estamos perdidos, mariano. al agua !!!

Malgrat el que pugui dir en Long John sobre la Cospedal, a mi, la pava del govern que'm té el cor robat (sí, clar, robat!) és Soraya i el seu antimarxisme. No, no estic pensant en Karl, sinó en Groucho i una de les frases que adorava utilitzar (1): Es mejor permanecer callado y parecer tonto que hablar y despejar las dudas. I clar, com Soraya és molt de dretes, doncs ha decidit fer el contrari del que recomana l'ortodòxia marxista.

Com tothom sap, no és el cas d'en Mariano que, quan es tracta de canviar la constitució, sí que segueix obstinadament els principis de la ortodòxia marxista: Estos son mis principios. Si no te gustan tengo otros. D'en José Mari, millor no dir res perquè, aquest ja fa temps que porta el delirium tremens al damunt i no deixa de veure aranyes per tot arreu.

Tornant a la meva adorada Soraya, he de dir que el passat divendres, després del consell de ministres, va seguir saltant-se no tant sols els principis de l'ortodòxia marxista, sinó també els de la filosofia hindú: Cuando hables, procura que tus palabras sean mejores que el silencio.

I com al PP de trens en saben un rato llarg, va sortir amb que: li segueix semblant un fet "molt positiu" la inversió en infraestructures que els últims anys s'ha fet en territori català, i ha subratllat que les quatre províncies estan connectades per AVE, "cosa que no tenen totes les comunitats"; que s'està treballant en el corredor Mediterrani ... Després de recordar molt oportunament que: Sort que el Govern d'Espanya supleix les carències de la Generalitat!" (2).

Ja saps que jo t'estimo molt, Soraya. Però no acabo d'entendre que, amb tot el que esteu treballant al Corredor Mediterrani, tingueu tant emprenyats els empresaris del País Valencià (3) justament pel contrari. Que me sembla que seran els següents a explorar la via de la independència.

Seguiu per aquest camí, Soraya. Que me sembla que acabareu fent que lo del Palau d'Hivern -no aquest (4)- sigui broma. Nosaltres seguirem el camí que'ns va marcar aquell gran lider del marxisme i cridarem: Mas madera, que es la guerra !!!

---

• (1) En realitat l'autor de la frase va ser Abraham Lincoln.
• (2) Santamaría: "¡Sort que el Govern d'Espanya supleix les carències de la Generalitat!", el periódico, 28.11.2014
• (3) Els empresaris valencians consideren una 'burla' els incompliments en el corredor mediterrani, Vilaweb, 26.11.2014
• (4) 'La 'moncloa' extremeña, en venta". El portal inmobiliario idealista.com promociona ya la residencia presidencial de Mérida, "una edificación palaciega", con jardín piscina y parabólica, el periódico, 27.11.2014 ... Vaja, espero que no li agafi ara una depressió al sàtrapa que es va gastar en la seva construcció els diners que no van arribar als extremenys..
  

la convenció cleptòcrata a bcn: el ppessebre

La plana major del PP, aquest partit que tant ha fet per l'independentisme a Catalunya, tenia cita amb un conegut fotògraf de BCN: "la ciudad de los prodigios", per preparar les felicitacions de nadal que enviaran als companys que passaran les festes lluny de casa: més precisament a la presó.

Es tracta d'un gest emotiu pel que els agraeixen haver "pringat" per ells i, ocasionalment, demanar-lis que els facin lloc per quan arribi el seu torn.

Coincidint amb la convenció cleptòcrata, els grans electors d'aquest partit aprofitaran la visita per fer un gest de caritat cristiana i anar a veure l'Alícia per passar-li un xic de pinso perquè pugui pagar-se el tractament que segueix per curar les seves crisis de taquipsiquia.

Amb amics com aquests, qui necessita enemics?

---

En resposta a les qüestions dels nostres lectors, l'àngel de l'esquerra no és Millán Salcedo, sinó Fátima Báñez. El nen, estem segurs que ja el coneixeu!

la frase del dia

Isabel SS vol treballar a la redacció del GS

Isabel San Sebastián

L'atmosfera de la darrera sessió plenària del politburó del GS estava carregada d'electricitat. Havíem rebut una oferta espontània d'Isabel SS per treballar al GS, i els membres de la permanent la teníem en videoconferència al locutori d'un amic pakistanès, al carrer de Deià cantonada Pollença.

Isabel va començar dient que comprenia el nostre estupor per la seva oferta, i va passar a explicar-nos que estava cansada de treballar amb fatxes i tenia ganes de treballar amb gent normal.

Començàvem a ensumar l'olor del sofre quan va afegir que, de fet,  encara que ell no la recordés, va conèixer en Sinfu mentre feia treball de camp per Cantàbria i Astúries per les seves novel·les sobre els visigots i la reconquesta. Que un dia, en Jiménez Losantos va parlar-li dels malparits del blog del GS i, quan va veure la foto d'en Sinfu al blog, va decidir que el seu lloc estava entre nosaltres.

Conscient del nostre escepticisme, va insistir en que en realitat no era gens fatxa, sinó que havia basculat al nacionalisme espanyol quan el cosí que li havia amargat la infància: Iñaki Cabasés, va acabar sent un peix gros de Nafarroa Bai. D'altra banda, estava molt cansada de respondre sempre que la que es passava la vida abraçada a l'Artur Mas no era ella, sinó l'Helena Rakosnik.

Veient que seguíem sense veure-la a la redacció del GS, va afegir que no solament no li hauríem de pagar un sou, sinó que seria ella qui ens el pagaria. Parlem-ne! que va dir en Doc, davant la nostra mirada de desaprovació. Va ser el moment que va aprofitar Isabel per explicar-nos un munt d'anècdotes pujades de to sobre en Federico Jiménez Losantos, Ana Botella, Aznar, Sànchez-Quemacho, ... La veritat és que ens va fer riure de valent, la "jodia".

En fi, ja de matinada, i no sense haver enregistrat abans totes les anècdotes que'ns va explicar, vam fer-li comprendre que els nostres lectors no comprendrien veure-la córrer pel blog. Així que vam proposar-li de redactar una carta de recomanació per treballar amb Curry Valenzuela i ens va dir que potser si que seria millor: Ouufff !!!  Cal dir que hi ha dies que ens guanyem de sobres els 30'000 euros de salari mensual.

ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra ...

Es comú entre la canalla passar per la picadora els mestres o els pares per acusar-los de tot el que de dolent els pugui arribar. També a Espanya dona uns altíssims rèdits polítics acusar als catalans del que sigui. I espanyols i catalans, saben que tenen molt a guanyar electoralment si passen per la picadora Angela Merkel i, per extensió, la Unió Europea, acusant-los de la greu situació econòmica del país. 

Des de l'esquerra fins al PSOE, estan començant a escalfar motors amb l'historia de que Europa, i més concretament Merkel, veuran el que veuran si guanyen les eleccions. Però me temo que si Merkel i la Unió Europea s'han mirat avui la premsa espanyola, tot aquest discurs no valgui el paper en què pugui estar escrit:

• Quart mes consecutiu de repunt immobiliari. La firma d'hipoteques sobre vivendes es dispara al setembre el 30%. A Catalunya, es van registrar el 16,3% més d'operacions que un any abans. El Periódico, 26.11.2014
• El Banc d'Espanya constata que la "fase d'expansió" del PIB es prolonga en la recta final de l'any. La inversió en béns d'equip i l'ocupació segueixen creixent, però la confiança dels consumidors és inferior. El Periódico, 26.11.2014
• Guindos assegura que la moratòria als desnonaments es prorrogarà al maig. Coscubiela exigeix al Govern que posi les famílies al davant dels mercats financers en la seva llista de prioritats. El Periódico, 26.11.2014

En fi, que mentre el nombre més gran d'hipoteques constituïdes sobre vivendes durant el passat mes de Setembre es va donar a Madrid (4.092), Andalusia (3.301) i Catalunya (2.777), i mentre el Banc d'Espanya va llençant coets per la "fase d'expansió" de l'economia espanyola (creixement del PIB un 0,5% en el tercer trimestre de l'any, amb un avanç interanual de l'1,6%) i una afiliació a la Seguretat Social que es va incrementar a l'octubre un 0,1% intermensual, la moratòria als desnonaments es prorrogarà fins el mes de maig: llàstima que, als seus 85 anys, Carmen Martínez, i tants altres, no n'estiguin al corrent. Segurament per culpa de Merkel i de la Unió Europea, tant com el fet que la banca segueixi fent préstecs hipotecaris amb la pasta que va arribar dels estalvis dels ciutadans europeus.

"Malos Tiempos Para La Lírica" doncs per aquells que, no havent arribat a una suficient maduresa mental, es dedicaran a passar per la picadora Merkel i a la Unió Europea, culpant-los de tot el que va malament en aquest país. Potser els permetrà guanyar-se una reputació de rebels entre aquells que tenen la mateixa edat que ells i convertir-se en bad boys a l'escola del seu barri. Però ja fa temps que haurien de saber que els reis son els pares. I que sinó fan res d'altre que passar-se el dia demanant pasta, rondinant i creant un ambient impossible, igual es troben un dia amb que els pares, farts d'ells, els deixin sense setmanada i els fotin fora de casa.

podemos?

Una de les coses que més m'agraden de la penya de Podemos és veure com estan traient de polleguera tota la cleptocràcia que ha estat governant aquest país sota diferents sigles. 

El problema és que tinc una edat i recordo que era la mateixa por que'ls feien individus com Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra.

Es per això que, ara que a Podemos comencen amb el "donde dije digo, digo Diego" (1), que comencem a veure coses que no presagien el millor en els seus líders (2), i que deixen destil·lar un seguit de velles consignes de l'eurocomunisme que ja coneixíem de l'època de Santiago Carrillo (1), és de justícia no oblidar-nos de la penya de la CUP (3).

La CUP que, quan va entrar al parlament de Catalunya, va proposar com a president de la cambra un valencià que es va intentar suïcidar abans de ser desnonat: Manuel G.B. de Burjassot. La diputada Georgina Rieradevall portava la samarreta de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) quan va depositar el vot per Manuel G.B.  La CUP també va proposar per la vicepresidència de la mesa: Pedro Alvarez, Guillem Agullo i Idrissa Dallo ... ni oblit ni perdó.

Altrament, segons informava des de Perpinyà el 3|24 (4): La CUP es desmarca de Guanyem Barcelona i presentarà una candidatura pròpia a la capital catalana. El motiu que argumenta són les diferències amb la coalició d'Ada Colau en alguns aspectes del codi ètic que debatien, com la limitació de mandats o el sou mínim dels regidors.  No estic al corrent quines eren aquestes diferències, però crec que val la pena donar-li un cop d'ull al codi ètic proposat per la CUP (5):

• limitació de mandats. Els regidors i regidores han de tenir els mandats limitats a un màxim de dues legislatures.
• limitació dels sous. La retribució́ dels regidors i regidores ha de ser com a màxim 2,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional (1.613€ nets/mes)

Just per acabar m'agradaria que tots recordéssim que la penya que ha votat el PP seguirà votant el PP. I que com el vot a l'esquerra del PP estarà extremadament atomitzat ens tornaran a venir els de sempre amb l'idea dels Fronts Populars Nacionals o els d'esquerres: espero que ningú caigui en el parany de fer-ho. Quan això arribi, tinguem un gest de simpatia cap a l'Albert Rivera i en Joan Antoni Duran: ells també estaran on cal per atomitzar el vot de la dreta que ja no pot veure ni en pintura na Alícia,

---

• (1) Pablo Iglesias a la Cadena Ser el 17.11.2014: La Generalitat entiendo que no tiene competencias para llevar a cabo una declaración unilateral de independencia. Clar, si les tingués no seria necessari fer-la. De totes maneres, cal no traure la frase del seu context: Pablo sembla tenir ganes de obrir un procés constituent on tot es pugui discutir ... sols que, jo no he vist res al programa!
• (2) Juan Manuel Lopez-Zafra: Claro que podemos, El Confidencial, 19.11.2014
• (3) Joao França/Pau Rodriguez: Los candidatos simbólicos de la CUP en el Parlament, elDiario.es, 17.12.2012 
• (4) La CUP es desmarca de Guanyem Barcelona i presenta candidatura pròpia a la capital catalana, 3|24, 23.11.2014
• (5)  Veure Per una candidatura municipal de ruptura a l'Ajuntament de Barcelona i el vídeo CUP Barcelona: Decàleg de Principis.

the show must go on

Res que m'estava llegint les enquestes d'intenció de vot d'El Periódico i d'El Mundo i m'he dit que, tot plegat, podria ser francament francament divertit de no ser perquè el public d'aquesta comèdia serà el que acabarà pagant.

A l'espera que els periodistes d'investigació de la premsa madrilenya descobreixin les connexions de 'Podemos' amb ETA, o el seu finançament pel gihadistes (què més dona!), i a l'espera de que la llei de Hont doni un bany de realitat als nous vinguts al circ de la democràcia a  la espanyola, me quedaré amb alguns titulars:  

• 'Podem' dóna el 'sorpasso': s'imposa (28,3%) al PP (26,3%) i el PSOE (20%) a Espanya (1)
• Una majoria per les plebiscitàries. La llista conjunta sobiranista és l'opció preferida després d'un 9-N que ha capitalitzat Mas
• 'Podem' guanyaria avui les eleccions generals espanyoles a Catalunya amb aquesta estimació de vot: Podem (22,8%), CiU (17%), ERC (15%), PP (11,8%), PSC (11,3%), C's (10,5%), ICV-EUiA (5,2%) i CUP (3%). (2)
• Una llista única sobiranista de CDC + ERC sumaria 58-60 escons, menys que els 63-67 que obtindrien per separat CiU (32-34) i ERC (31-33). En tots dos casos, la resta de partits veurien alterats mínimament els seus resultats, escó amunt escó avall. Però 'Podem' seria sempre la tercera força (???), seguida, per aquest ordre, de C's, PSC, ICV-EUiA, PP i CUP (2).
• ERC busca 'merengues', Junqueras es fixa com a objectiu penetrar a l'àrea metropolitana, Vol llistes plurals on càpiga «el president de la penya del Reial Madrid» (4)

Seguint amb un esperit circense, podria seguir amb que "El Banco de España ve ahora un mayor margen para subir salarios" (5) o amb una proposta abracadabrant: "Collboni pide la cocapitalidad de Barcelona y que el Senado se traslade allí" (6), que jo me permetria completar amb una altra sobre "el traslado del Banco de España a Villanueva del Trabuco" , el de totes les diputacions a "El Burgo de Osma" i el d'en Jaume Collboni a la Torre del Petrol, a Picamoixons.

Ara sense conyes, els 'analistes' estaran molt interessats per la lectura de les estimacions en clau de força de les formacions sobiranistes. D'altres, en clau de força de les formacions que defensen el canvi constitucional. Jo, que soc de la vella escola de: 'el capital no té pàtria', m'he fixat en la força de les formacions de dretes i, si li afegim el PSC que quedarà després de les darreres 'desercions', francament no és per tirar coets.

Tornant a Espanya, com semblaria que els de 'Podem' guanyarien les eleccions sense majoria absoluta, tinc ganes de veure la aliances ... contra-natura (?) PP-PSOE potser també CDC, però votant amb el PP contra qualsevol proposició de llei sospitosa de progressisme o de laïcitat. Rosa Diez tornant a deixar-se estimar per en Albert Rivera, Els d'ERC completament desorientats perquè CDC els ha deixat de banda. En Duran i Lleida demanant que el deixin entrar al PPC. I els de la CUP completament desmoralitzats perquè una penya sense cap programa, sense una idea precisa sobre com reparar la relació entre Catalunya i Espanya, tampoc grans idees en el terreny social, i sense que ningú conegui a qui presentaran com candidats, sigui la que té una més alta estimació de vot. I ICV ... bé, sobre aquests millor me reservo el que'n penso.

Tranquil però, perquè estic convençut que el temps demostrarà que estic equivocat i tothom actuarà en plena coherència amb les seves idees polítiques i el programa amb el que es presenti a les eleccions. Per començar, amb els resultats de l'enquesta a la ma, l'Artur ens convocarà a eleccions plebiscitàries i els que s'oposaven fa dos dies, correran per dir que el que cal fer és un referèndum. Mentre tant, recordarem el títol de l'entrada del passat dissabte: toda buena estafa necesita una distracción.

P.S. Parlant d'estafes, la de la independència de la Fiscalia en semblaria una si ens haguéssim de creure el contingut d'aquest article publicat a El Periódico (7): Eduardo Torres-Dulce: Un fiscal de (mala) pel·lícula. Personalment no puc posar en dubte ni l'estat de dret, ni que Ana Ma. Magaldi s'hagi suïcidat política i professionalment per lleialtat personal.

---

• (1) L'escenari soberanista després del procés participatiu, El Periódico, 24.11.2014
• (2) Revista de Premsa, El Periódico, 24.11.2014
• (3) El mapa politic català, El Periódico, 24.11.2014
• (4) Convenció Municipalista Republicana, El Periódico, 23.11.2014
• (5) Economia, La Vanguardia, 24.11.2014
• (6) Política,  La Vanguardia, 24.11.2014
• (7) El personatge de la setmana. El Periódico, 24.11.2014

spain, to infinity ... and beyond!

---

---

PPerformances ...

En el camí de l'excel·lència el PP no necessita guies. No hi havia prou amb haver-nos lliurat de la famiglia Pujol de l'escena política o haver transformat Artur Mas en un 'lider independentista'.

Calia fer un pas endavant i acusar Joana Ortega, militant d'UDC, ficant davant d'una situació impossible el pobre Josep Antoni. Ell que sempre s'havia vist de mediador i lider màxim de la tercera via.

Tot i no poder descartar l'idea que'n Josep Antoni se'ns fiqui la barretina i, al crit de "Visca la terra", pretengui dirigir l'independentisme radical, la veritat és que'n Mas, Ortega i Rigau estan força atemorits. Els grans cervells del govern espanyol creuen que és perquè els tenen por a ells. Però el que els fa por de veritat és la possibilitat d'anar a la presó i trobar-se en mans dels funcionaris als que els van retallar el sou.

Tot i que, si com deia Homs el govern té preparada la resposta jurídica a la querella, la veritat és que també està preparant un pla B que consistiria en regalar una Vespa i una caixa de vi per nadals als magistrats del tribunal constitucional.

---

Per la part del PP, mentre segueixen avançant amb l'estratègia de l'eliminació de qualsevol interlocutor a Catalunya que no sigui la brillant estadista Alícia Sànchez-Camacho, seguiran obrint fronts per encarregar al Tribunal Constitucional que defensi la Unidad de España.



Nous fronts com ara la denuncia de la llei catalana contra la pobresa energètica, de la llei catalana que prohibeix el fracking, la d'horaris comercials, ... Ara bé, quan es tracta de salaris, la  Unidad de España no sembla ser tant important i ningú sembla interessat en demanar al tribunal constitucional que faci alguna cosa: La brecha se ensancha: los sueldos en Jaén no son ya ni la mitad que en Madrid. I si tenim en compte que la majoria dels que treballen a Madrid no son milionaris, hom pot arribar a la conclusió de que hi ha gent que guanya molts i molts diners. I és què, malgrat totes les astracanades que'ns vulgui fer passar aquest govern sobre el creixement econòmic, hi ha dades que no fan res d'altre que desmentir-lo: Puja el dèficit elèctric per la caiguda del consum.

---

S'ha comparat la relació d'Espanya amb Catalunya amb la del marit maltractador que no accepta que la seva dona es vulgui divorciar. I ara va l'Albert Rivera i, fregant l'excel·lència, ens surt amb el del tio emprenyat amb la noia que no ha acceptat la seva oferta de matrimoni. Això no està gens bé, Albertillu. Jo ja entenc que amb tots els esforços que has fet per representar l'espanyolitat a Catalunya, t'ha fet mal que els teus hagin decidit passar de tu.

Però això ja t'ho hauria pogut explicar en Miquel Roca i Junyent, de quan el fracàs de la seva Operación Reformista. De totes maneres comença a pensar què faràs el dia que hi hagi un referèndum on els espanyols també puguin decidir si aproven la independència de Catalunya, i es doni el cas que el si a la independència no passi del 49% dels vots a Catalunya i superi el 51% a Espanya. Com diuen els d'Adidas: Impossible is nothing!

---

Clar que, si ens posem a parlar de performances, haurem de concedir al PP que, tot i estar a l'oposició, el PSOE també està fregant l'excel·lència. Ja no és solament el discurs paternalista de l'ex conseller de Caja Madrid, actual secretari del PSOE i policia bo: Pedro Sánchez apoyaría el blindaje de la educación en Catalunya pero no el concierto económico.

Tampoc el discurs del pare fundador de la corrupció familiar en democràcia i policia dolent en aquest film horrorós: Alfonso Guerra al PSC: «O cambian de estrategia o cambian de partido». I clar, menys els més fidels, el problema és que tots acaben per marxar. Però, mentre Espanya sigui Una i les colònies no s'independitzin, què importa?

toda buena estafa necesita una distracción

Un tío que'm va presentar en Sinfu a la Uni, i del que no me'n refio gaire, m'ha dit que dilluns vinent passaran el film Ladrón que roba a ladrón a 13TV. I que aquest film s'integra dins de la formació de tècniques professionals del personal de la cadena: 7 Técnicas psicológicas de estafadores.

Segons la penya de Rotten Tomatoes (la veritat revelada pel que fa al cinema), els crítics la van trobar més aviat fluixa. Però donat que a més del 70% del public li va agradar els crítics poden seguir sentint-se professionalment satisfets del valor social de la seva tasca. Més, tenint en compte que la productora va guanyar tres vegades més del que havia invertit, que ja li agradaria a més d'un poder dir el mateix de l'aeroport d'Alguaire.

En fi, no he vist res d'altre que el trailer perquè la meva religió m'impedeix veure aquest tipus de films. I del trailer m'he quedat amb la frase que dona el títol a aquesta entrada i que trobo força adient si penso en el moment polític que estem vivint: això també va per a tu, Albertillo, que ni els teus t'estimen!.

humor sense fronteres

Una altra cosa potser no. Però la capacitat que té la penya del PP per fer el ridícul és remarcable. Tinc una gran curiositat per saber com en Fernández Díaz (del PP de Catalunya) pot proposar un dia una llei de seguretat ciutadana on La exhibición de símbolos franquistas queda sin castigo (votada pel PP i CiU) i, gairebé un any després, Enric Millo criticar el vídeo de Polònia  per 'apologia directa o indirecta de l'ús de la violència, emetent imatges que fomenten l'odi, el menyspreu i la discriminació'.  A mi el vídeo m'ha fet riure, tot el contrari de la lider del PP de Catalunya a 13TV.

the orlando's last one

Els nostres scanners a la xarxa van detectar fa uns dies que un conegut agent secret, al servei d'un país que no podem mencionar, havia participat a la producció d'un vídeo on es ridiculitzava Irene Rigau, coneguda psicòloga nascuda a Banyoles. Gràcies a un iphone que vam poder demanar en préstec a una estudiant de la UAB que portava una turca de Cal 10, vam poder reemplaçar la imatge de la consellera per la d'una estàtua de bronze i tornar a pujar el vídeo a la xarxa.  

Se'ns havia passat pel cap d'utilitzar una imatge d'Alícia Sànchez-Camacho, però la Convenció de Ginebra es prou explicita en aquests casos i no vam voler fer córrer cap risc psicològic al nostre adversari, ni acabar davant d'un tribunal per crims de guerra en el futur.  

catalunya oblida els herois del 9N

La Generalitat de Catalunya va enviar un darrer correu electrònic als voluntaris del 9N, agraint-lis la seva tasca, i anunciant que passava a destruir els registres on estaven inscrits per evitar-lis qualsevol responsabilitat jurídica (El Público). Uns altres que no s'han assabentat de res sobre les informacions que s'arxiven a la xarxa.

Avui, 20 de Novembre, en el tercer any triomfal del triomf de la reacció a unes eleccions generals, som molts els que trobem injust que no es reconegui en les diferents cadenes de TV i ràdio espanyoles i les seves tertúlies patriòtiques un treball infatigable per convèncer els catalans que, a part de ser uns nazis, no ens mereixen ser espanyols, ni tenen res a fotre a l'Espanya Una, mentre ens prohibeixen marxar amb la Constitució.

Reconèixer també en tot aquest equip de persones altament cultivades una tasca de la que el fet més important a destacar seria el de haver convertit Artur Mas en un independentista radical: cosa que el deu fer riure de valent. Tampoc seria just oblidar que, gràcies als silencis dels "espanyols demòcrates", avui som on som i ens trobem en la situació que ens trobem. Els mateixos demòcrates que li reconeixen drets al poble de Palestina que li neguen als catalans.

Cal demanar-se, què hauria estat de l'independentisme sense el treball dels hereus del franquisme i el de tots aquells que el van recolzar per activa o per passiva amb el seu silenci còmplice.

herois del socialisme: narcís serra

Feia temps que anava buscant una excusa per proposar-te donar un cop d'ull a una publicació electrònica que he inclòs a la llista d'enllaços mèdia: premsa i radio que pots trobar a la columna de la dreta del blog.

lamentable.org és un blog d'informació crítica, format per un grup de persones heterogènies, tant en l’aspecte personal com en el professional, a les quals els uneix un sentiment de l’amistat.


I entre aquestes persones pots trobar uns quants notables de les universitats que s'expressen amb total llibertat en aquest medi. I com la cosa va d'un grup d'amics, si fa no fa com al GS, l'anecdotari d'aquests personatges és molt interessant.

Per presentar aquesta publicació he escollit un tema. El d'un gran heroi del socialisme català: Narcís Serra. Un home que va reeixir a ensorrar una caixa creada el 1926 després de llençar la coneguda “guerra del passiu”, en què s’oferien elevats interessos als clients-, i que van provocar entre d’altres l’estafa de les participacions preferents a 35.000 clients i la concessió d’hipoteques a tort i a dret a particulars i constructors, amb el resultat d'una morositat que triplica la mitjana del sector (...)   Anomenat per un altre heroi del socialisme en José Montilla, cal afegir al seu actiu milers de famílies que no poden pagar la hipoteca, un bon grapat de desnonaments i un ERO que destruiria més de 2.000 llocs de treball. (1).

Creu de Sant Jordi el 2006, va ser entre el 2007 i el 2008, quan ja havien saltat totes les alarmes de la crisi i els comptes de l’entitat començaven a caure, (...) que es va apujar el sou de 236.808 euros a 260.440. (...)  Cal no oblidar que cobrava altres retribucions derivades de la seva participació en els consells d’administració de Gas Natural, Telefònica, Telefónica Chile i Telefónica Brasil, que se sumaven a les retribucions de president de Volja Plus i de vicepresident d’Applus Technologies Holding. (...). Si fa no fa, ingressava de forma legal al voltant d’1,2 milions d’euros l’any, gràcies a un decret del govern tripartit aprovat el 2008 que permetia tenir presència en fins a vuit consells d’administració remunerats, una conducta fins aleshores prohibida (1).

A més d'apujar-se el sou, va fitxar Adolf Todó com a mà dreta, amb unes condicions molt generoses: (...) jubilar-se a partir dels 60 anys amb una renda vitalícia d’entre el 80% i el 90% del seu salari fix, (...) 600.000 euros anuals el 2008 que, el 2011, ja rebent ajudes del FROB, van pujar fins als 1,5 milions anuals i el dret a una pensió de 3,46 milions. (1)

¿Quién formaba parte de ese organismo que aceptó sin rechistar un contrato de tal magnitud? Pues entre otros, figuraban representantes de la Diputación de Barcelona, del PSC, CIU e ICV. La flor y nata de las siglas políticas catalanas. ¿En que pensaban Narcís Serra y los cargos políticos cuándo dieron el visto bueno a indemnizaciones y pensiones millonarias? ¿Qué intereses defendían en aquel consejo de administración? El dinero no era suyo, probablemente pertenecía a pequeños inversores estafados con las preferentes de Catalunya Caixa (2).

Què pensar d'aquest gran heroi del socialisme que se había quejado ante el juez Josep Maria Pijoan de que en la calle le habían llamado “ladrón” y que las protestas delante de su casa le habían causado “perjuicios familiares” (3)

Acabem amb una anècdota de José Martí Gómez (4)

Le dije a Juan Mari Bandrés que al empresario Duran Farell, para el que Serra trabajó de joven junto a Roca Junyent, le sorprendió verle socialista años después. “Creía que era de derechas y el socialista era Roca”, comentó. Son anécdotas que vienen al caso porque al juez que le interrogaba por haberse puesto un gran sueldo mientras la caja que presidía se hundía en la miseria Serra le dijo que todo era legal. Legal lo sería. Ético y socialista, no (4)

Actualment, el camarada Narcís és president del Institut Barcelona d'Estudis Internacionals, subvencionat entre d'altres per la Generalitat, l'Ajuntament de BCN, la Caixa,  Banco Santander, Indra, Telefonica, Repsol, Enagas, ... (Vaja, quina casualitat! algunes de les empreses a les que havia estat al Consell d'Administració).  I signe de la nova etapa ètica del PSOE i del PSC, pot seguir militant al partit, no com altres camarades que han hagut de deixar la militància per defendre el dret a decidir.

Espero que, ara que el ventilador funciona a ple règim, la penya de El Confidencial estigui en lo cert: Hagan sitio para el que llega: Narcís Serra. Mentre tant, menys mal que davant del silenci dels còmplices la CUP ha presentat un recurs contra la venda de Catalunya Banc al BBVA i un altre d'inconstitucionalitat contra la pròpia llei del FROB.

---

• (1) L’home ‘honorable’ i ‘idoni’ que va enverinar Caixa Catalunya, lamentable.org, 08.10.2014
• (2) Narcís Serra y Adolf Todó, lamentable.org, 27.06.2013.
• (3) ¿Es Narcís Serra un ladrón?, lamentable.org, 12.11.2013
• (4) José Martí Gómez: Narcís Serra, secció Elles i ells, lamentable.org, 31.10.2013

el TC suspèn la independència de les colònies

El Tribunal Constitucional (TC) ha acceptat a tràmit una querella interposada pel PP contra el procés antidemocràtic i anticonstitucional amb el que les colònies americanes van tirar endavant un procés il·legal d'independència que no va ser ratificat ni pel parlament ni pel poble espanyol. La independència d'aquestes regions queda doncs suspesa, a l'espera d'una decisió ferma del tribunal.

Els governs regionals americans han presentat recurs de suplica al TC, al que demanen reconsiderar i deixar sense efecte l'admissió a tràmit de la impugnació de la independència de les colònies. També una suplica al fiscal general per anular les querelles per sedició que demanen la detenció dels presidents de les repúbliques.

El trio de la benzina: PP, UPyD i C'S, sostinguts per la premsa madrilenya, l'església i una divisió cuirassada de tertulianos sobreexcitats sota les ordres de Isabel San Sebastián, han reaccionat titllant de nazis els presidents d'aquestes regions hispanoamericanes per no haver demanat el permís del parlament de la nació espanyola per engegar un procés referendari, on el poble espanyol també tindria dret de vot: com ja va passar amb els processos exemplars d'independència de les antigues províncies espanyoles de Ifni, Sahara, Rio Muni i Fernando Poo (Wikipedia) .

Per completar aquesta ofensiva mediàtica, el president del govern ha decidit visitar les colònies per donar-lis una informació fidedigna sobre els milers de galions que, sota les ordres de l'almirall Cristóbal Montoro, han sortit de la península ibèrica per transportar a Amèrica tones d'or, plata i sucre, destinades a alleujar la crisi econòmica que pateixen les colònies a causa dels seus elevats dèficits.

La penya de Podemos ha cridat l'atenció sobre el fet que els criollos de les repúbliques hispanoamericanes i l'aristocràcia espanyola fan part de la mateixa casta i han convocat a totes les forces progressistes -menys la CUP- a seguir units i preparar un congrés constituent a ciutat de Cadis.

mai no és tard per tornar a veure'ls

---

Et recomano donar un cop d'ull a aquests dos vídeos de la CUP que acabo de descobrir i que, malgrat tot, mai no és massa tard per a tornar a veure'ls: anem més enllà i ho podem tot! 

---

separació de poders: el cas espanyol (II)

Pyramid of Capitalism System
Industrial Workers of the World (1911)

La collita de la setmana ha estat rica en exemples pel que fa a la comprensió que la cleptocràcia fa de la separació dels poders en un estat democràtic .

Deixarem de banda les directives del govern central, del PP i dels seus tertulianos, donant-li instruccions a la fiscalia. I també les histories de la fiscalia a Catalunya amb els mossos car ja n'hem parlat a l'entrada precedent). Passarem de llarg  els viatges de Monago, que ni els seus amics al Senat volen justificar. La cessió gratuïta de 170 Ha per l'alcalde del PP d'Algete per la construcció d'un terreny de golf.


Tampoc afegirem res sobre el fet que, poc abans de ser imputat,  Ángel Acebes participés en un dinar reial en el reservat d'una penya gastronòmica de Madrid amb Manuel Marchena –president de la sala segona del Tribunal Suprem-  Pedro Calvo –ex-responsable de Seguretat del Ajuntament de Madrid–, i un parell de tios més ... (+ infos)

I posats a no dir res, tampoc ho farem del nomenament de Eladio Jareño, cap de premsa d'Alicia Sánchez Camacho, com a director de RTVE a Catalunya.

Tampoc del contracte de Tica Bosch com a directora de l'oficina a Londres del Centre de Promoció de Negocis ACCIÓ: organisme que depen del departament sota la responsabilitat de Felip Puig. Entre altres mèrits, Tica Bosch es la dona de Josep Tous Andreu, ex-alt càrrec imputat al cas de les ITV amb el seu amic i company d'estudis Oriol Pujol Ferrusola.

No direm res, més que res, perquè no val la pena afegir res més sobre aquest règim polític de cleptòcrates.

separació de poders: el cas espanyol (I)

Mentre la premsa espanyola demana a crits la seva inscripció al curs online "Democracia occidental - Nivel Básico" on podrien aprendre les bases de la separació dels poders en un estat democràtic i potser també els fonaments de la llibertat d'expressió sense necessitat de l'ofensa personal o col·lectiva. 

Mentre la premsa catalana procedeix a un treball de fatiga intel·lectual entre els seus lectors explicant ad nauseam tots els subterfugis i raonaments jurídics possibles i imaginables que farien inviable l'acusació d'aquest senyor que'ns han convertit en lider i màrtir de l'independentisme.

Mentre intento fer abstracció de tota aquesta penya, llegeixo amb data de 13.11.2014 a una publicació que't recomano: directa.cat que El fiscal en cap investiga Artur Mas, els Mossos investiguen el fiscal en cap, L'Àrea d'Investigació Interna, adscrita a la Direcció General de la Policia, va obrir una investigació, el setembre, per esbrinar la suposada relació entre el fiscal en cap de Catalunya, Jose Maria Romero de Tejada, i un responsable de locals d'oci.

Un altre article de rèplica del mateix dia (son ràpids, quan volen!) me tranquil·litzava: Els Mossos rectifiquen i la fiscalia obre una investigació per haver vinculat el fiscal en cap amb un cas delictiu. La fiscal cap de Barcelona, Anna Magaldi, ha obert una investigació pel que consideren un error que vinculava Romero de Tejada a un cas delictiu. 

En fi que, malgrat la ignorància que la premsa espanyola pugui tenir sobre el funcionament d'un estat de dret (del "imperio de la ley" franquista si que'n saben) i la pujada de sucre i bilis que els hagi provocat el 9N, i malgrat que els ventiladors segueixen funcionant a fons ... els fiscals tenen altres coses de les que ocupar-se ... i tinc el sentiment que els polítics espanyols també. 

el trist futur de les peperes

Lola i Soraya

Un vell col·lega, enginyer industrial amb contracte temporal a una filial d'Adecco, ha informat a GS News que, per si de cas, María Dolores de Cospedal i Soraya Saenz de Santamaria van enviar els seus CV per trobar alguna feina en fase amb les seves competències professionals. 

Gràcies a un coneixença del cunyat de l'auxiliar de farmàcia on el nostre col·lega es compra les pastilles Juanola, van poder col·locar-les com hostesses a Caspa España. 

Vam parlar al col·lega d'una coneixença que treballa al Congrés dels Imputats per un tio que milita en un partit que apunta a extra-parlamentari i ens ha dit que si fos del PP podria tenir alguna cosa per ella.

historia d'un petit utilitari

BMW Isetta

M. Iceta

L'Isetta va ser un vehicle que, fa molts anys, va tenir una certa difusió entre un públic que buscava un petit utilitari per curts trajectes en zona urbana. A causa de la seva morfologia va ser conegut a la RFA amb el nom de "Das Rollende Ei" (literalment, l'ou rodant).

En realitat no era més que un producte de substitució creat en temps de crisi. Es caracteritzava per estar equipat amb un petit motor sorollós, que transmetia una força limitada a una petita roda posterior mitjançant una cadena i uns frens que només equipaven les rodes del davant.

Un dels problemes d'aquest vehicle és que, aparcat massa prop del vehicle que tenia al davant, els seus ocupants es quedaven immobilitzats a l'interior, a causa del singular disseny d'obertura de l'única porta que l'equipava  (wikipedia [ca] [en] [fr] [es]).

Consti però que no estem parlant de política.

la faixa està de rebaixa !

segons el PP, un 30% del cens
electoral estaria composat
per anarquistes

Es un secret a veus que a les files del PP regna una gran confusió i que molts dels seus militants comenten confidencialment que, ara mateix: "si el PP se comprara un circo, le crecerían los enanos".

No és solament la mala sort en el boicot del 9N: des dels cyber atacs fins a l'assalt feixista a l'escola d'Hoteleria de Girona. Segons Libertat Digital la fiscalia de l'estat actuarà amb la independència i la celeritat amb que va actuar el 9N, i serà implacable contra aquests atacs a la convivència.

Tampoc és a causa que l'Interpol hagi publicat amb caràcter molt urgent una ordre de detenció internacional i demanat la presó preventiva de Martín Villa y altres 19 imputats per crims franquistes. També en aquest cas, Libertat Digital ha informat que la fiscalia de l'estat i els tribunals espanyols actuaran amb la mateixa diligència que pel 9N i faran regnar el "imperio de la ley".

No. El que més preocupa a les files del PP és el quocient intel·lectual dels seus dirigents.

Més que res perquè, seguir amb la lògica d'associar tota la penya que no va votar el 9N a l'unionisme portaria a acceptar que poc més del 28% del cens electoral espanyol està constituït per anarquistes que es van abstenir a les darreres eleccions generals, als que s'haurien d'afegir els vots nuls d'aquells anarquistes que es van desplaçar per mostrar la seva disconformitat amb el sistema (Wikipedia).  De seguir amb aquest discurs, es correria el perill d'obrir els ulls als ciutadans mostrant-lis que el PP governa el país amb majoria absoluta gràcies als vots de poc més de 10 milions de votants sobre un cens electoral de poc més de 47 milions (Wikipedia). Amb el que, comparativament al que ha afirmat el PP sobre el passat 9N, s'arribaria a la conclusió de que el PP va fer un ridícul esgarrifós a les darreres eleccions generals. 

Més perillós encara!  El pitjor d'aquest discurs és que seria complicat de defendre una constitució on gairebé un 33% de penya es va abstenir i més d'un 10% que va anar a votar, no la va acceptar ... d'això fa 36 anys! (Wikipedia)

Com ens deia off the record un militant del PP al que el seu metge li ha recomanat no escoltar mai més Sánchez-Camacho si vol salvar la seva ulcera: Més val que Rajoy i Soraya no tornin a obrir la boca perquè, una de dos: o va haver un referèndum i l'opció sobiranista va guanyar-lo amb més d'un 80% dels votants (El Mundo), o bé la constitució espanyola va ser acceptada per poc més de la meitat de l'electorat fa 36 anys, i el PP governa il·legalment amb majoria al parlament espanyol. 

Com diria en Jaume Perich: No me farcies de carordias, ni me remueldas las leporcias.

el desembarco de Castelldefels

La penya de la Kuarta Via que, després del vídeo: Última Hora: España se suma a la Diada, ens fan gaudir d'aquesta altra perla: el desembarco de Castelldefels. 

I ja que parlem de perles, no us perdeu aquesta que he vist al compte twitter d'en Tomàs Fuentes.

l'actualitat per la competència

els narcos volen diversificar la seva oferta

Segons una publicació indigna de la nostra confiança (i no estem parlant de El Mundo), els narcos colombians estarien interessats en la distribució del producte que fumen en Miquel Iceta i en Pedro Sánchez Pérez-Castejón. 

Els narcos van començar a sospitar alguna cosa quan van veure aquesta parella en plan Locomia.

Però lo de reformar de la Constitució del "café para todos" en plan "cada uno se paga su café", amb la idea de demanar als espanyols que la confirmin amb el seu vot en referèndum, els ha acabat de convèncer que aquesta parella consumeix uns potents productes psicotròpics fins ara desconeguts per aquells professionals.

Un pla B, que consistia en obtenir aquesta informació d'una clienta d'IZ va haver de ser descartat: ningú entenia el sentit de res del que deia aquesta dona. El contracte dels serveis d'un professional tampoc van donar els resultats esperats: el tio va pispar-li un paquet de Celtas King Size a IZ, i ara està pagant la seva incompetència desterrat en un lloc indeterminat de la selva vallesana. Finalment, semblaria que els narcos han contractat els serveis del copropietari d'una empresa de transports de Viladecans. Seguirem informant.

quién sabe donde ...

Algú sap que se n'ha fet d'aquest home?  I de la seva filla?  I del seu gendre?
Però sobretot, algú sap on s'amaga el seu fill ???

el dia de l'almudena ...

A fi de respectar els "fallos" dels tribunals espanyols destinats a garantir la democràcia impedint que la gent voti, GS News us anirà passant durant el dia d'avui les imatges que ens vagin arribant en aquesta jornada en que els catalans sortiran en massa per commemorar el dia de la patrona de Madrid: la verge de l'Almudena.

en Kuni Agüero i un servei de microones que la Xene posa a disposició dels fidels perquè s'escalfin la xocolata i els 'churros' durant l'espera

l'institut Pau Vila (Sabadell) a les 8h45 amb una gran cua de fidels
esperant poder entrar a la capella amb emoció mariana

els membres de la comunitat iraniana de Cerdanyola
també han participat amb les seves ofrenes

---

La verge, emocionada per la fe dels catalans, els ha dirigit aquestes paraules:



... que han estat seguides per una emocionada intervenció des de l'alcaldia de la capital espanyola.

val la pena tornar-lo a veure!

Demà vota en consciència el que hagis decidit votar: sigui el que sigui.
Que cap dels lladres i els seus còmplices t'impedeixi expressar el que penses.

neo-delinqüents?

per Manuel Cruz, a lahormigaseca, publicat a elsot.cat

l'actualitat en imatges

per Adam Fabra, a republicabananera.cat

¿y quién te ha dicho a ti que quiero que conduzcas por mí?

Dedicat al PPSOE i altres bufons del regne: ¿Y quién te ha dicho a ti que quiero que conduzcas por mí?

Ara en serio. Qui us creieu que sou per dir-li a ningú si pot expressar el que pensa, com i on li dona la gana, i de la manera que li dona la gana, si ho fa de manera cívica i sense fer mal a ningú? Quina idea de la democràcia teniu que us impedeix  reconèixer en altres el dret d'expressió que li vau reconèixer a un tio amb problemes de alcoholisme, i que sota el seu mandat va estendre arreu una corrupció que va superar la dels seus predecessors? Què és el que us incapacita per defensar dialècticament les vostres idees i deixar que altres facin el mateix amb les seves?  De quin dret diví us creieu investits per negar als altres decidir el que han de fer de les seves vides? Perquè no desapareixeu d'una vegada de la vostra pròpia presència?

Les putes receptes de la iaia

Companys,m´agradaria compartir amb tots vosaltres aquest desternillant bloc de receptes de cuina (també és un llibre). La qüestió és que et fa pixar de riure tant la introducció de cada plat, com l´explicació de la recepta en sí. La darrera entrada del bloc però, no fa cap tipus de referència a qüestions gastronòmiques: sota el títol de "Carta al puto Gobierno" (amb això ja ho diu tot), els hi fot una bona repassada a tota aquesta colla de manguis que estan instal,lats al poder. No us ho perdeu!!!

ultima hora: soraya internada a un psiquiàtric

Segons una confidència que una funcionaria del Congrés d'Imputats hauria fet a un conegut missatger de Viladecans, la vicepresident del govern espanyol hauria patit una greu crisi que hauria aconsellat el seu ingrés urgent al Centre Psiquiàtric Vidal Quadras de la capital del regne.

La va afectar l'abandó, justament en aquests moments, d'Alfonso Guerra, pare fundador del sistema de corrupció política que es va instal·lar a Espanya des dels temps del "cambio"? Guerra, "gasolinero reial" i responsable de les cepilladas de l'estatut. Guerra, que va acabar formant el trio de la benzina amb Wert i Montoro. Un grup que pot comptar amb el sincer reconeixement de l'independentisme català car, sense ells i el seu fan club, hauria estat molt difícil arribar a l'actual situació de mobilització popular.

O potser va afectar-la que, mentre el pare fundador de la corrupció anunciava la seva marxa, bloomberg acusava el president del govern espanyol de ser tant fastigosament corrupte que no tenia dret a dir-li a ningú el que havia de fer?.

Es va enfonsar quan, després de tants anys venent la parida del nacionalismo excluyente i la persecució dels espanyols a Catalunya, sinó en tenien prou amb la penya de Sumate ara va i els hi cau la pedrada dels patriarques de les associacions gitanes, que han decidit que participaran de forma massiva al 9-N.

No. Segons un bidell de la seu del PP al carrer Gènova (que li deu pasta al Sinfu després d'una timba de poker), el que la va deixar en aquest estat va ser aprendre que el primer president del Real Madrid va ser un català: Joan Padrós, que havia obert una botiga de roba a la capital i va ser premiat el 1907 amb una una medalla honorífica a la Exposición de Industrias Madrileñas. Que el va succeir el seu germà: Carles Padrós, fundador de la Federació Espanyola de Futbol i de la Copa del Rei. Però va acabar de rematar-la una pàgina de facebook, on un tio defensa que ser del Madrid és molt més català que ser del Barça!  

---

NdA. A mi va passar-me el mateix que a Soraya quan vaig llegir un article d'Andrés Boix Palop a La Pagina Definitiva: Quo Vadis, Tarraconensis?  No per l'article, sinó pels comentaris de caserna dels lectors progressistes d'aquesta publicació.

expulsats de 'derecho a percibir'

Segons fonts indignes de la nostra confiança, l'associació d'ajuda mútua "Derecho a percibir", que diuen que compta amb milers d'afiliats entre la classe política espanyola, hauria expulsat de militància als membres del govern Rajoy, acusant-los d'alta traïció als ideals dels seus socis fundadors.

Tot i que el govern va intentar calmar els ànims engegant el ventilador i va fer un gest destinat a l'associació, a aquesta no li va tremolar el pols i va ratificar la seva decisió.

Davant la cara llarga de Rajoy, algú va interpretar un gest de contrarietat en la cara de Soraya quan van anunciar-lis la seva expulsió. Però un portaveu del PP va desmentir ràpidament aquesta impressió, explicant que Soraya estava contrariada per haver-se comprat al Carrefour una americana d'una talla que no era la seva i li anava llarga de braços, tot i lluir-la amb una gran classe.

españa: el imperio (de la ley) contra-ataca

Les informacions en mans del PP sobre la estimació de la participació al 9N i la publicació dels resultats de l'enquesta del CIS, que situen a "Podemos" com a primera força en vot directe, han decidit a la direcció del partit a utilitzar les mateixes armes mediàtiques que els seus adversaris per recuperar el seu electorat.

Fonts indignes de la nostra confiança ens han informat que l'expert en comunicació del partit, Miguel Angel Rodríguez, ha preparat, entre altres, els cartells que podeu veure al damunt per la seva publicació als medis de comunicació del partit, i també una ofensiva mediàtica a la televisió destinada a millorar l'imatge de Rajoy.

Segons informacions confidencials d'un cambrer de la cafeteria del congrés d'imputats, a qui en Sinfu no va deixar-li propina, aquesta ofensiva mediàtica del partit ha estat rebuda amb entusiasme pels imputats del PP, que han organitzat un meeting que reunirà als més destacats a l'aeroport de Castelló.

---

Seguint amb l'ofensiva del PP, el compte a twitter de l'ecologista Joaquim Nadal no diu res sobre una informació de la que tampoc en parla el twitter de Joan Herrera. Segons aquesta informació, el PP estaria avaluant incloure al seu programa electoral una nova llei pel desenvolupament de renovables que, a l'imatge del que ha passat amb l'Ebola, difondria la Marca España arreu del món. 

Un equip de quatre tècnics de l'administració presentarà, en un vídeo esponsoritzat per Endesa, l'interès de les propostes del PP per l'aprofitament de l'energia eòlica.