Feia temps que el nacionalisme espanyol me tenia preocupat. Mesos esperant que tornin a la càrrega amb el perill d'una Catalunya independent, que donaria lloc a la creació d'un país amb el tercer més alt percentatge de musulmans d'Europa occidental, només per darrere de França i Bèlgica, i molt per davant de la Gran Bretanya i Alemanya.
Trobava a faltar que no utilitzessin opinions "independents", com la dels islamofobs del Gateston Institute: The Islamic Republic of Catalonia per defendre la idea de que: Una Catalunya independent, també representaria la major concentració d'islamistes radicals a Europa; posaria de manifest la zona zero del salafisme-jihadisme al continent i arribaria a ser una de les millors incubadores de terrorisme islamista a Occident. Trobava a faltar que no utilitzessin l'hemeroteca de El Periodista Digital. No entenia que no haguessin tret petroli de la detenció, per comandos USA a Líbia, d'un dels terroristes més buscats per les autoritats americanes: Ahmed Abu Khattala. Hauria estat un detall d'una "classe" remarcable fer un joc de mots amb el seu nom, i demanar a l'expert Photoshop del PP de ficar al darrera de l'imatge una senyera blavejada amb un estel i l'Àngel Colom abraçant l'Ahmed. Utilitzar aquesta imatge com a suport d'una campanya mediàtica que podria portar com lema: "Cataluña amenaza Occidente cobijando el terrorismo!" i exigir la dissolució dels mossos i el retorn de la policia i la guàrdia civil a Catalunya.
Menys mal que el ministre de l'interior, durant la reunió de ministres d'Interior del G6 a Barcelona, ha ficat les coses al seu lloc assegurant el passat dimarts que: una hipotètica Catalunya independent seria terreny adobat per al terrorisme i el crim organitzat. Estava jo demanant-me si per "crim organitzat" es referia als casos de corrupció que es descobreixen dia si, dia també a Espanya, quan va tranquil·litzar-me afirmant que Espanya és un dels estats europeus en què menys jihadistes marxen a zones de conflicte, només desenes, i on menys tornen. Clar que, recordo que la premsa internacional fa quatre dies que'ns parlava de la detenció d'un tio que havia estat detingut primer a l'Afganistan, després a Guantanamo, i que es va poder instal·lar a Madrid sense problemes per reclutar jihadistes per Al-Qaeda.
Menys mal que el ministre de l'interior, durant la reunió de ministres d'Interior del G6 a Barcelona, ha ficat les coses al seu lloc assegurant el passat dimarts que: una hipotètica Catalunya independent seria terreny adobat per al terrorisme i el crim organitzat. Estava jo demanant-me si per "crim organitzat" es referia als casos de corrupció que es descobreixen dia si, dia també a Espanya, quan va tranquil·litzar-me afirmant que Espanya és un dels estats europeus en què menys jihadistes marxen a zones de conflicte, només desenes, i on menys tornen. Clar que, recordo que la premsa internacional fa quatre dies que'ns parlava de la detenció d'un tio que havia estat detingut primer a l'Afganistan, després a Guantanamo, i que es va poder instal·lar a Madrid sense problemes per reclutar jihadistes per Al-Qaeda.
En fi, que estic molt confús. Que ara no sé si és més perillós quedar-nos a Espanya o anar a una Catalunya independent. M'agradaria que'n Mas Honorable President de la Generalitat me tranquil·litzés desmentint aquestes "declaracions". Però clar, entenc que no ha de ser fàcil acontentar els USA sense molestar la comunitat musulmana de Catalunya. Però sobretot, sense molestar cap monarquia del Golf de qui he llegit coses molt lletges, com ara que podria estar acusada de donar suport a una amalgama de grups entre els que trobem Hamas, el jihadisme sirià, la penya l'ISIL a l'Iraq, el FC Barcelona o l'aeroport d'El Prat.
Res, que estic molt confús, tios. Però no tant com un tio que conec que, sentint-se enganyat per haver portat durant la Via Catalana una samarreta amb el nom d'aquella monarquia del Golf, es va fer imprimir una altra amb aquest logo i es passeja per BCN sota la mirada de desapropiació de molts dels que havien portat l'altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada