Els titulars del dia a les portades electròniques de la premsa. M'ho prenc en conya, perquè ... perquè no es pot fer gran cosa més, la veritat.
A Espanya cabem tots
Comencem per La Vanguardia, amb la rubrica: a Espanya hi caben totes les formes de sentir-se espanyol, on cal destacar el "Ahí no hay nada que hacer" de Sáenz de Santamaría, referint-se a una tercera via (?) . Declaracions que no semblen moderar alguns entusiasmes: CaixaBank da "la bienvenida" a la vuelta del diálogo entre Rajoy y Mas.
Espanya ens roba
Seguim amb el Periódico i la rubrica Espanya ens roba, on podem trobar que L'expresident Jordi Pujol reconeix que va tenir una herència milionària no regularitzada a l'estranger (pel ex-president nacionalista, Andorra és l'estranger). Pujol demana "perdó" en una carta enviada als mitjans catalans i es compromet a comparèixer davant les autoritats tributàries. També podem llegir en referència al Cas Mercuri que Els alcaldes del PSC i ICV-EUiA imputats pels sobresous posen els seus càrrecs a disposició del partit . O en un altre apartat que El FROB estudia si remetre al fiscal operacions de Catalunya Banc. I just per no avorrir acabar amb la investigació del Hòlding d'empreses municipals de Reus: El jutge del 'cas Innova' demana una fiança d'1,5 milions per a Josep Prat. Imputa per prevaricació, malversació, blanqueig i falsedat l'exalcalde de Reus Lluís Miquel Pérez.
Espanya va bé
Llegit al 3/24: Rajoy celebra les dades de l'EPA i creu que mostren el "canvi de cicle" del mercat laboral, i just després d'aquest article: Iberia pacta amb els sindicats un expedient de regulació d'ocupació voluntari per a 1.427 treballadors. O aquest altre: La primera jornada de vaga a la planta d'Alstom de Santa Perpètua de Mogoda té un seguiment del 100%. I just per acabar amb la sèrie: L'atur rècord a Espanya, notícia arreu del món.
De la Ceca a La Meca
Vull retenir els titulars de el Periódico sobre una de les crisis d'Orient Mig per la seva militància activa. Crisi al Pròxim Orient (solament a Gaza: a Síria, Iraq i al Líban, tot sembla haver-se resolt de cop). El conflicte de Gaza s'estén a Cisjordània amb protestes violentes. Se'm fa rar no haver vist res del que he pogut llegir al Times of Israel o a un diari d'esquerres com Haaretz. Deixant de banda que els coets de Hamas continuaven caient a Israel, sorprèn que no es parli de la caiguda de Netanyahu per haver-se deixat embolicar per la estratègia de Hamas: The countdown to the end of Netanyahu's premiership has begun. O que no es mencionin les acusacions del laborista Shimon Peres: Peres in meeting with the UN's Ban said Qatar has no right to spend millions of petrol dollars for Hamas rockets and tunnels. Qatar son els de Al-Jazeera i els de la simpàtica Fundació que va entrevistar-se amb en Jordi Évole (no et perdis l'entrevista!). També els sponsors del Barça que molts porten a la samarreta per la independència. En fi, cal felicitar-se de no tenir problemes de consciència, quan hi ha qui acusa aquest país d'estar finançant Hamas i altres moviments gihadistes: Els gihadistes de Síria lapiden una dona acusada d'adulteri, Papa Francisco recibe a sudanesa condenada a muerte por convertirse al cristianismo, ... Però no és de res d'això del que ens parla en Javier Bardem a Genocidi.
Barcelona no es Dubái
A l'alcalde Trias no se li entén res del que diu. Molts ens demanem si aquesta no és la clau del seu èxit electoral. En fi, alguna cosa deuen haver-li entès, perquè a el Periódico ens diuen que L’oposició rebutja l’esquí a la Zona Franca. Malgrat tot, al bell mig dels desnonaments, els barcelonins saben apreciar les idees brillants de l'equip municipal i Xavier Trias tornaria a guanyar les eleccions.
El fútbol es así
I just per acabar aquesta crònica delirant et proposo tornar al Periódico i a les declaracions de Iniesta: "Tenim il·lusió de tornar a disfrutar com a equip", seguides d'un anunci: Shakira tornarà a ser mare al gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada