanya ens roba, on podem trobar que L'expresident Jordi Pujol reconeix que va tenir una herència milionària no regularitzada a l'estranger (pel ex-president nacionalista, Andorra és l'estranger). Pujol demana "perdó" en una carta enviada als mitjans catalans i es compromet a comparèixer davant les autoritats tributàries. També podem llegir en referència al Cas Mercuri que Els alcaldes del PSC i ICV-EUiA imputats pels sobresous posen els seus càrrecs a disposició del partit . O en un altre apartat que El FROB estudia si remetre al fiscal operacions de Catalunya Banc. I just per no avorrir acabar amb la investigació del Hòlding d'empreses municipals de Reus: El jutge del 'cas Innova' demana una fiança d'1,5 milions per a Josep Prat. Imputa per prevaricació, malversació, blanqueig i falsedat l'exalcalde de Reus Lluís Miquel Pérez.

Espanya va bé

Llegit al 3/24: Rajoy celebra les dades de l'EPA i creu que mostren el "canvi de cicle" del mercat laboral, i just després d'aquest article: Iberia pacta amb els sindicats un expedient de regulació d'ocupació voluntari per a 1.427 treballadors. O aquest altre: La primera jornada de vaga a la planta d'Alstom de Santa Perpètua de Mogoda té un seguiment del 100%. I just per acabar amb la sèrie: L'atur rècord a Espanya, notícia arreu del món.

De la Ceca a La Meca

Vull retenir els titulars de el Periódico sobre una de les crisis d'Orient Mig per la seva militància activa. Crisi al Pròxim Orient (solament a Gaza: a Síria, Iraq i al Líban, tot sembla haver-se resolt de cop). El conflicte de Gaza s'estén a Cisjordània amb protestes violentes.  Se'm fa rar no haver vist res del que he pogut llegir al Times of Israel o a un diari d'esquerres com Haaretz. Deixant de banda que els coets de Hamas continuaven caient a Israel, sorprèn que no es parli de la caiguda de Netanyahu per haver-se deixat embolicar per la estratègia de Hamas: The countdown to the end of Netanyahu's premiership has begun. O que no es mencionin les acusacions del laborista Shimon Peres: Peres in meeting with the UN's Ban said Qatar has no right to spend millions of petrol dollars for Hamas rockets and tunnels. Qatar son els de Al-Jazeera i els de la simpàtica Fundació que va entrevistar-se amb en Jordi Évole (no et perdis l'entrevista!). També els sponsors del Barça que molts porten a la samarreta per la independència. En fi, cal felicitar-se de no tenir problemes de consciència, quan hi ha qui acusa aquest país d'estar finançant Hamas i altres moviments gihadistes: Els gihadistes de Síria lapiden una dona acusada d'adulteri, Papa Francisco recibe a sudanesa condenada a muerte por convertirse al cristianismo, ... Però no és de res d'això del que ens parla en  Javier Bardem a Genocidi.

Barcelona no es Dubái

A l'alcalde Trias no se li entén res del que diu. Molts ens demanem si aquesta no és la clau del seu èxit electoral. En fi, alguna cosa deuen haver-li entès, perquè a el Periódico ens diuen que L’oposició rebutja l’esquí a la Zona Franca. Malgrat tot, al bell mig dels desnonaments, els barcelonins saben apreciar les idees brillants de l'equip municipal i Xavier Trias tornaria a guanyar les eleccions.

El fútbol es así

I just per acabar aquesta crònica delirant et proposo tornar al Periódico i a les declaracions de Iniesta: "Tenim il·lusió de tornar a disfrutar com a equip", seguides d'un anunci: Shakira tornarà a ser mare al gener.

dues apps imprescindibles pel teu mòbil

Mossèn Sinfu Bergader

Un antic canonge del Vallès, Mossèn Sinfu Bergader, m'ha passat dues aplicacions que crec que hauries d'instal·lar al teu mòbil.

Dios es bueno: una aplicació que permetrà rebre cada dia les reflexions i els versets de la bíblia que reconfortaran la teva ànima i et donaran la pau.

Camino, amb tot el que volies saber sobre les reflexions cristianes de José Ma. Escrivà de Balaguer i que mai et vas atrevir a demanar a Sor Citroën.

l'anglès imprescindible per les vacances

Font: Strambotic, en al·lusió a uns panells vists a Estado Puro: Las tapas de Paco Roncero (Madrid)

sobre la cimera de la Moncloa

Després de l'anunci de l'entrevista del dimecres de la setmana vinent entre aquests dos grans estadistes que dirigeixen els nostres destins, l'equip de redacció del GS ha decidit fer un salt en l'espai-temps i adreçar-se a la coneguda vident Mari Igor per oferir en primícia als nostres distingits lectors el contingut de les discussions a la Moncloa.

Marianu: Hombreeee, Arthur, cuanto tiempo sin saber de ti nada más que lo que leía en los periódicos. Ya tienes preparadas las vacaciones?

Arthur: Buenos días, señor Rajoy, pues con mi mujer pensábamos ir a ....

Marianu: Pero que es esto de señor Rajoy, Arthur?  Dejémonos de formalidades, puedes llamarme presidente.

Arthur: Si, bueno, gracias. Pues como solo hemos podido encontrar una hora en su agenda, me gustaría que hablásemos del tema.

Marianu: Es que no he podido encontrar otro hueco en la agenda, Arthur. La gente no sabe lo dura que puede ser la vida del presidente de gobierno de una nación.

Arthur: Si, bueno,  de eso quería hablarle, es que a mi también me gustaría ...

Marianu: Pero que dices, Arthur? No puede ser que nadie en sus cabales aspire a una vida como esta. Una vida que solo se puede soportar cuando llevas a España en el corazón. Tu ya sabes de lo que estoy hablando, verdad?

Arthur: Si, claro. No, esto ... En fin, que venia por lo de la consulta.

Marianu: Claro, Arthur. Y sobre que quieres consultarme?

Arthur: Sobre la consulta que queremos realizar en Catalunya, claro.

Marianu: Ah! Quieres consultarme sobre la consulta.

En fi, que tenim gravada una hora llarga d'una conversa pròpia dels Marx Brothers. Personalment, la conclusió que vaig traure és que en Mariano està molt a gust defensant una Espanya que no ha sortit encara de la desfeta de 1898. I que a l'Artur i als seus socis de govern ja els hi va bé afirmar el seu nacionalisme donant per bones les fronteres del Tractat dels Pirineus (1659) i de la divisió territorial d'Espanya (1833) i anar parlant de fronteres amb Espanya enllà on no hi haurà res d'altre que fronteres amb altres Països Catalans.

Mentre tant el personal està força distret amb aquestes histories. I els més nacionalistes troben el valor suficient per acusar de traïció aquells que, com Raimon, van nàixer en terres que van conèixer un genocidi que mai va conèixer la Catalunya del Sud (1) i que han fet molt més per la cultura catalana del que faran mai ni l'Artur ni els seus socis (2).

I mentre el personal està distret, els dos Marx Brothers ibèrics poden seguir retallant a gust i continuar sense fotre brot tota la legislatura. Dos grans nacionalistes que, quan cal sostenir una llei que retalla encara més les poques llibertats que'ns queden, es donen tot el suport que cal a les Corts espanyoles. I es que, hi han llaços molt més forts que els de la pàtria, company. Lo pillas?

---

(1) Perquè la nostra festa nacional és el 11 de Setembre i no el 7 de Novembre o el 19 de Juny?
(2) Raimon: «Jo no sóc independentista», Nacio Digital, 03.05.2014; Raimon: "No sóc independentista perquè no ho tinc clar"; Ara, 03.05.2014; Vicent Partal, Raimon, Vilaweb, 05.05.2014

kindergarten's horror show

Jo no soc dels que creuen que el comunisme va acabar amb la sensibilitat eslava. Però he de reconèixer que, si moltes de les noticies que ens arriben des d'aquesta part del món sotmeten a una dura prova aquesta afirmació, l'espectacle d'aquest parc infantil fa esclatar les fronteres del horror i el mal gust, convertint personatges com Attila, Jack the Ripper o el Dr. Hannibal Lecter com a petits amateurs, comparats amb els futurs adults russos que hagin superat el trauma de haver jugat entre les atraccions d'aquest parc.

l'economia espanyola i la llei dels mercats

Font: Strambotic, “Vitorio y Los Chinos”: Los mejores carteles de los mercadillos

les fronteres de l'absurd: la catalunya oblidada

A les 15h00 del passat dijous 17.07 Arte-TV presentava una nova emissió de la sèrie: Détour(s) de Mob (1) que portava per títol: La culture catalane (2). Aquesta emissió que, ja d'entrada, ens parla de l'annexió de la Catalunya Nord a França com el resultat de la divisió de Catalunya després de la signatura del Tractat dels Pirineus (1659), ens presenta uns catalans que treballen dur i il·lusionats per conservar les seves arrels.

M'agradaria proposar-te que vegis aquesta emissió i la comparis amb una "informació" del telenotícies d'una cadena de TV de la Catalunya del Sud (3): Camions problema fruita, que es va emetre al telenotícies vespre del mateix dijous, on es parla de "pagesos catalans" quan es refereixen als de la Catalunya Sud, i on es cataloga de "francesos" els pagesos de la Catalunya Nord: fins i tot quan s'expressen en català!

Però el súmmum del despropòsit arriba quan el conseller d'agricultura del govern de la Catalunya del Sud: Josep Maria Pelegrí, declara en un to solemne: "tots hem de saber on estem i on som". Jo afegiria que, al conseller i a TV3, no els estaria de més recordar "qui som, i d'on venim". Es un sarcasme que a Arte-TV se'n recordin i que a TV3 i al govern de la consulta se'ls hagi oblidat.

---

(1) Détour(s) de Mob és una sèrie dirigida per Laurent Sbasnik i presentada magistralment per François Skyvington, que es passeja amb una vella mobylette per les carreteres de la RFA i de la Republica Francesa a la recerca de paisatges i de troballes interessants.

(2) Durant uns dies, podràs trobar aquest reportatge de Arte-TV en aquest enllaç. Cas que no el trobessis, pots buscar el reportatge en aquest altre.

(3) Espero que entenguis que no l'anomeni "televisió nacional" de cap lloc, perquè tindria problemes per situar-la.

i l'absurd sense fronteres ...

Malgrat el treball infatigable de les organitzacions professionals de geògrafs per dignificar la professió la veritat és que, quan la penya surt amb un diploma de la Uni, s'ha de guanyar la vida com pot.  Algú que no conegui la trista sort dels geògrafs quantitatius podria pensar que no es pot caure més baix del que ho ha fet en M. Vicente i la seva banda Los Wikipedia. Però s'equivocaria, perquè encara es pot caure molt més baix .

les fronteres de l'absurd: jaume perich

la nova guia gastronòmica del GS (4)

S'ha acabat. Estic cansat!  M'acabo de guanyar tres bronques suplementaries. La primera, de la propietària del local de l'anunci, empipada perquè no l'hem mencionat. Tres quarts del mateix amb un tio que m'ha trucat per telèfon i me parlava en mexicà amb accent del Bages. La tercera bronca, de l'editor de la Nova Guia Gastronòmica del GS, amenaçant-me amb trencar el contracte si continuàvem afegint locals.  

Doncs això, que si ens hem oblidat del vostre local, l'any vinent hi haurà una nova guia. Contacteu en Sinfu i us assegureu de que us tingui en compte. 

Au, vinga. Apa buenas!

la nova guia gastronòmica del GS (3)

Aquest matí he rebut un mail incendiari de la filla de la senyora Elvira. Estava molt empipada i m'ha dit que, després de tot el que vam compartir al bistrot de la seva mare, no podíem oblidar-nos d'incloure a la guia el local que va obrir fa uns anys a Benidorm. M'he excusat i l'he demanat si tenia una foto, per allò dels passats tèrbols. La veritat és que m'ha costat de reconèixer-la, segurament pel canvi de pentinat. En fi, sabeu que he negociat un vermut per la tripulació del Flint a canvi de la publicitat del seu local. Quan us passeu per Benidorm, no oblideu de passar a saludar-la.

la nova guia gastronòmica del GS (2)

Seguin amb el post d'en Batty, voldria recomanar als responsables del Departament de Geografia que a les possibles sortides professionals que tant gran carrera ofereix, s´afegís l´hostaleria. Sabem de part certa que aquesta activitat ha estat, fins ara, un recurs amagat per part de tots aquells que van ser capaços de completar els estudis amb millor o pitjor fortuna. El cas és que ja seria hora que sortís a la llum tota la veritat sobre com va acabar bona part de l´alumnat i professorat que han passat per aquell coi de departament.

la nova guia gastronòmica del GS

L'Arcada (Girona)	Potala (Barcelona)
Marchese (Bilbo)	Aroma de Berga (Berga)
Tan Dao Vien (Paris)	Miano (Santa Pola)

Ha passat molt de temps des de que'n Sinfu va iniciar a Miami la seva carrera professional en el món de la alta gastronomia: A Tokyo encara recorden amb carinyo les seves lliçons sobre com tallar el pernil ibèric i preparar una truita de patates. I què dir de l'empremta que ha deixat a l'English Market de Cork?  Com a reconeixement d'aquest talent, l'Edward Bow Philanthropic Research Center ha decidit finançar una nova edició de la Guia Gastronòmica del GS. Dirigida pel nostre il·lustre gastrònom, aquesta guia et presenta alguns dels restaurants més interessants del món: pots trobar alguns exemples en les imatges que hi ha al damunt. Bon profit!

confirmat: espanya segueix anant bé

Malgrat els atacs dels "genios de la maldad" contra la política econòmica del govern, la realitat continua sent tossuda i ens demostra que, malgrat algunes advertències totalment prescindibles, el govern  segueix amb decisió amb les inversions que van fer que el creixement d'aquest país fos l'enveja d'Alemanya.

En efecte, a la seva edició d'ahir, l'Enerzine ens informava que Alstom havia guanyat un contracte per l'electrificació d'una central de transformació i les catenàries dels 44 km de la linia de AVE que unirà La Robla (León) a Pola de Tena (Astúries), passant pel Tunnel de Pajares. Una inversió imprescindible en aquests temps de crisi.

Felicitem-nos de que els tests PISA només els hagin de passar els joves estudiants. Perquè si els haguessin de passar els membres d'aquest govern i els parlamentaris que donen suport a la seva política econòmica, me temo que  ...

punk rock: the last Ramone is dead

El passat dijous 11.07.2014 va morir Tommy Ramone, darrer membre d'aquell grup de companys que es van conèixer a la Forest Hills High School (Queens, NY) i van crear una de les bandes de rock més conegudes de tots els temps: Ramones.

Tommy Ramone (Thomas Erdelyi), bateria del grup, d'origen hebreu i nascut a Budapest, va morir als 65 anys a causa d'un càncer biliar. Abans d'ell, ja ens havia deixat el 2001, amb 50 anys, en  Joey Ramone (Jeffrey Ross Hyman), a causa d'un limfoma. El 2002 en Dee Dee Ramone (Douglas Glenn Colvin), fill d'una alemanya i d'un militar americà destinat a Berlín, on va viure fins els 15 anys, compositor i baix de la banda, que va morir a causa d'una sobredosi d'heroïna. El 2004 en Johnny Ramone (John William Cummings) d'origen irlandès i guitarra del grup, que va morir als 56 anys a causa d'un càncer de pròstata. 

Deixo per d'altres el panegíric ditiràmbic de la que va ser una de les millors bandes de rock de tots els temps. I davant de la dificultat d'escollir un tema per aquesta entrada, m'he decidit per Do You Remember Rock 'n' Roll Radio?  (wiki, youtube): un tema que sovint  m'acompanyava durant les nits que'm passava al garatge de casa, programant el meu entranyable ZX - Spectrum o fent cablatges  impossibles entre aparells que no estaven programats per dialogar entre ells.

una nova crisi en 2015 ?

Potser hagis escoltat parlar del World Competitiveness Yearbook que, publicat a Lausana per l'IMD (1) des del 1989, analitza la competitivitat de 60 països del món (2).  De manera més precisa, aquest informe està realitzat per un centre de recerca: el World Competitiveness Center (WCC).

Des del passat mes de Gener el WCC està dirigit per Arturo Bris, que des del 2005 ha donat classes de finances a l'IMD. Si d'una cosa pots estar segur és que el seu nomenament no ha estat lligat ni al seu origen (3), ni a un cognom sorprenent, ni al seu accent en anglès. El que a l'IMD han tingut en compte en la seva nominació és el seu talent en economia i finances, però també per ser un comunicador remarcable (4).

Després d'aquesta llarga introducció m'agradaria entrar en matèria amb un article publicat el passat 07.07.2014 a l'edició en francès del 20 Minutes: Déprime planétaire prévue à partir de 2015. Des menaces considérables pèsent sur l’économie mondiale. Et tradueixo els punts que més han retingut la meva atenció:

"Una crisi econòmica mundial podria desencadenar-se entre els mesos d'Abril del 2015 i el Març del 2016. Actualment, Microsoft podria comprar més del 50% de Singapur, el que és immoral. L' excés de tresoreria en poder de les empreses i dels bancs centrals és susceptible d'alimentar la hiperinflació. Altrament, les empreses acumulen un deute massa gran. En cas d'un augment del 2% de la taxa d'interès, la meitat del sector empresarial podria ser aniquilat". 

Segons Bris, dues bombolles podrien explotar en breu. Una d'elles és la de la borsa: "Els mercats han realitzat rendiments poc realistes. En cas de correcció dels mercats cap a valors més reals, la caiguda podria anar del 30 al 35%. Pel que fa a l'altra bombolla, la immobiliària, també està inflant-se perillosament a Alemanya, la Xina i el Brasil.

Altrament, "si els Estats Units, actualment primer productor de gas del món, decidissin exportar-lo massivament, Rússia, acorralada, podria provocar una tempesta geopolítica".

Arturo Bris també assenyala el sistema bancari xinès, controlat inadequadament, i l'augment de la pobresa a escala planetària (5). I lamenta que no hagi s'adoptat cap mesura per evitar una crisi major.

Com deia en Jaume Perich: Un optimista és aquell que pensa que tot té solució. Un pessimista és aquell que pensa el mateix, però sap que ningú ho intentarà. Intentem ser optimistes!

---

• (1) L'IMD és una escola de negocis que, segons Forbes, ofereix el millor programa MBA del món:va ocupar el primer rang el 2011 i el 2013.
• (2) Una de les particularitats d'aquesta anàlisi és que Suïssa no fa part de la llista dels 60 països. Per veure on para, cal anar a l'informe que publica una altra entitat suïssa: el World Economic Forum: The Global Competitiveness Report, on participa activament en Xavier Sala i Martin.
• (3) Veure la seva bio a IMD: imd.org/about/facultystaff/bris.cfm
• (4) Pots trobar un exemple de les dots de comunicador d'Arturo Bris en aquest article: Cinq idées fausses sur la compétitivité des pays, Le Temps (CH), 07.05.2014.
•  (5) En Grande-Bretagne, les pauvres sont toujours plus pauvres, Le Soir (BE), 19.06.2014
  Royaume-Uni : améliorer les possibilités d’emploi pour lutter contre la pauvreté des enfants et des familles, European Union, 15.05.2014
  veure també l'entrada del passat 30.06.2014 en aquest blog: U.S. food prices rising 367% faster than inflation.

la caixa de pandora (4): parlem de suècia ?

The new generation
of Sami people (1)

La capitalitat europea de la cultura d'enguany ha caigut a les viles de Riga (Letònia), i Umeå (Suècia). L'emissió  Yourope d'Arte-TV, es va deixar caure per aquestes dues ciutats per veure si responien al criteri d'estar en condicions d'organitzar projectes culturals destinats a apropar els joves a l'art. Malgrat que el contingut del wiki català no t'ho deixi imaginar, el que es van trobar els periodistes van ser dues ciutats sòlidament ancorades en el refús de la cultura i de la llengua de les minories lingüístiques que viuen al seu sí.



De Letònia podem dir que un 13% dels seus ciutadans estan considerats com no-ciutadans (2): és a dir, ciutadans russòfons que van perdre la nacionalitat soviètica amb la independència de Letònia i que ara es troben sense cap nacionalitat pel fet de no haver passat els exàmens necessaris a esdevenir letons. Estem parlant d'una minoria russòfona que, a Letonia i a Lituània, ha tret els mateixos diputats al parlament europeu que ERC a les darreres eleccions (3)

A Suècia, com molts no deixaran de seguir volent ignorar, el gruix de l'explotació forestal, minera, hidroelèctrica i, més recentment, la implantació de grans Data Centers, es troba a la regió de Lapònia: on Umeå  és una de les ciutats més importants (4). I és possible també que molts no sàpiquen que, malgrat la utilització abusiva que es fa de les tradicions lapones en el món de la publicitat i del turisme, els Samis (Lapons) no tenen cap dret a les seves terres i no estan reconeguts com a minoria. Pitjor encara, les classes de llengua que es donaven als corredors de les escoles a la fi de l'horari lectiu, s'han suprimit (5). I res no ha canviat malgrat els requeriments fets als governs suec i noruec per part d'organismes com UN Racial Discrimination Committee  i The Human Rights Committee (4).

Segueixo veient catalans manifestant-se pel dret a decidir a les principals capitals d'Europa.  I segueixo demanant-me quants d'ells saben que, aquells governants a qui estan demanant suport en la defensa dels nostres drets, son els mateixos que els estan negant a d'altres minories dins de les seves fronteres. I segueixo demanant-me quina deu ser l'actitud d'aquestes minories respecte de les accions dels catalans demanant suport i comprensió a qui a ells els hi neguen els drets. Es una estratègia que no entenc. I no sé si amaga ignorància o vanitat. No seria més lògic unir totes les minories en un moviment que lluités pel seu reconeixement al Parlament Europeu? 

---

• (1) Claire O'Neill: For Scandinavia's Sami People, Reindeer Still Reign, National Geographic, 31.10.2011
• (2)  veure Wikipedia: Non-citoyens de Lettonie
• (3) Eleccions Europees: El mosaic sobiranista a Brussel·les s’amplia, Ara, 31.05.2014 
• (4) Wikipedia: Sami People
• (5) Ethnic Discrimination. Sweden regularly receives international criticism for its handling of Sami questions. Sametinget, 22.04.2014
  

nina paley: the absurdity of armed conflict

Un vídeo impressionant de Nina Paley, americana d'origen hebreu, creadora de dibuixos animats i activista fervent del copyleft i del copyheart. Nina ha sabut transmetre'ns tota l'absurditat de la historia en una part del món on és el seu recurs més important: l'absurditat de les guerres i dels seus morts. I l'absurditat dels traçats de les fronteres, que demanen de més guerres i més morts per alimentar el veritable guanyador d'aquest combat etern i sense sentit. Però també l'absurd d'aquells que no fan res d'altre que justificar que d'altres erigeixin fronteres per protegir-se d'ells. Quan acabis de veure'l, segueix el seu consell: Copying is an Act of Love, please copy and share.

james rodgers last request: a bulletproof vest

"Siento dejar este mundo sin decir algo rotundo"

Dieu-li humor jueu si voleu, però sempre he defensat que cal guardar un cert sentit de l'humor, fins i tot en els pitjors moments de la vida. Potser sigui per això que, més enllà de les causes de la seva condemna a mort, en James W. Rodgers sigui un dels tios que més m'han marcat.

Poc abans de ser executat, quan van demanar-li quina era la seva darrera voluntat va respondre que volia una armilla antibales.

les fronteres de l'absurd: béatrice struchen

Béatrice Struchen

Berna, amb gairebé un milió de habitants, és el segon cantó més poblat de la Confederació. Està organitzat en 10 districtes, entre ells 3 del Jura de Berna i part de Biel/Bienne, que son francòfons. Sobre el total de la població, els francòfons representen una minoria que no arriba al 8%, en comparació amb el 84% de la població, que té el suís alemany com a llengua principal. Ambdues llengües son oficials al cantó .

Just per acabar amb aquesta introducció, afegir que el parlament del cantó de Berna està composat per 160 diputats, escollits per un sistema proporcional.

Doncs bé, Béatrice Struchen, nascuda a Ginebra i que, per ascendència familiar, també té el passaport francès, es va presentar a les eleccions al parlament de Berna per un partit que el corresponsal de 'El País ' qualifica d'extrema dreta. El seu partit va ser el més votat i els seus companys la van proposar com a presidenta del Parlament: proposta que va ser acceptat per la cambra.

Béatrice, casada amb un agricultor de la regió germànica del Seeland, on va aprendre l'alemany i el dialecte que es parla al cantó, va decidir utilitzar una de les dues llengües oficials pel seu discurs d'investidura: i va escollir el francès, llengua que pensa utilitzar durant el seu mandat. Molts diputats germànics, poc habituats a escoltar aquesta llengua al parlament (i encara menys al seu quotidià), la van felicitar per la seva audàcia, i han decidit fer el que es normal a les cambres federals que també es troben a la vila de Berna: cadascú s'expressa en la seva llengua maternal i fa l'esforç de comprendre la dels altres.

---

• 13.06.2014 - RTS: Le Grand Conseil bernois tient sa première session en français
• 05.06.2014 - Canton de Berne: Epsach accueille la nouvelle présidente du Grand Conseil Béatrice Struchen
  

the fighting jamesons - drunken sailor

The Fighting Jamesons, una banda de folk rock cèltic de Virginia que sona de conya!

les fronteres de l'absurd: la vila de basel

Dreiländereck (Basel)

En un moment en que els telenotícies semblen estar monopolitzats per les discussions sobre la creació de nous estats al si d'Europa, avui m'agradaria parlar d'una experiència que fa anys que ha demostrat que el camí invers és possible: que enlloc de crear noves fronteres, hi han instruments per suprimir aquelles que ens angoixen.

Es el que han fet a la vila de Basel (Basilea). Després que les fronteres de l'absurd cantonal establert en 1883 (Basel-Stadt i Basel-Landschaft) quedessin esmicolades pel creixement urbà que va travessar-les, aquest es va estendre en direcció de les fronteres de la República Francesa (RF) i la RFA i ... millor que no digui res més i us mireu aquest plànol de la vila.

Millor encara, amplieu l'imatge i passegeu-vos per les fronteres amb Google Street View: per exemple, a l'Avenue de Bâle, a Saint Louis, que es diu Elsässerstrasse quan travessa la "frontera" Suïssa. Un altre punt interessant del paisatge fronterer és el Dreiländereck, un monument que assenyala el punt de convergència de les tres fronteres (CH-RFA-RF): tot i que no és l'únic monument d'aquest tipus a Suïssa, és el més conegut d'ells.

Si les fronteres que van resultar de les guerres de religió i de l'enfrontament de les ambicions imperials van separar uns pobles que compartien segles de cultura al llarg del Rin (1), la creació de l'euroregió TriRhena (2) el 1995 ha permès la creació d'una plataforma "trans-fronterera" (3) de cooperació al sud del Rin. En fan part, entre altres, les viles de Colmar, Fribourg-en-Brisgau, Mulhouse, Lörrach i Basel.

Entre els objectius més importants de l'euroregió trobem la col·laboració en matèries com universitats i transports (4). Pel que fa a la col·laboració universitària, aquesta integra actualment les universitats de Basel, Fribourg-en-Brisgau, Karlsruhe, Strasbourg i Mulhouse en la Conférence européenne des Universités du Rhin Supérieur (Eucor). També un programa europeu: Interreg IV Rhin Supérieur.

Abans de continuar, us proposo llegir un article de Antoine Beyer (5) per donar-vos compte de l'excepcionalitat històrica de Basel en el terreny de les infraestructures de transport. En efecte, Basel disposa de dues estacions centrals que, a 3 km de distància i separades pel Rin,  estan gestionades per operadors de diferents països. Pel que fa a la primera, tot i estar gestionada per la SBB (CH), la SNCF (RF) disposa d'andanes especifiques que permeten l'arribada de trens francesos sense ruptura tècnica. La DB (RFA) s'ocupa de la gestió de l'altra estació central (Badischer Bahhnhof) que, malgrat estar en territori suís, és de propietat alemanya. Bé que en territori suís, ambdues estacions estan considerades com estacions estrangeres (Auslandsbahnhöfe) i tenen un status duaner particular al sí de l'aglomeració urbana.

Pel que fa a la integració del transport public regional, et proposo donar un cop d'ull a la pàgina de Triregio: Coopération Tarifaire Transfrontalière, on pot trobar els horaris i els bitllets combinats pel  transport public de la regió.

Una altra infraestructura de transport excepcional és l'EuroAirport Basel-Mulhouse-Freiburg. Segons els accords internacionals de 1949, la RF es comprometia a posar a disposició els terrenys i les vies d'accés, mentre que la Confederació Helvètica (6) assumia els costos de la construcció i del manteniment. També és important destacar que, donat que l'aeroport és un enclau bi-nacional en territori de la RF, una carretera sense accessos a la RF assegura l'accés directe des de Basel sense cap tràmit duaner.

I ja per acabar amb les infraestructures, parlem del Port de Basel que, en realitat, és un conjunt de quatre ports pels que transita el 15% del comerç exterior suís. D'una banda, aprofita la navegabilitat del Rin fins a Rotterdam i, des del 1992 gràcies al canal del Rin-Main-Danubi, l'accés a la Europa Meridional fins el Mar Negre.

Jo no dic que no sigui interessant parlar del procés cap a la independència d'Escòcia o del que han donat de si els processos a Eslovàquia, a les Repúbliques Bàltiques o a les Balcàniques. però trobo que no estaria malament que algú li dones també un cop d'ull al que està passant al Rin. Potser trobaria que hi han idees que val la pena tenir en compte (7) 

---

• (1) Et proposo llegir la noció de frontera a la introducció que Rita Schneider-Sliwa fa al seu article: TriRhena : une région sans frontières?, Révue Géographique de l'Est, vol. 42/1-2, 2002.
• (2) Aquesta euroregió, liderada per Basel, que està a Suïssa, un país que no forma part de la Unió Europea, és coneguda amb el nom de Regio TriRhena -després de conèixer-se amb el nom de Regio Basiliensis. A França també es coneix amb el nom de Région Rhin-Sud o també com Région Métropolitaine Trinationale du Rhin Supérieur i a la RFA com Trinationalen Metropolregion Oberrhein.
• (3) L'anomeno "trans-fronterera" a causa dels límits fronterers actuals car, tota l'euroregió comparteix un passat cultural comú i un dialecte comú de l'alemany.  Però també pots veure a les estadístiques de les llengües que es parlen al cantó de Basel-Stadt que el francès arriba en tercer lloc, molt pel darrere de l'italià. L'explicació és que gran part dels immigrants francesos son alsacians que parlen el mateix dialecte alemany que es parla a Basel. Et proposo de donar un cop d'ull a l'article de Susanne Eder Sandtner i Martin Sandtner: Une identité régionale transfrontalière? La Regio TriRhena dans la prise de conscience de la population, Révue Géographique de l'Est, vol. 42/1-2, 2002.
• (4)  France, le trésor des régions: Regio TriRhena
• (5) Antoine Beyer: Nœuds de transport et frontières. L’invention de la métropole bâloise, Annales de Géographie, 2007/5 (n° 657) 
• (6) Donat que Suïssa és un estat confederal, els costos de l'aeroport van ser assumits directament en un 70% per la la vila de Basel i el 30% restant per la Confederació.  
• (7) Mig en broma, el passat 08.06 (veure el meu compromís polític) lamentava que el parlament de Catalunya no hagués fet res per tirar endavant la Euroregió Pirineus-Mediterrània que semblava cridada a trencar les fronteres entre Catalunya, Aragó, les Illes Balears, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló. Fent el possible per integrar el més ràpidament possible el País Valencià. Bé, no és exactament veritat que no hagin fet res, com podeu comprovar si us passeu per la seva pàgina principal.

nirvana - smells like teen spirit

Nirvana - Smells Like Teen Spirit. Un clàssic entre els clàssics.
Més de 160 milions de visites a Youtube!

ajudes a la cooperació pel desenvolupament

elboenuestrodecadadia.com

Afortunadament, les ajudes a la cooperació pel desenvolupament no han patit cap retallada des del 2012. Però malgrat el desencís al constatar que, un any més, la nostra demanda de subvenció pels projectes de recerca del "Edward Bow Philanthropic Research Center" ha estat desestimada pel govern, no podem sinó felicitar-nos del fet que els 900'000 euros del pressupost es reparteixin de manera a donar satisfacció a totes les fundacions que podran seguir treballant un any més en els seus camps de recerca en benefici del desenvolupament. 

I tot i que les quantitats no tinguin res a veure amb altres "fonts de finançament" de les que les rubriques judicials dels diaris ens informen periòdicament, no podem deixar de felicitar-nos pel nombre de fundacions catalanes subvencionades: Fundació CATDEM (CDC),  Fundació Rafael Campalans (PSC),  l'Institut d'estudis Humanístics M. Coll i Alentorn (UDC), Fundació Josep Irla (ERC), Fundació L'Alternativa (EU-L'Alternativa) i Nous Horitzons (PSUC-IPC-Entesa).

Més informació a elboenuestrodecadadia.com

increïble : el "loro de Moscú" és un perico

Gràcies a l'infatigable treball de pubs d'en Sinfu, que va aconseguir deixar KO en una sèrie de rondes de 'mojitos' a un antic espia soviètic i treure-li la informació, estem en condicions de confirmar que el famós "loro de Moscú" és un perico que s'anomena Konstantin, viu a la capital russa i es guanya la vida donant classes de geografia rural. Ho podeu constatar en aquest vídeo, on va fer-nos plorar d'emoció, recordant-nos un passat entranyable mentre ens explicava la renda de la terra segons Karl Marx. 

Però en Konstantin és un fidel seguidor del RCD Espanyol i segueix portant els colors del club tatuats a les plomes. Tant és així que, mentre l'interviuàvem per saber què havia fet durant aquests anys mentre que tothom el buscava, no deixava de fer-nos preguntes sobre el club: que si el nou estadi estava a Cornellà o a El Prat, que perquè l'anomenen Cornella-El Prat Stadium, que si guanyarien la lliga aquest any ... 

En fi, que nosaltres ja tenim l'exclusiva i l'hem venut al "ABC" per una pasta. Fa poc que ens acaben de confirmar quin serà el titular: "Aunque el loro de Moscú habla catalán, se siente español". Po fueno, po fale, po malegro, que deia en Maki.

consulta: dret a decidir, però no per a tothom

Segons un article publicat al portal informatiu de Catalunya Televisió:
El Parlament descarta ampliar el vot als catalans que viuen a la resta de l'Estat, però podran votar els que són a l'estranger.


Sembla doncs que els catalans que resideixin a la resta de l'estat espanyol (també es refereixen als de La Franja de Ponent), no podran votar a la consulta del 9 de novembre per qüestions de complexitat jurídica i operativa. La via del veïnatge civil, a la qual tindria dret un ciutadà que hagi residit a Catalunya amb anterioritat i que, en aquests moments, estigui empadronat en una altra comunitat autònoma, ha estat descartada pels serveis jurídics ja que, operativament generaria unes "dificultats extraordinàries" i seria complicat igualment des del punt de vista jurídic.

En canvi, no hi hauria problema per als catalans que viuen a l'estranger, sempre que tinguin la "condició política" de catalans, segons estipula l'Estatut, i estiguin inscrits en el registre de la Generalitat per a residents a l'exterior.

Estic preocupat perquè, com ningú m'havia informat mai de que hi ha un registre de la Generalitat per a residents a l'exterior, igual resulta que no reuneixo les condicions polítiques per ser català.  He fet una recerca a Google i he de confessar que no ha estat gens fàcil de trobar aquest registre: finalment l'he trobat a l'adreça dels afers exteriors de la Generalitat.

Després de veure que els catalans expatriats fem part dels afers exteriors de Catalunya, m'he sentit super motivat per participar a la consulta. M'he mirat la pàgina i he vist que has d'omplir un formulari. Encara no l'he pogut llegir, perquè jo utilitzo Foxit com lector PDF, però m'acabo de donar compte de que, si vull reunir la condició política de català, hauré d'instal·lar-me la darrera versió d'Adobe Reader (el missatge ho diu clarament en anglès), omplir el formulari i, després, si visc a la Unió Europea (que sembla assimilada a la noció de continent europeu, a clarificar) , enviar-ho al Registre de la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea. I si visc a la resta del món, enviar-ho al Registre de la Delegació del Govern a Barcelona.

En fi, que si el Parlament de Catalunya troba que és complicat fer el necessari perquè puguin votar aquells que resideixen al que ells anomenen la resta de l'estat espanyol, i si pels que vivim fora de l'estat espanyol tampoc ens ho posen fàcil, espero que els catalans de veritat, aquells que viuen i treballen a Catalunya (si tenen casa i feina), puguin decidir lliurement sobre el nostre destí.

firkin - drunken sailor song

Ep, Orlando! Firkin, a Crazy Irish Band from ... Hungary!

sobre el nacionalisme: lletra oberta al Sr. Margallo

El passat 10.03.2014 vostè va dir que una Catalunya independent no tindria cap reconeixement internacional, que"vagaría por el espacio", i que quedaria "excluida de la UE por los siglos de los siglos".

No puc pronunciar-me sobre el futur de la UE perquè jo no tinc la capacitat de saber quin serà el seu futur.

Però si que tinc la memòria suficient per recordar què va donar de sí la paranoia nacionalista que es va desenvolupar a la Sèrbia de Milosevic. Una paranoia que va retro-alimentar altres nacionalismes i va acabar rebentant la federació iugoslava. Actualment, dues de les repúbliques que van sortir d'aquella paranoia han ingressat a la UE: Sèrbia, no. I si vol que parlem de futbol, estic segur que s'ha adonat que la selecció de Croàcia i la de Bòsnia es van classificar per jugar a Brasil: la de Sèrbia, no. I si va veure el partit entre les seleccions suïssa i argentina, potser es va donar compte que la selecció suïssa estava constituïda en gran part pels fills d'aquells que van haver d'exiliar-se per escapar a la carnisseria primer, a la misèria després, que van tenir lloc als Balcans.

Aprofitant que els tresorers del seu partit son tant aficionats a visitar Suïssa, perquè no acompanyar-los i visitar el país? Així podrien veure de primera mà què és una democràcia directa. I què és un estat confederal que garanteix, entre altres coses, el respecte de les cultures minoritàries i la utilització oficial de les seves llengües. No és qüestió de ser de dretes o d'esquerres. Ni tampoc de renegar dels seus orígens. Es solament una convivència que ha donat lloc a un remarcable standard de vida i a un sentiment patriòtic brutal. Fins i tot podria fer un salt a la vila de Fribourg i veure com, a una mateixa ciutat, la gent s'expressa en la seva llengua, que és també la dels altres, com la dels altres és la seva: i-no-passa-res !!!

Ara bé, si vostès prefereixen seguir pel camí dels Balcans, me temo que els catalans no serem els únics que vagarem per l'espai pels segles dels segles. Seria ja hora que vostès, el PSOE i les altres faccions del nacionalisme espanyol (també penso en l'Albert Rivera, i en l'esquerra que "calla y otorga"), llencessin d'una vegada a les escombraries els somnis imperials del passat, que no fan sinó despertar en altres uns somnis medievals/feudals igual d'inútils, i deixessin que aquesta societat  avanci d'una vegada cap a la llibertat, el progrés i el respecte de la diferència.

No és gens complicat, de veritat. Tot consisteix en saber comportar-se com a persones humanes.