Feia temps que sentia l'olor de la dictadura, però creia que ho seguirien dissimulant fins després de les eleccions. Però s'ha de reconèixer a Podemos que han anat més lluny del que mai hauria somniat el PP amb la historia de la llista única i de la reforma del sistema electoral per fer-lo “totalmente proporcional”, carregant-se per la directa qualsevol somni de federalisme al seu partit i, per extensió, a l'estat espanyol .
Com jo també m'he llegit a Lenin, resulta que no estan fent res d'altre que seguir el guió d'allò que es coneix amb el nom de centralisme democràtic.
Sobre la penya de la que estem parlant, i del perill que tenen, et proposo que li donis un cop d'ull a la versió en espanyol o en català del wiki i la comparis amb aquesta traducció de la versió en francès:
Com jo també m'he llegit a Lenin, resulta que no estan fent res d'altre que seguir el guió d'allò que es coneix amb el nom de centralisme democràtic.
Sobre la penya de la que estem parlant, i del perill que tenen, et proposo que li donis un cop d'ull a la versió en espanyol o en català del wiki i la comparis amb aquesta traducció de la versió en francès:
El centralisme "democràtic", teoritzat per Lenin, és una forma d'organització interna d'un moviment polític o sindical. Aquest principi, que és un dels fonaments de les organitzacions leninistes i, per extensió, les marxistes-leninistes, implica un funcionament centralitzat i jeràrquic, on els nivells inferiors segueixen estrictament les instruccions emeses per la direcció. El centralisme democràtic implica la prohibició, dins dels partits, dels corrents interns i, en la pràctica, limita la llibertat d'expressió dins de la organització. (...) El centralisme democràtic va ser abandonat per la majoria dels partits comunistes, en particular els europeus, al final de la Guerra Freda.I com sobre comunisme en sabia molt més en Louis Althusser que Íñigo Errejón i en Pablo Iglesias junts, et proposo llegir aquest extracte d'una entrevista publicada a El Pais el 11 de Juliol de 1976: Dictadura del proletariado y estalinismo no son en absoluto sinónimos.
En fi, res d'altre que les típiques jeremiades comunistes i explicada per aquells que ens parlen d'una llibertat que no han sabut com exercir mai a l'interior de les seves organitzacions. Amb tot però, Althusser ens parlava l'any 1976 d'un error que els comunistes havien de corregir. En 2015, el Politburó de Podemos torna a portar a l'actualitat un debat que fa 40 anys semblava ja obsolet. I no tinc gens clar que sigui l'única cosa que tinguin al cap tornar a posar d'actualitat. Compte amb aquesta penya!
En el seno de los partidos comunistas existen tendencias que son el reflejo de diferentes posiciones de clase. Creer que los partidos comunistas están al margen de la lucha de clases es un absurdo. Por ello creo que hay que conceder todo tipo de libertades a las tendencias internas de los partidos comunistas. Deben poder expresar sus criterios, no solamente en los congresos, sino también de forma sistemática, con, incluso, órganos de difusión específicos. La reconsideración de las fórmulas de centralismo democrático es una cuestión capital y que se encuentra en la actualidad en el orden del día de todos los partidos comunistas. Debe compaginarse la unidad con la existencia de tendencias.
10 comentaris:
Obviament,no són aigua clara.Però si aquests són capaços d´aturar el retrocés contínu que estem patint gràcies als governants actuals,benvinguts siguin.Després,ja veurem.
Personalment, aquests no crec que siguin capaços d'aturar res. Els dono quatre dies perquè s'acabin matant en les collonades típiques de comunistes al politburó. Crec que el camí de la CUP per que cadascú s'impliqui i sigui actor de canviar el que vulgui canviar, és un camí més segur que el d'assistir com espectadors dels canvis que altres tinguin a bé de decidir fer. Però no és més que la meva opinió, i val el que val.
I estic totalment d´acord i defenso les maneres de fer de la CUP,però discrepo del seu possicionament respecte a l´independència,entre altres coses pels companys de viatge que han triat.I això no vol dir que no entengui el seu punt de vista sobre aquesta qüestió (amb un país nou,crear una estructura soiciopolítica nova,amb d´altres maneres de fer les coses)senzillament no el comparteixo,doncs penso que,tal i com està el pati la independència no hauria de ser una prioritat.
D´altra banda,no sé com anirà la tasca de Barcelona en Comú a l´ajuntament,però de moment se´ls hi veuen coses i detalls,lluny de la manera de fer de Convergents i Socialistes (fins i tot podria afegir els Republicans,però a part del tema de la independència,no sé ben bé de quin pal van).És possible que una agrupació d´aquest tipus,(lluny del centralisme de Podemos),a nivell Catalunya,podria funcionar.
Pel que fa al tema de la independència, no sé si interpreto correctament el teu punt de vista si dic que les fronteres no es veuen de la mateixa manera des de Barcelona que des d'on tu vius. I aquest és un dels grans problemes que he intentat subratllar amb el stabylo des de fa molt de temps en aquest blog: malauradament, molts d'aquells que defensen la independència de Catalunya, no tenen ni idea del que és Catalunya i s'han quedat amb la imatge i el traçat que els han ofert els venedors de llegendes.
Malauradament, quan creuen que estan creant fronteres amb Espanya, s'estan basant en el mapa de les quatre províncies espanyoles i no tenen ni idea de que, en realitat, les estan creant a l'interior del nostre país, defensant la separació de penya amb la que compartim llengua i tradició cultural. Malauradament, estem parlant de penya que, per exemple, utilitza expressions totalment desafortunades com: a l'altra banda de l'Ebre, o al sud de l'Ebre, etc. quan es volen referir a fora de Catalunya. En fi, el triomf de tota la ignorància vehiculada pel sistema català d'educació en tota la seva esplendor!
Després estan els altres, que ens presenten com el súmmum del canvi i del progressisme la sintonia entre Ada Colau i Manuela Carmena. Però que ens ofereixen un silenci sorollós quan es tracta de la relació (crec que inexistent) entre Ada Colau i Joan Ribó o Josep Hila. Hi ha por a fer empipar algú? Ser d'esquerres a València o a Palma és menys valoritzant que ser-ho a Madrid? Hi ha un nivell de castes entre les ciutats? Afirmar un espai cultural comú segueix sent el mateix pecat per Podemos que ho era pel PP? Es tracta d'una deplorable estratègia electoral que qualifica aquells que la segueixen?
Però, no era d'això del que volia parlar al meu post. Sinó de l'escepticisme (més aviat la preocupació) que me produeixen aquells que, no sent capaços de seguir les regles del joc democràtic a l'interior de la seva organització, no veig capaços d'aplicar-les a la societat si mai arriben al govern. D'acord, no canviaria gran cosa en relació a la situació actual, però veure'ls venir no ens tindrà enganyats. No volia dir res d'altre amb el meu post.
Un apunt final amb la proposicio de la lectura d'aquest article de Javier Gallego: Todo para el pueblo pero sin el pueblo, eldiario.es, 09.07.2015
Las primarias de "listas plancha" que propone la dirección de Podemos son un dedazo. Ninguna propuesta puede competir con la lista de Pablo Iglesias.
Se limita tanto la pluralidad nacional como la política, origen de las discrepancias y críticas al centralismo del partido.
Es descorazonador que quienes mejor supieron interpretar las necesidades de la ciudadanía, le den la espalda y se comporten como los partidos tradicionales.
Son muy libres de elegir su camino pero que no digan que son “una herramienta en manos de la gente” porque ya no es cierto.
És cert,ara per ara només se´ls pot veure venir per què no sabem com actuaran si mai arriben a algún lloc (sembla que han perdut l´esperit assembleari,si més no els de Podemos;la resta d´organitzacions més o menys afins que es mouen a un nivell més reduit,tipus municipal no sé com acabaran).Però sí que sabem qui són,com són i com actúen els que hi ha hagut fins ara.També és és cert que el concepte de democràcia al lloc on vius no té res a veure amb el que hi ha aquí,on sembla que fer un referèndum i demanar l´opinió de la gent de forma directa sigui pecat.(Bé,també certs països de la comunicat europea s´han fotut les mans al cap per que als grecs se´ls ha acudit preguntar a la gent,però això és un altre tema).Gairebé et diria que si hi ha cap partit o organització capaç de conduir la democràcia d´aquí cap a una democràcia més real,ja em conformo.
Gràcies, Hands. Feia temps que no teníem un debat al GS i no pots imaginar com t'ho agraeixo. Passo a respondre't al post: alexis tsipras i l'operació seducció amb unes notes que he anat prenent al migdia i aquesta tarda.
M'ho estic passant super bé, tio!
Probablement que si, que països com Holanda, Bèlgica i la resta dels socis fundadors de la Unió Europea haurien de seguir els ensenyaments de la democràcia de Grècia i no haurien de ficar-se les mans al cap perquè el govern grec demani la opinió al seu poble per saber si està disposat a suportar més retallades.
De fet, a cada país haurien d'explicar a quan toca per habitant el deute actual de Grècia, a quan tocaran per habitant les noves ajudes i on s'hauria de retallar als pressupostos, o com s'haurien d'augmentar els impostos perquè no hi hagin retallades. I després, demanar en referèndum si estan d'acord en aprovar que el govern transfereixi aquests capitals a Grècia, respectant la decisió democràtica del poble grec de que no hi hagin retallades.
S'hauria salvat el principi de la democràcia participativa: en aquest cas no només a Grècia, sinó arreu d'Europa. Però, probablement ja no hi hauria gran cosa a negociar a l'Eurogrup.
Be,jo sóc una mica escèptic respecte al fet d´anar dient a la penya de cada país quants euros li costarà a cadascú el rescat de Grècia,més que res per què ningú gosa dir que el que se li fa als grecs és un préstec i,com a tal,s´ha de tornar...amb els inevitables interesos.Penso que al govern alemany (per exemple) li serveix de molt bona propaganda dir "a cada alemany el rescat de Grècia (i, el d´Espanya,i el d´Irlanda,of course)li costarà X euros,però crec que també hauria de dir "i amb els interesos que els cobrarem dadascú de vostés s´embutxacarà X + Y euros".Més que res per què dóna la impresió de que aquests calers són regalats i no és així (no sé quin interès ens van fotre aquí,però no deu ser petit).I després d´aquesta parrafada,me´n he adonat de que potser he equivocat el post on col.locar aquest comentari.
Be,i s´agraeix que t´ho estiguis passsant tant be amb el debat...llàstima que és un debat de dos quan la tripul.lació és quelcom més nombrosa!
No passa res si només som dos els que participem en aquests debats, Hands. Jo crec que recollim força bé les dues visions que hi ha sobre els temes que estem discutim. Amb l'avantatge, respecte als tertulianos de la TV i la penya dels fòrums, de que ho podem discutir des del respecte a les opinions de l'altre,
Altrament, tens raó sobre que potser sigui millor lligar amb el fil de la discussió al post: Alexis Tsipras i l'Operació Seducció . Així que és enllà que comento.
Publica un comentari a l'entrada