dimecres, 23 de juliol del 2014

sobre la cimera de la Moncloa

https://www.youtube.com/watch?v=4XEp-mZ2bG4
Després de l'anunci de l'entrevista del dimecres de la setmana vinent entre aquests dos grans estadistes que dirigeixen els nostres destins, l'equip de redacció del GS ha decidit fer un salt en l'espai-temps i adreçar-se a la coneguda vident Mari Igor per oferir en primícia als nostres distingits lectors el contingut de les discussions a la Moncloa.

Marianu: Hombreeee, Arthur, cuanto tiempo sin saber de ti nada más que lo que leía en los periódicos. Ya tienes preparadas las vacaciones?
Arthur: Buenos días, señor Rajoy, pues con mi mujer pensábamos ir a ....
Marianu: Pero que es esto de señor Rajoy, Arthur?  Dejémonos de formalidades, puedes llamarme presidente.
Arthur: Si, bueno, gracias. Pues como solo hemos podido encontrar una hora en su agenda, me gustaría que hablásemos del tema.
Marianu: Es que no he podido encontrar otro hueco en la agenda, Arthur. La gente no sabe lo dura que puede ser la vida del presidente de gobierno de una nación.
Arthur: Si, bueno,  de eso quería hablarle, es que a mi también me gustaría ...
Marianu: Pero que dices, Arthur? No puede ser que nadie en sus cabales aspire a una vida como esta. Una vida que solo se puede soportar cuando llevas a España en el corazón. Tu ya sabes de lo que estoy hablando, verdad?
Arthur: Si, claro. No, esto ... En fin, que venia por lo de la consulta.
Marianu: Claro, Arthur. Y sobre que quieres consultarme?
Arthur: Sobre la consulta que queremos realizar en Catalunya, claro.
Marianu: Ah! Quieres consultarme sobre la consulta.

En fi, que tenim gravada una hora llarga d'una conversa pròpia dels Marx Brothers. Personalment, la conclusió que vaig traure és que en Mariano està molt a gust defensant una Espanya que no ha sortit encara de la desfeta de 1898. I que a l'Artur i als seus socis de govern ja els hi va bé afirmar el seu nacionalisme donant per bones les fronteres del Tractat dels Pirineus (1659) i de la divisió territorial d'Espanya (1833) i anar parlant de fronteres amb Espanya enllà on no hi haurà res d'altre que fronteres amb altres Països Catalans.

Mentre tant el personal està força distret amb aquestes histories. I els més nacionalistes troben el valor suficient per acusar de traïció aquells que, com Raimon, van nàixer en terres que van conèixer un genocidi que mai va conèixer la Catalunya del Sud (1) i que han fet molt més per la cultura catalana del que faran mai ni l'Artur ni els seus socis (2).

I mentre el personal està distret, els dos Marx Brothers ibèrics poden seguir retallant a gust i continuar sense fotre brot tota la legislatura. Dos grans nacionalistes que, quan cal sostenir una llei que retalla encara més les poques llibertats que'ns queden, es donen tot el suport que cal a les Corts espanyoles. I es que, hi han llaços molt més forts que els de la pàtria, company. Lo pillas?

(1) Perquè la nostra festa nacional és el 11 de Setembre i no el 7 de Novembre o el 19 de Juny?
(2) Raimon: «Jo no sóc independentista», Nacio Digital, 03.05.2014; Raimon: "No sóc independentista perquè no ho tinc clar"; Ara, 03.05.2014; Vicent Partal, Raimon, Vilaweb, 05.05.2014