Gràcies a la seva operació de seducció, Alexis s'ha fet un munt d'amics a Brussel·les, on es troben dos o més cops per setmana. Unes reunions d'amics a les que té l'encant de presentar-se a una hora indeterminada, amb un gran somriure i sense un paper. Unes reunions on, malgrat el que puguin dir a la premsa espanyola, Alexis no solament compta amb la simpatia incondicional d'Angela Merkel (1)
Cal dir que els alemanys tenen un sentit de l'humor remarcable i també aprecien molt les bromes dels espanyols (els que encara no han hagut d'emigrar a Alemanya) quan surten amb lo de que pagui Merkel! (com si fos ella qui paga de la seva butxaca!). O encara més, quan els espanyols els donen lliçons sobre com han de solidaritzar-se amb Grècia, però que no comptin amb ells per afluixar la mosca. O els simpàtics comentaris que fan al·lusió al passat nazi d'Alemanya per part d'aquell país que els va acompanyar a fer turisme a Rússia. Com podrien sentir-se atacats per aquells a qui els han pagat els AVE, les autovies i els aeroports que ells no tenen? Aquells a qui els han pagat fins i tot les reformes de les places del més petit dels pobles del país? No, segur que fan veure que els insulten, però en realitat estan de conya.
Clar que, per humor, el dels americans. Per exemple, quan hom llegeix que Obama pressiona a Merkel perquè arribi a un acord amb Tsipras (2) en el mateix moment en que Puerto Rico anuncia la suspensió de pagaments davant la indiferència de Washington (3).
Però per sentit del humor el dels grecs, quan reclamen diners a la RFA pels crims de guerra dels nazis durant la II Guerra Mundial. Segur que ho fan perquè els alemanys tenen un sentit de l'humor molt més desenvolupat que el dels britànics, a qui no els reclamen res per la seva participació a la Guerra Civil de 1946-1949 (4), o el sentit de l'humor inexistent dels turcs, als qui no reclamen cap indemnització pels 1,5 milions de grecs que van haver de marxar d'Anatòlia després de la signatura el 1923, a Lausanne, de la Convention Concerning the Exchange of Greek and Turkish Populations (5).
Perquè aviam, cas que no fos broma ... de què es tracta?
Cal dir que els alemanys tenen un sentit de l'humor remarcable i també aprecien molt les bromes dels espanyols (els que encara no han hagut d'emigrar a Alemanya) quan surten amb lo de que pagui Merkel! (com si fos ella qui paga de la seva butxaca!). O encara més, quan els espanyols els donen lliçons sobre com han de solidaritzar-se amb Grècia, però que no comptin amb ells per afluixar la mosca. O els simpàtics comentaris que fan al·lusió al passat nazi d'Alemanya per part d'aquell país que els va acompanyar a fer turisme a Rússia. Com podrien sentir-se atacats per aquells a qui els han pagat els AVE, les autovies i els aeroports que ells no tenen? Aquells a qui els han pagat fins i tot les reformes de les places del més petit dels pobles del país? No, segur que fan veure que els insulten, però en realitat estan de conya.
Clar que, per humor, el dels americans. Per exemple, quan hom llegeix que Obama pressiona a Merkel perquè arribi a un acord amb Tsipras (2) en el mateix moment en que Puerto Rico anuncia la suspensió de pagaments davant la indiferència de Washington (3).
Però per sentit del humor el dels grecs, quan reclamen diners a la RFA pels crims de guerra dels nazis durant la II Guerra Mundial. Segur que ho fan perquè els alemanys tenen un sentit de l'humor molt més desenvolupat que el dels britànics, a qui no els reclamen res per la seva participació a la Guerra Civil de 1946-1949 (4), o el sentit de l'humor inexistent dels turcs, als qui no reclamen cap indemnització pels 1,5 milions de grecs que van haver de marxar d'Anatòlia després de la signatura el 1923, a Lausanne, de la Convention Concerning the Exchange of Greek and Turkish Populations (5).
Perquè aviam, cas que no fos broma ... de què es tracta?
- Hem de considerar com sobirania que un país pugui decidir sobre la seva política de despesa i es consideri amb el dret d'exigir que siguin altres qui se la paguin?
- Hem de considerar justícia que països com Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Croàcia, ... per no parlar dels països bàltics, hagin passat per un duríssim procès d'integració, sense que ningú -tampoc Grècia ni Espanya- els hagi ajudat i que ara se'ls reclami participar en el finançament d'un sistema social que ells no s'han pogut permetre?
- Hem de considerar com ètic que, tenint en compte el diferencial de nivell de vida, Alemanya hagi de finançar les pensions gregues per un import equivalent al de les pensions dels seus ciutadans (6) ?
- Pot hom acceptar com progressista no mostrar el més mínim interès per recaptar l'impost de l'IVA, de la propietat, de les rendes de les classes altes -entre elles els grans armadors- i exigir a d'altres països la transferència de la recaptació del seu sistema fiscal (7)?
- Hem de considerar com democràtic que un país decideixi en referèndum si vol continuar amb el seu nivell de vida actual i ni tant sols posar-se la qüestió de si els països que l'haurien de garantir també tenen el dret de fer-ne un altre per pronunciar-se sobre la suma amb la que pensen contribuir?
- Es intel·ligent demanar respecte i dignitat pel teu país si no fas res d'altre que passar-te el dia insultant aquells que t'han passat la pasta de la que has viscut fins ara i als que els estàs demanant encara més pasta per seguir sense canvis amb el teu ritme de vida (8)?
De totes maneres, Tsipras no ha fet sinó seguir la vella tàctica de CC.OO. Anem a la vaga companys, mostrem-nos determinats i intransigents defenent les nostres reivindicacions. Quan hi hagin els primers acomiadaments, anirem a negociar amb la patronal i assolirem la seva readmissió, que presentarem com el triomf de la nostra mobilització. I, sense haver canviat res a la situació precedent, podrem desconvocar la mobilització amb l'orgull dels vencedors.Francament, l'esquerra te un greu problema. Son coses que'n Xavier Diez (9) sap explicar molt més bé que jo.
- (1) Grecia, Matteo Renzi stronca Alexis Tsipras: "Non pensi di essere più furbo degli altri", HuffingtonPost Italia, 30.06.2015
Trad: 'Grècia, Matteo Renzi aixafa Alexis Tsipras: "No creguis que ets més intel·ligent que els altres".
Nota: Pel que fa a Itàlia, els grecs deuen actualment al voltant de 700 euros per italià. - (2) Obama presiona a Tsipras y Merkel para que alcancen un acuerdo, La Vanguardia, 07.07.2015
- (3) Gobernador de Puerto Rico: "La deuda es impagable", CNN, 29.06.2015
- (4) Wikipedia - Guerra civil griega
- (5) Wikipedia - Population exchange between Greece and Turkey
- (6) Grèce : le système des retraites est-il vraiment si généreux?, Europe1, 19.06.2015.
El diari alemany Die Welt, citant dades dels "grups de negociació", va més enllà, dient que els grecs perceben més que els alemanys. La "pensió estàndard" no mostra el que guanya en realitat un jubilat Hem de considerar que la pensió mitjana a Grècia representa el 63% del salari mig: al voltant de 958,77 €, segons les xifres de l'anterior govern grec. A Alemanya, per contra, la pensió mitjana era inferior... a finals de 2013, a 734 € a l'Oest, i a 896 € a l'Est.
La grande colère des retraités grecs. Le Temps, 25.04.2015.
Aquest octogenari considera que no se'n surt malament. Propietari del seu apartament, se'n surt amb 680 € mensuals, que és aproximadament un 30% menys del que guanyava abans del 2010 i les primeres retallades exigides pels creditors; 680 € és 200 € més que la pensió mínima. - (7) Dette grecque : quels alliés reste-t-il à Alexis Tsipras ? France 24, 29.06.2015
Werner Faymann, canceller austriac i un dels principals suports dels grecs a l'inici de les negociacions, va afirmar que els grecs han d'evolucionar: "Quan no recaudes impostos i els rics s'emporten els seus diners a Suïssa, hom no pot quedar-se de braços creuats". - (8) Grèce: cinq mois de formules choc de Yanis Varoufakis. La Libre.be, 06.07.2015
- (9) Xavier Diez: Els set pecats capitals de les esquerres, El Critic, 26.06.2015
32 comentaris:
El presidente del Eurogrupo: "Hemos propuesto a Grecia recortar en defensa en vez de ahorrar en pensiones", eldiario.es, 09.07.2015
"Durante las negociaciones hemos insistido en que las grandes compañías navieras por fin paguen impuestos, pero el Gobierno de Tsipras no ha estado dispuesto a hacerlo. Hemos propuesto recortar en defensa en vez de ahorrar en pensiones y el Gobierno de Tsipras tampoco ha estado dispuesto", sostiene Dijsselbloem.
Batty,això és una olla de grills.
Greek Gov’t Signs $500 Mln Contract With U.S. Company for Modernization of P-3B Orion Planes
The leftist led Greek government has signed its first major armament deal with the U.S. contractor Lockheed Martin for the modernization of five aged naval support jets. The deal, worth 500 million dollars, is the first major deal in the last 10 years and was signed after the recommendation of Defense Minister and coalition government junior partner Independent Greeks (ANEL) leader Panos Kammenos. The agreement was also signed by Foreign Minister Nikos Kotzias, Alternate Minister of Citizen Protection Giannis Panousis as well as Alternate Economy, Infrastructure, Maritime and Tourism Minister Thodoris Dritsas.
Euclide Tsakalotos, le nouveau ministre grec des Finances, a-t-il révélé ses notes par erreur?. HuffPost, 07.07.2015
Mardi, à la sortie de l'Eurogroupe –qui n'a pas donné de nouvelles propositions– à Bruxelles, celui-ci est apparu avec des notes sous le bras, dont on pouvait lire quelques passages rédigés à la main en anglais, grâce aux zooms photographiques. Parmi les expressions employées: "political situation" ("situation politique"), "viability grounds" ("motifs de viabilité"), "no triumphalism" ("pas de triomphalisme"), "proposals" ("propositions") ou encore "message to people" ("message aux citoyens")
Oops! I'm sorry, Hands. No havia vist el teu missatge.
No crec que es tracti de cap olla de grills. De fet, si fem memòria, recordarem que nosaltres també hem tingut governs de llestos que, cada cop que anaven a Brussel·les, tornaven super orgullosos de la pasta que havien recollir per Espanya, donant-se-les de ser molt millors negociadors que els altres països, que no en recollien tanta.
El problema amb Grècia és que el forat és immens, la manipulació utilitzant els vells jubilats immoral. I les poques ganes de taxar a l'església i als armadors i construir una economia sostenible indecents.
En complement de la nota que acabo d'entrar sobre Dijsselbloem, no sé si us han passat per la TV el vídeo de l'exasperació de Guy Verhofstadt contra Tsipras al Parlament Europeu.
L'ex cap del govern belga va exigir a Tsipras posar fi al sistema de privilegis que alguns actors gaudeixen a Grècia: els armadors, l'Església Ortodoxa, les illes gregues, i especialment la classe política.
Tornant al vídeo de l'exasperació de Guy Verhofstadt contra Tsipras al Parlament Europeu, proposo donar un cop d'ull a la visió que, des de l'esquerra espanyola, es va donar al eldiario.es.
Per tant, Guy Verhofstadt, que és un polític de dretes, li deia al comunista Tsipras que, efectivament, el poble grec havia fet un gran esforç, però no la seva classe política, que seguia aprofitant-se de la corrupció i del clientelisme que existeix a Grècia des de l'època de la dictadura dels coronels:
"Fa unes setmanes, dels 13 directors del Ministeri d'Educació que van ser nominats 12 eren del partit Syriza. I el 13è d'ANEL, l'altre partit soci de la coalició de govern.
Jo sé què, per a un home d'esquerres com vostè, és difícil d'acceptar que ha de reduir el sector public. Però s'ha de fer! (nota: Grècia és 3,5 milions d'actius al sector privat i entre 7-800'000 funcionaris. Uns 4,3 milions de treballadors que haurien de cotitzar per pagar 2,5 milions de jubilats, la majoria amb menys de 65 anys, i 1,5 milions d'aturats).
Vostè ha de transformar els bancs de l'estat en bancs privats. Obrir les professions lliberals als joves als que no es deixa exercir-les.
Acabi amb els privilegis: els privilegis dels armadors, els privilegis dels militars, els privilegis dels metges, els de les Illes gregues i, per damunt de tot, no s'oblidi dels privilegis dels partits polítics que recullen a diari diners dels bancs de l'estat en fallida, i el seu partit també ho fa. Posi totes aquestes propostes en un paquet els propers dies perquè les discutim. I jo estic segur que junts, al Parlament trobarem una solució per tots els problemes que té el seu país (...)
Jo no sé quina és la ètica que guia l'esquerra als països del sud per presentar-nos Tsipras com un heroi i el parlament europeu i els membres de l'eurozona com un club de gàngsters. Però mentre ells es dediquen a defensar-lo desesperadament als fòrums, Tsipras segueix demanant diners a la UE i negociant amb altres [1], [2] i [3]
Be,ja saps que sempre s´ha titllat als mediterranis de pirates,i els grecs no se´n escapen.L´inconvenient del paquet de mesures és que crec que també inclou la reducció de les pensions i la pujada de l´IVA (o això diuen)i em sembla que la cosa no hauria d´anar per aquí,per què al costat de l´estalvi que es pot fer si s´apliquen les mesures que exposes més a dalt,la recaptació és mínima.Tú creus que quan Europa va rescatar els bancs espanyols li va exigir les mateixes mesures que a Grècia?jo crec que no,o s´han fet els longuis,per què aquí continúen donant pel sac a tot deu.T´imagines que aquí s´intentés treure tots els privilegis als que feia referència Guy Verofstadt?
Com et deia al post: podemos i el centralisme democràtic, gràcies per tornar a fer del GS un lloc de debat, Hands.
No estic molt segur de que es pugui barrejar el que hagi pogut passar amb Grècia amb la crisi d'Espanya.
Per començar, crec que val la pena visitar les hemeroteques de la xarxa per recordar que, quan parlem d'Espanya, estem parlant d'aquell país que el 2003 donava lliçons d'economia a una Alemanya que, malgrat estar en recessió, seguia contribuint amb un 25% del 1% del PIB espanyol que venia de les ajudes de Brussel·les.
Recordar que, quan parlem d'Espanya, estem parlant d'aquell pais que el 2007 deia que superaria a Alemanya en renda per càpita: el crecimiento de España está en el 4%. Creando empleo. Es que, insisto, el 60% de los puestos de trabajo que se crean en Europa se crean en España (...) Estamos bajando la deuda tanto, que vamos a acercarnos al 30% en relación con el PIB. Y esto, ¿qué supone? Supone que los jóvenes de hoy pagarán menos impuestos en España mañana. Por la acción del superávit.
Recordar que, quan parlem d'Espanya, estem parlant del mateix país que el 2011 (quan hauria de haver superat la renda per càpita dels alemanys) acusava Alemanya d'estar en crisi: del agravamiento de la crisis de la deuda que sacude a España por abrir el debate de la participación privada en el rescate de Grecia. Y asegura que la calma solo volverá a los mercados si "todos los países de la zona euro asumen su responsabilidad, y de modo particular los países más poderosos", en una nueva referencia a Alemania.
Recordar que, quan parlem d'Espanya, estem parlant del mateix país del que Santiago Niño Becerra fa poc deia que: En el año 2006, centrándonos en España, se iba muy bien –o al menos eso es lo que nos decían. Sin embargo, entre 1996 y 2006 el salario medio real anual solamente creció el 0,7%. ¿Cómo consiguió España ir bien con ese crecimiento? Con crédito. Por deuda. Es verdad que como dieron crédito a todo bicho viviente, ‘todo el mundo’ fue bien. Lo que pasa es que cuando ese crédito se eliminó …
Molta gent diu ara que la UE no hauria de haver acceptat que es concedissin crèdits a aquell país que anava donant lliçons d'economia i acusava Alemanya de no complir amb el Pacte d'Estabilitat. Però crec que val la pena recordar que, en el moment en que Espanya va arribar al pic de l'endeutament, tenia un presupuesto equilibrado, una tasa de crecimiento del 4% i creava el 60% dels llocs de treball d'Europa. Ni el govern d'Aznar ni el de Zapatero haurien consentit mai que els dictessin des de la UE la política econòmica que havia de seguir.
Sobre les mesures que la UE ha demanat a Grècia i que mai hauria demanat a Espanya a canvi del rescat de la seva banca, crec que mai van ser cap secret. Just per recordar-les pot ser interessant donar un cop d'ull a aquest article: La UE pone bajo tutela a España, El Pais, 11.07.2012 (l'article té un enllaç per la descàrrega del "Memorándum para el rescate financiero)
Hasta 32 condiciones en 20 páginas plagadas de exigencias que cambiarán de arriba abajo el mapa bancario español y, de paso, parte de la política económica de los próximos años, empezando por una nueva tanda de recortes que el Gobierno debe poner en marcha de inmediato y por una fiscalización constante de la troika —los hombres de negro de la Comisión Europea, el Banco Central Europeo y el Fondo Monetario Internacional—, que visitarán Madrid constantemente: cada tres meses (...) En paralelo al rescate, el Ecofin (la reunión de ministros de Economía de la UE) aprobó finalmente la flexibilización de los objetivos de déficit a España, que obtiene un año más para llegar al sacrosanto 3% del PIB en 2014 (el que Espanya acusava a Alemanya de no cumplir el 2003). Es un regalo envenenado: lleva asociados nuevos ajustes de forma inmediata, que anunciará hoy mismo el presidente Mariano Rajoy. La subida del IVA es segura. Prácticamente también lo es el despido de empleados públicos. Y en Bruselas se especula también con una congelación de las pensiones y un endurecimiento del seguro de desempleo.
Per aquells que ho hagin oblidat, son les mateixes mesures que Merkel va aplicar també a Alemanya per sortir de la recessió en que es trobava el país quan va reemplaçar el govern de Gerhard Schröder.
Puc no estar d'acord amb la política econòmica de Merkel, però no en que es digui que ha aplicat a d'altres paisos receptes que no hagi aplicat abans al seu país.
Hom ha passat de donar lliçons d'economia a Alemanya a acusar-la de la crisi que pateix Espanya. Hom l'acusa d'aplicar a Espanya la mateixa recepta que ells han seguit per sortir de la recessió dient que és inviable. Hom pot seguir criticant Alemanya a les tertúlies televisives o als mítings. Fora d'Espanya, tot plegat ja no fa ni riure.
Hom pot seguir criticant la UE, com si fos un pare que no ens entén, quan en realitat Espanya en és part integrant, participa a les seves decisions i els seus partits fan part dels grups parlamentaris del Parlament Europeu i de les decisions que'n surten.
Personalment, me demano si no s'hauria de parlar tant a les tertúlies de televisió i fer més política a Brussel·les, discutint amb els membres dels països que es troben en la mateixa situació quines propostes es podrien fer per liquidar el deute sense que ningú surti perdent, establint unes bases econòmiques sanes i sostenibles pel futur.
Aquest paquet de propostes es podrien discutir amb aquells que estan enganxats per cobrar els crèdits i després al plenari del Parlament per la seva aprovació. Es una idea que no me sembla pitjor que el que he vist fins ara. Una idea en la que tothom demostraria la seva voluntat de continuar a la mateixa barca i remant en la mateixa direcció.
De totes maneres, com diu en Santiago Niño Becerra: Piense que gane quien gane el día 22, la deuda española va a seguir siendo la que es, el déficit va a seguir siendo el que es, el paro va a seguir siendo el que es, las necesidades de financiación van a seguir siendo las que son. Esto no va a cambiar. No es que si gana el partido A, ‘hostias, la deuda desaparece’. No. La deuda va a seguir siendo esa.
No pagar el deute podria ser una solució, clar. Però en aquest cas, veig difícil com es pot tornar a demanar diners a aquells a qui els has dit que no els hi penses tornar. I tampoc veig massa clar que, amb aquest precedent, trobis ningú que te'ls vulgui deixar. La qüestió, per aquells que defensen que no s'ha de pagar el deute és: aquest país pot viure sense finançament? I només hi han dues respostes possibles.
Per la resta, estaria bé que l'esquerra deixi de buscar herois on no els hi ha i comenci a pensar en propostes per un mon que ha canviat i no tornarà a ser mai més el que era. Un mon on el creixement haurà de ser sostenible, i la demografia també. On la produccio industrial no tindrà res a veure amb la d'avui i on la idea d'un sistema de pensions que estigui suportat pels actius ens acabarà portant a terme al mateix resultat que la Faula del rei de Shirham.
és que les hemeroteques fan molt de mal.Llàstima que els mitjans de comunicació no les consulten més sovint,què fa falt refrescar la memòria.I be,no puc estar més d´acord amb en Santiago Niño:governi qui governi,sempre es troba amb el llegat dels que hi ha hagut amb anterioritat i,generalment,mai són massa bons.Això és el mateix que quan en Pujol demanava crèdits a 30 anys,que ell disposava de quartos frescos però el país quedava empantanat en anys futurs,independenment de qui estigués al govern.I parlant d´això,com penses que seria una Catalunya independent?,no estaria també endeutada fins a les celles per a poder arrancar? (be,em penso que endeutada ja ho està).
Retornant a Grècia,ja està clar que el problema és únicament econòmic,però caldria no oblidar la seva situació geopolítica i geoestratègica en el mapa a les portes d´Asia i lloc obligat de pas cap al Mar Negre,on Rússia té la seva sortida marítima cap a la Mediterrània.No sé com va de peles en Putin (imagino que fatal),però poser li compensaria deixar-li els quartos a Grècia a canvi de quelcom més que el compromís de retornar-los.Els mitjans de comunicació ja han especulat sobre aquesta possibilitat,igual que la possibilitat de que la Xina hi foti cullerada.Tot d´un plegat la cosa ja no esdevindria tant senzilla,doncs imagino que EEUU també hi tindria coses a dir.Un estat membre de l´OTAN finançat per Rússia?."A vore vindre",que diuen per aquí baix.
Ara rellegint el teu darrer comentari sobre lo de fer més política a Brusseles,l´altre dia vaig llegir que en Pablo Iglesias ja ha adoptat aquell fabulós sistema que tenen els eurodiputats de fitxar per a cobrar les dietes,i fotre el camp pitant cap a l´aeroport.En aquest cas, a ell li esperava un miting a Badalona (o això diuen).Dóna la impressió que això de ser eurodiputat sembla un altre xollo de la classe política (espanyola,com a mínim)per a no fotre brot i anar cobrant.I això no vol dir que no es crein comissions on la penya treballa a tope,però la imatge general que s´ofereix és ben pobre.Jo,amb el nomenament de Cañete com a comisari de medi ambient gràcies al vot dels socialdemòcrates,ja ho he vist tot.
Resposta al teu comentari al post: Podemos i el centralisme democràtic del 13.07.2015 08h59
-----------------------------------
Doncs jo que crec que si, que també val la pena explicar a la poblacio dels països creditors a quan surt per habitant el deute actual de països com Grècia o Espanya, i a quan pujarà per cap qualsevol crèdit suplementari. En primer lloc, perquè me sembla de pura democràcia que la penya pugui decidir què es fa amb els seus diners. I en segon lloc perquè crec que hom no pot partir del principi de que aquests crèdits seran mai amortitzats.
Grècia
Si parlem de Grècia, val la pena saber que és un país que ja estava endeutat abans de la seva independència. I tret de l'espoli de Hitler (el mateix que va fer arreu d'Europa, per si cal precisar-ho), ningú ha vist passar mai un kopeck en retorn.
Fruit de la memòria selectiva, poca gent sembla recordar tampoc que si el 1979 Grècia va adherir a la CEE, el PASOK es va dedicar a la nacionalització de les empreses més rentables del país durant els anys 80's, aplicant des del govern una política artificial de preus que va reduir la inflació en un 11% en un termini de 9 anys. Una inflació que, a partir dels 90's, va augmentar ràpidament de nou fins el 20%, incrementant el deute públic en un 30%, el 110% del PIB.
Francament, estic segur que la política de nacionalitzacions no va estar inspirada des de l'Europa del Nord, i que no es pot responsabilitzar aquests països d'un resultat que era previsible. I si avui, aquells que han d'afluixar la mosca, parlen de la reprivatització d'aquelles empreses i de l'aflorament de l'economia submergida (que, segons algunes estimacions, representa el 30% del PIB), crec que no és just dir que ho fan perquè tinguin mania als grecs.
Espanya
I si qualsevol crèdit que es faci a Grècia té una molt alta probabilitat de no ser mai retornat, crec que val la pena recordar que si els bons de l'estat van ser una invenció espanyola, la tradició de no pagar-los també ho és.
Ja que hi som, crec que val la pena recordar que Espanya ha anat a la fallida 13 vegades al llarg de la seva historia: el que, encara avui, és un rècord mundial. Val la pena recordar també que, en cadascuna d'aquestes fallides, els creditors no han vist mai un kopeck .
En el siglo XIX, (...) España destacó entre los países europeos que siguieron incurriendo en bancarrotas y estableció un récord que todavía permanece en la actualidad: después de las seis bancarrotas declaradas entre los siglos XVI y XVIII, en el siglo XIX, España declaró siete repudios más de la deuda. De manera que, desde 1800, España tomó el relevo de Francia en el liderazgo de las bancarrotas.
Con Isabel II (...) el Estado español apostó por la construcción de numerosas líneas ferroviarias en una inversión sin precedentes, aunque la mayoría de las líneas resultaron ruinosas, lo que llevó al desastre a estas compañías, mayoritariamente de capital extranjero y a la Corona española que, nuevamente, suspendió pagos en 1866.
El ferrocarril dinamitó las finanzas españolas y obligó a Isabel II a hacer más atractiva la deuda subiendo su rentabilidad, ya que los banqueros desconfiaban de los españoles. Un déficit que terminó en convertirse en impagos a las empresas que habían construido el ferrocarril y a los bancos que lo habían financiado. Una situación que provocó una quiebra en cadena que terminó con casi la mitad de las entidades financieras que había en el país .
En resum que, un cop més, la ignorància sobre la nostra pròpia historia té com a conseqüència la repetició compulsiva dels mateixos errors del passat.
Això no impedeix que polítics, tertulianos i columnistes d'opinió segueixin donant consells vehements als altres des d'una certa arrogància intel·lectual i acusant amb menyspreu aquells que han tingut la idea de deixar-nos un kopeck que difícilment tornaran mai a veure. Fora d'aquest país, tota aquesta penya -que malauradament acaba per identificar-nos a tots- ja no fa ni riure.
-----------------------------------
Lectures per a no dormir
Proposo començar per la lectura de dos articles que resumeixen força bé la historia de les suspensions de pagaments de l'estat espanyol:
La bancarrota en España: una tradición histórica, actibva.com, 06.07.2011
Dos quiebras por Siglo: Historia de las bancarrotas en el Reino de España, Invertia, 14.05.2010
Pel tema de les suspensions de pagaments del s XIX, val la pena llegir-se aquest article:
Carlos Díaz-Güell: Las 13 quiebras de la historia de España, Cinco Dias, Euribor, 16.07.2013
I, per una visio més detallada, proposo donar un cop d'ull a aquesta comunicació presentada al X Congreso Internacional de la AEHE. 8-10.09.2011, Universidad Pablo de Olavide, Carmona (Sevilla) dins de la sessió Las crisis económicas en España en perspectiva histórica (1000-2010) per dos investigadors: Bartolomé Yun y Francisco Comín del Instituto Universitario Europeo de Florencia i la Universidad de Alcalá (Madrid): La crisis de la deuda publica en Espana (siglos XVI-XIX).
En la Edad Moderna abundaron las bancarrotas estatales, pues los monarcas incumplían sus compromisos de la deuda. De las grandes potencias, sólo Inglaterra y Holanda adoptaron una gestión responsable de la deuda, renunciando a las bancarrotas, lo que les permitió financiarse a tipos de interés reducidos, antes del siglo XIX (...) Por el contrario, Francia y España cayeron en sucesivas bancarrotas. Entre 1550 y 1800, la monarquía española declaró seis bancarrotas y la francesa suspendió los pagos de la deuda en ocho ocasiones.
En el siglo XIX, (...) España destacó entre los países europeos que siguieron incurriendo en bancarrotas, y estableció un récord que todavía permanece en la actualidad: después de las seis bancarrotas declaradas entre los siglos XVI y XVIII, en el siglo XIX, España declaró siete repudios más de la deuda. De manera que, desde 1800, España tomó el relevo de Francia en el liderazgo de las bancarrotas.
Doncs vaja tradició que gastem per aquí baix,no?Sembla una tradició d´aquelles inamovibles tipus els toros.I ja posats en tradicions,veig que l´assumpte de les línies de ferrocarril ruinoses ha tornat ha estar actualitzat.Clar que ara,com que som més espabilats,totes aquestes línies d´AVE que porten i portaran a llocs que no són precissament grans centres de persones i/o mercaderies (tot i que això és una consideració personal)les paguem amb els calers de la UE.I mira que la UE ens ha donat uns quants tocs d´atenció al respecte,però com que som així de xulos,nosaltres ni cas.I així està el corredor mediterrani: abandonat.
I,quan trobi el temps,em llegeixo els articles que has proposat.
Sobre el tema de la geopolítica.
No m'agradaria desautoritzar les opinions dels tertulianos i columnistes d'opinió espanyols sobre el perill de que Grècia pugui caure en l'orbita de països com Rússia o Xina. Segurament tenen a disposició informacions que jo no conec.
Jo només puc basar-me en les informacions que tothom pot consultar al World Bank, que diu que el PIB nominal (en milions de $ US corrents) era, pels següents països:
UE:............17'359'420 (2014)
China:.........9'240'270 (2014)
Russie:.......2'096'780 (2014)
Espagne:....1'356'000 (2013)
Grèce:.............243'300 (2013)
Font: Liste des pays par PIB nominal 2014 ($ US courants)
A partir de la lectura d'aquestes dades, no sé si seria molt aventurat afirmar que si el PIB de China sembla ser poc més de la meitat del de la UE, el de Rússia sembla que no arriba a ser dues vegades el d'Espanya. I sabent les dificultats econòmiques per les que està passant aquest darrer país, les maniobres polítiques de Tsipras amb Putin no me semblen anar més enllà del populisme pel consum intern i el dels socis i simpatitzants de l'estranger.
D'altra banda, me sembla clar que tertulianos, columnistes i jo no llegim els mateixos diaris. Per exemple, a la columna de Christopher Dembik a Le Temps hom podia llegir avui que Per ara, el major risc que pesa sobre la dinàmica de l'economia mundial no està vinculat a les finances públiques gregues, sino a la bombolla xinesa. Durant les últimes tres setmanes, el mercat de valors xinès ha perdut l'equivalent a 15 vegades el PIB de Grècia.
Font: Christopher Dembik: Vers une probable embellie temporaire sur les devises, Le Temps, 14.07.2015
Hom podria traduir aquesta informació així: en tres setmanes, el mercat de valors xinès ha perdut més de 1,5 vegades el PIB de Rússia. O també com, en tres setmanes el mercat de valors xinès ha evaporat l'equivalent de gairebé un 40% del seu PIB.
No puc deixar de pensar que els tertulianos espanyols han de tenir informació de primera mà que els permet saber que russos o xinesos estan en condicions de digerir el deute grec per portar endavant les seves estratègies geopolítiques a la Mediterrània Oriental.
Com jo no tinc ni idea de quines son les informacions de les que disposen, crec que la possibilitat de que Xina pugui enfonsar-se econòmicament és molt més preocupant que la hipòtesi de que pugui eixugar el deute grec a canvi d'implantar-se en aquest país. Més que res perquè, si l'economia xinesa s'enfonsa, l'impacte sobre les economies del continent que exporten a aquell país podria ser brutal. I m'estic referint a les economies del continent que s'hauran de fer càrrec dels deutes dels països de l'Europa meridional.
Una de les coses que més m'han sorprès en tota aquesta historia és que, a força de no aparèixer amb un paper, mai no ens hem assabentat de quines eren les propostes que Tsipras volia negociar a Brussel·les.
Personalment, estic convençut que els socis europeus haurien acceptat discutir una proposta d'aquest tipus:
El meu govern vol eixugar el deute public i equilibrar el nostre pressupost per tornar al creixement i contribuir modestament al pressupost comunitari. El deute del meu país és actualment tan elevat que mai no podrem tornar-lo aplicant la política seguida pel Treuhandanstalt a l'antiga RDA i, posteriorment, a d'altres països europeus. Pel que fa al deute del FMI, dir que som conscients que no podem rebre un tractament de favor en relació al que reben països molt més pobres que el nostre. Es per això que us volem demanar d'adquirir aquest deute i, junt amb el que tenim amb la UE, proposem la seva condonació segons aquest calendari: durant dos anys, es condonaria anualment un 25% del deute, i la resta durant cinc anys a raó d'un 10% anual. A fi de no tornar al dèficit, ens comprometem a equilibrar el nostre pressupost amb aquestes mesures (aquí aniria un detall de les mesures) que podem demostrar que ens permetran economitzar anualment (aquí aniria la quantitat) amb l'objectiu d'arribar a un dèficit cero, o almenys un dèficit en fase al que estableix el pacte d'estabilitat que vam signar el 1997, que passarà a ser un imperatiu constitucional vigilat per (aqui es parlaria de quina seria l'autoritat independent de control). Som conscients de l'esforç que aquestes mesures representen pels nostres socis, especialment pels principals creditors, però també per aquells països que tenen un deute molt elevat i que mai no han demanat un tractament especial com el que estem fent nosaltres. Es per això que ens comprometem a fer un esforç almenys equivalent al que tots esteu fent per sortir del forat on ens trobem. Però mai no ho podrem fer sense el vostre suport ...
I, a partir d'aquí crec que s'haurien creat unes bases de negociació, amb unes propostes que passarien tal i com s'han exposat i d'altres que no: aquí començaria l'estira i arronsa, que és el propi d'una negociació.
Crec que si Tsipras i Varoufakis haguessin arribat amb quelcom semblant al que suggereixo podrien haver-se estalviat les males maneres, els insults, les manipulacions del personal i s'haurien guanyat el respecte, la simpatia i uns quants aliats a la UE (per cert. quants en tenen avui?). I, per suposat, una transició cap a la solució del problema molt menys dura que la que ara hauran d'aplicar amb el recent acord. Cas que aquest acord s'apliqui, clar. Perquè anar dient que no estàs d'acord amb el que has signat i que només ho has fet perquè t'han ficat un ganivet a la gola, a més de no ser gens intel·ligent, pot fer pensar als parlamentaris dels països que han d'afluixar la mosca que no ets algú a qui es pugui fer confiança. I que, el primer que faràs quan rebis els diners, serà no aplicar l'acord.
Hi ha una cita de Benjamin Franklin que adoro: Si vols conèixer el valor del diner, intenta demanar un prèstec. No sé si Tsipras o Varoufakis han hagut d'anar mai a demanar una hipoteca a un banc. Però si ho han hagut der fer, estic segur que no ho han fet amb la mateixa actitud que van arribar a Brussel·les. I també estic segur que el director de la sucursal del banc va rebre un altre tipus de tractament per la seva part. Crec que cal haver tingut molta pasta a casa per anar amb aquestes actituds per la vida. Si dones un cop d'ull al wiki d'aquests dos personatges, veuràs del que't parlo.
la culpa de tot és de merkel
publicat com entrada el 19.07.2015 16h00 i desplaçat com a comentari
Via whatsapp o els emails no parem d'arribar-me imatges de Angela Merkel amb Hitler, vestida de nazi, mapes d'Europa sota la esvàstica ...
Sobre la noticia escandalosa d'un grup xinès que ha comprat per 10'000 euros un aeroport que va costar 450 milions no he rebut res. Està ara de moda fer-li el joc als feixistes i els corruptes domèstics i donar a d'altres la culpa del merder on ens han ficat?
Un grupo chino compra el aeropuerto de Ciudad Real por 10.000 euros, cuando costó 450 millones, público.es, 17.07.2015
altres coses que no he rebut per whatsapp
publicat com entrada el 19.07.2015 16h15 i desplaçat com a comentari
Com deia abans, a la massa de tontos útiles que es passen el dia enviant mails i whatsapps amb histories sobre Merkel i el IV Reich, els caps de campanya de la cleptocràcia espanyola no els han enviat res sobre aquesta noticia: El Foro por la Memoria relanza su campaña para declarar el 18 de julio Día de la Condena del Franquismo. Si algú que es considera d'esquerres la considera interessant, també pot enviar-la pel whatsapp.
Grècia com excusa?
No vaig ser jo qui va dir que la solució als problemes de l'economia espanyola passava per alinear-se amb les solucions proposades per Syriza. Ni qui va agafar una emprenyamenta monumental quan els líders d'aquest partit van mostrar els límits dels seus arguments per convèncer aquells que haurien de carregar amb el finançament del seu cost.
Entenc molt be que, a aquells que van fer un argument electoral de seguir aquesta política, els hagi tret de polleguera veure que s'han guanyat el menyspreu dels seus creadors, que les seves previsions electorals ja no son les que eren i que, en la desesperació, es dediquin ara a inundar els whatsapp i les mailbox amb acudits de mal gust sobre Merkel, Alemanya o la Unió Europea.
Però no acabo de veure clar perquè els he de seguir el joc (quin?) i acabar agafant Grècia com element de debat interposat per no parlar dels problemes d'Espanya.
Car, mentre parlem dels moviments socials grecs seguim oblidant parlar del paper dels sindicats i dels partits d'esquerra del nostre país. Car, mentre parlem de Merkel i de l'eurozona, hem deixat de parlar (i de rebre whatsapps) de Rajoy i de la política econòmica del govern (quina?) i d'aquells que l'han recolzat amb entusiasme. Car, mentre parlem dels bancs europeus, deixem de parlar de la banca espanyola (quins beneficis i que n'estan fent amb ells?). Car, mentre parlem del sistema fiscal grec (quin?) deixem de parlar de la política fiscal espanyola (quina?) i dels inspectors de hisenda acomiadats. Car, mentre parlem de que a Grècia no estan imposats fiscalment ni els armadors ni l'església, ens oblidem de parlar de quina és la imposició fiscal dels seus homònims a Espanya (i deixem de rebre whatsapps sobre els corruptes).
Car, mentre uns parlen de l'equilibri pressupostari a Grècia, altres es dediquen a seguir construint pisos, noves línies de AVE, Places de les Glories i canals a Badalona, sense que entenem què els impedeix utilitzar solidàriament aquests capitals per rebaixar l'impacte de les retallades. Car, mentre uns parlen de privatitzacions a Grècia, d'altres es venen per 10'000 euros aeroports que van costar 425 milions (qui els va pagar?).
I mentre hom discuteix sobre les mesures fiscals que han d'aplicar els grecs, ningú sembla recordar que son les mateixes que es van aplicar a Espanya, Portugal, Irlanda, ... que no son molt diferents de les que es practiquen a la resta de països europeus (veure Fiscalité dans l'Union européenne.
(segueix ...)
( ... continua)
I al bell mig d'aquests despropòsits, tothom aprofita per seguir sense explicar quin és el seu programa de política econòmica (en tenen un?): la construcció de més pisos i més AVEs?, una productivitat que només està lligada a les baixes de salaris? una ocupació que només està lligada a la contractació de més funcionaris?, un equilibri pressupostari al que només s'arriba pujant impostos, baixant prestacions socials i acomiadant inspectors fiscals? les nacionalitzacions o la independència son un programa econòmic per se?, ... tothom està d'acord en que seguir rebent transferències de capital des d'Europa és un programa econòmic sostenible?
I mentre uns seguim jugant al tonto útil i parlant de Grècia per amagar les vergonyes d'aquells que es han portat a la situació en que ens trobem, altres es dediquen a fer llistes electorals contra-natura i a trobar bé a Grècia tot allò que no els sembla bé a Extremadura, a criticar Brussel·les per fer tot allò que ells demanen que es faci a Madrid.
I mentre tant, la dreta mediàtica espanyola segueix dubtant entre recolzar el PP de sempre o fer-li el llit al PP light (C's), tot i que aquests tampoc han dit gran cosa sobre quin és el seu projecte de política econòmica ... Però, a qui li importa? Tothom el coneix des de fa molts anys!
Doncs si,Batty,Grècia com a excusa per a tapar i amagar les miseries del país.Fa uns anys ja ho van fer amb la comèdia aquella de l´illot de Perejil què,curiosament,es va produir a les mateixes dates.Després,ja se sap,arriba el mes d´Agost i aquí ja no passa absolutament res.Clar que el mes de Setembre tampoc té pèrdua ,amb les eleccions catalanes.Vull dir que no els caldrà calentar-se molt de cascos per a seguir amagant i evitant parlar del que fa el cas de l´economia espanyola.Després es posaran les piles per què aviat Marianico haurà de convocar eleccions.Però tranquils,que Espanya és el país que més està creixent dins l´eurozona (o això diuen)i no cal fer cas de Brusseles,quan rebaixa les expectatives del govern espanyol (això ho amagarem).Clar que això eren previsions al mes de Maig i ves a saber com està ara l´assumpte o com farem veure que està.I a veure qui es el xulo que presenta un programa econòmic coherent,tenint en compte l´herència que deixarà,de deute i atur,el PP.
No sé, Hands. Quan et llegeixo tinc com el sentiment de que ets un dels rars ciutadans d'aquest país que se'n recorda que Espanya no solament té un deute descomunal, sinó també el més elevat dels dèficits públics, el que no ajuda gens ni mica a reduir el primer.
Si al menys tots aquells que criden tant contra Brussel·les sortissin al carrer per dir que no volen més malbaratament del diner public i exigissin que el diner public s'utilitzi prioritàriament per ajudar aquells que ho necessiten i per amortir el deute ... Però ja veuràs lo contents que estaran tots quan s'acabi la Plaça de les Glories, el canal de Badalona, el proper Mobile World Congress (Ooh! tot el món està pendent del que passa a BCN!!!)
Sols que, a la capital la banca (Ginebra), en un moment donat van dir prou a les exigències del Mobile World Congress, i BCN el va acollir amb els braços oberts. Aquí, quan ens van proposar organitzar uns jocs olímpics d'hivern i vam veure el que costaria, vam dir que no. Quan, a la meva vila, l'ajuntament va proposar de construir un nou estadi olímpic, vam dir que no. Quan ens van proposar construir un gratacels amb hotels i restaurants al recinte de la fira, vam dir que no. No volíem endeutar-nos amb histories que no ens servien per res d'altre que per omplir les butxaques d'uns quants.
Segurament altres ho interpretaran com que, a l'imatge d'altres països que tenim a prop, aquestes decisions les prenem per dominar els països de l'Europa Meridional, gràcies a tenir un deute controlat, un pressupost equilibrat i una banca depredadora (per cert, com van el Santander i La Caixa? Pensen tornar alguna cosa del rescat?). Mentre tant, la burgesia dels països meridionals segueix quedant-se amb la despesa publica pels seus projectes sumptuaris i enviant els diners a l'estranger.
Però ... tothom troba tant maco tot el que fan. Tothom no fa res d'altre que aixecar-se pensant en BCN. I, finalment, a l'estranger no hi ha res d'altre que enveja de lo bé que es viu aquí.
De vegades sembla que se´ls acabin les idees i cada cop les macro obres són més extravagants.I si no n´inventem cap,doncs enderroquem quelcom ja construit (encara que sigui recent)amb qualsevol excusa.És així com va la cosa;mentre, els calers es van perden poc a poc entre comisions i subcontractacions i l´obra ressultant acostuma a ser un nyap,però tranquils!tornarem a enderrocar i reconstruir.
I,si no,sempre es pot fer servir el métode Florentino ,que acostuma a sortir força be.
Clar que hi ha penya que creu que les mateixes tàctiques que fan servir aquí,també són vàlides al estranger,però clar,se´ls acaba veient el plumero.
I que dir del BCN World Mobile Congress!l´excusa perfecta per a potenciar altres tipus de negocis
Vaja, i jo que creia que la penya venia al BCN World Mobile Congress per quedar-se bocabadada amb la Smart City i resulta que és per altres coses ... Nchst!
En fi, tornant al tema. Mentre la penya vegi que la Unió Europea, el govern espanyol, la generalitat o l'ajuntament financen tal o qual projecte i no faci el lligam de que ho estan fent amb la seva pasta, la d'altres ciutadans del mateix país o d'altres, o via un crèdit que ells o els seus fills hauran de pagar.
Fins que la penya no realitzi que té tot el dret del món a demanar-se (i a demanar!) quina és la prioritat d'aquesta despesa i si accepta que es faci. I per acceptar vull dir liar el mateix 'pollo' que es lia habitualment quan passa qualsevol cosa a Palestina. I saber que té tot el dret del món a dir que no (perquè són els seus diners!), que tal o qual obra no corre cap pressa i que si no hi ha pressupost aquest any, que es pressuposti pel vinent o per una altra legislatura. O a dir que si i enviar als tribunals a qui calgui si el cost real no s'adapta al pressupost. O a dir que si no saben què fer amb el que recullen d'impostos que'ls baixin.
Fins que la penya assumeixi que té drets i que aquests drets van acompanyats del deure de pagar impostos i l'interès de denunciar aquell que no ho faci.
Fins que la penya no es demani en què inverteix un banc que li dona un % d'interès que va molt més enllà del que li donen altres. Fins que la penya no es demani quin és el dolor i la misèria que es troba darrera d'un T-shirt que ha comprat per 1 o 2 euros. Fins que la penya no es demani què deuen pagar com salari als restaurants que ofereixen buffets a preus rebentats i no es manifesti davant dels locals dels sindicats per avergonyir-los per la seva ineficàcia.
Fins que la penya no es doni compte de que tota reivindicació té un cost i, abans de fer-la, reflexioni sobre si val la pena lluitar per ella.
Fins que la penya no adquireixi consciència de que ella és qui ha d'apoderar-se del dret a decidir del que es fa amb els seus diners, producte de la seva feina. Fins que la penya no realitzi que això és democràcia pura i el demés són llegendes psicotròpiques.
Fins que arribi aquest dia, podem dir que no hi ha gran cosa a fotre!
Doncs si...i el camí és endimoniadament llarg,si més no,en aquest cony de país nostre.
No creguis. Com li deia la dona de l'Ordoñez al Toloriu: Mirusté, todo es cuestión de tener voluntat política (i, com no deuria tenir-la, no li va rebaixar el preu del cafè).
Vull dir que si, per exemple, hom contractés un conegut de Viladecans en plan El cobrador del Frac però amb look de Maciste contra los mongoles i li passessin una comissió per cada corrupte que enganxés i la possibilitat de donar-lis discretament uns pinyassos, jo crec que la meitat del problema estaria en curs de solució.
Publica un comentari a l'entrada