 |
| Le berger couché sur le dos Ernest Nivet (1912) |
Tenia ganes de sortir a manifestar-me contra els efectes de la imbecil·litat criminal del govern de Netanyahu i el de Hamas sobre els civils indefensos, quan vaig veure unes quantes manifestacions als noticiaris i vaig veure un munt de penya que no es manifestava per la pau: sinó per una altra cosa molt diferent.
Vaig seguir llegint-me la premsa i vaig veure que els sirians i els iraquians que estan caient per milers al mig d'una espantosa carnisseria segueixen sense tenir dret a cap manifestació multitudinària. Encara menys aquells que cauen massacrats prop d'una mesquita perquè algú s'ha fet explotar amb una cintura d'explosius. Encara menys que aquells que s'estan fent massacrar en una indiferència total a Nigèria, Mali o la República Centreafricana.
I si les noies cristianes, segrestades i venudes com a bestiar a l'Africa, han rebut una atenció dels medias un xic més important que la de les que es fan assassinar a Pakistan per la publicació de posts 'blasfematoris' a Facebook, estic segur que els manifestants d'aquests dies no parlaran de les víctimes civils del fanatisme religiós. Per no parlar de la carnisseria que, ara mateix, té lloc a Ucraïna, amb el suport d'Obama, la benedicció dels governs d'Europa Occidental i el silenci d'aquells que s'estan manifestant contra les víctimes civils... únicament a Gaza.
També sé que ningú es manifestarà davant l'ambaixada de cap país que subministra les armes que es troben darrera d'aquestes carnisseries: especialment si son sponsors d'algun equip de futbol amb qui simpatitzin els manifestants. I com en aquest 100 aniversari d'una de les massacres més inexplicables de la humanitat, un rus, un sirià, un iraquià i un israelià per a mi valen el que un palestinenc, i vise-versa. I com tots aquells que defensen per les guerres heroiques, amb molts morts, bons i dolents, no me mereixen el respecte que tinc per aquells que treballen per la pau ...
I com estic cansat de les carnisseries i no soc capaç de diferenciar aquelles que estan bé d'aquelles que no, doncs millor me quedo a casa i recordo amb carinyo allò que va dir un senyor que va haver de marxar del seu país a causa dels seus orígens: "Dues coses son infinites, l'estupidesa humana i l'univers: i sobre aquest darrer no estic segur"
6 comentaris:
Docs,un cop més,una gran reflexió.De sempre hi ha hagut conflictes de primera plana que,dia rere dia,han anat deixant de ser notícia fins a reduïr-se en un petit apunt al racó d´algún diari.Evidentment,els conflictes oblidats van sent substituits per altres de nous ,que alimenten les portades dels diaris d´arreu del mon.I mentre,es van acumulant sota la més absurda indiferència per part de tothom
L'absurda indiferència per part de tothom ... Parlem-ne!
Ara mateix, el que més me treu de polleguera és el tractament despectiu que TV3 fa de la minoria russa d'Ucraïna. I el silenci dels atacs a la seva població civil per les tropes d'aquell país. Me demano si deuen considerar que lo del "dret a decidir" no és un dret universal.
Una altra de les coses que més me treuen de polleguera és que la penya que vol viure una vida normal a Síria o a Egipte, s'hagi d'encomanar a qualsevol dels dos dictadors que son els únics que els hi ho poden garantir. I per una vida normal entenc coses que al segle XXI fa vergonya de mencionar, com ara vestir-se i pentinar-se com els hi doni la gana. Sobre llegir els que els vingui en gana o veure els films que els vingui en gana o manifestar el que els hi vingui en gana ... estan estenallats entre dues dictadures, clar.
Una altra cosa que me treu de polleguera son les salvatjades que s'estan vivint a Síria, Iraq, Afganistan, Pakistan, Líbia, Mali, ... i veure que hi ha un club de futbol que fa publicitat d'aquells de qui es sospita que les estan finançant [1].
Una altra cosa que me treu de polleguera és veure com la tolerància del meu país es veu recompensada amb la intolerància de aquells que reben les subvencions dels tios dels que parlava abans [2].
Però el que més me treu de polleguera és l'anti-americanisme i l'anti-semitisme patològics d'una penya que vol creure's que és d'esquerres. I que acaben convertint-se sistemàticament en defensors de moviments teo-feixistes [3], fotent en l'aire els valors de la laïcitat i l'anti-belicisme propis de l'esquerra: la de veritat.
I com aquests van del que van i els nous vinguts venen del que venen, al final me preocupa que no acabem anant enllà estàvem fa uns anys [4].
Me preocupa, i molt, que aquests imbècils acabin fent d'aquest món un lloc on regnin en bona harmonia el fanatisme religiós i el feixisme.
Tú mateix ho has dit,Batty,el que crec és que a bona part del mon ja estan regnant en bona harmonia el fanatisme religiós i el feixisme.Sembla que ara a la penya li va la marxa i s´apunta al que sigui defensant nacionalismes,patriotismes i religions.Obviament aquesta oportunitat no la deaprofitaran els que mouen els fils del funcionament d´aquest mon.
Batty,com diu la Biblia:"Llegan tiempos críticos,difíciles de manejar".
Per cert,ara TV3 està moooolt entretinguda amb la família Pujol.O sigui que tos els conflictes actuals passaran a ser algún petit comentari dit de passada.
La democracia obliga a respetar todas las opiniones .... pero no puede hacer nada para que todas las opiniones sean respetables. Jaume Perich
En este mundo se puede perdonar todo, menos que se perdonen ciertas cosas. Jaume Perich
Publica un comentari a l'entrada