dilluns, 14 de juliol del 2014

la caixa de pandora (4): parlem de suècia ?

The new generation
of Sami people (1)
La capitalitat europea de la cultura d'enguany ha caigut a les viles de Riga (Letònia), i Umeå (Suècia). L'emissió  Yourope d'Arte-TV, es va deixar caure per aquestes dues ciutats per veure si responien al criteri d'estar en condicions d'organitzar projectes culturals destinats a apropar els joves a l'art. Malgrat que el contingut del wiki català no t'ho deixi imaginar, el que es van trobar els periodistes van ser dues ciutats sòlidament ancorades en el refús de la cultura i de la llengua de les minories lingüístiques que viuen al seu sí.



De Letònia podem dir que un 13% dels seus ciutadans estan considerats com no-ciutadans (2): és a dir, ciutadans russòfons que van perdre la nacionalitat soviètica amb la independència de Letònia i que ara es troben sense cap nacionalitat pel fet de no haver passat els exàmens necessaris a esdevenir letons. Estem parlant d'una minoria russòfona que, a Letonia i a Lituània, ha tret els mateixos diputats al parlament europeu que ERC a les darreres eleccions (3)

A Suècia, com molts no deixaran de seguir volent ignorar, el gruix de l'explotació forestal, minera, hidroelèctrica i, més recentment, la implantació de grans Data Centers, es troba a la regió de Lapònia: on Umeå  és una de les ciutats més importants (4). I és possible també que molts no sàpiquen que, malgrat la utilització abusiva que es fa de les tradicions lapones en el món de la publicitat i del turisme, els Samis (Lapons) no tenen cap dret a les seves terres i no estan reconeguts com a minoria. Pitjor encara, les classes de llengua que es donaven als corredors de les escoles a la fi de l'horari lectiu, s'han suprimit (5). I res no ha canviat malgrat els requeriments fets als governs suec i noruec per part d'organismes com UN Racial Discrimination Committee  i The Human Rights Committee (4).

Segueixo veient catalans manifestant-se pel dret a decidir a les principals capitals d'Europa.  I segueixo demanant-me quants d'ells saben que, aquells governants a qui estan demanant suport en la defensa dels nostres drets, son els mateixos que els estan negant a d'altres minories dins de les seves fronteres. I segueixo demanant-me quina deu ser l'actitud d'aquestes minories respecte de les accions dels catalans demanant suport i comprensió a qui a ells els hi neguen els drets. Es una estratègia que no entenc. I no sé si amaga ignorància o vanitat. No seria més lògic unir totes les minories en un moviment que lluités pel seu reconeixement al Parlament Europeu?