El Grand Prix du maire de Champignac és un distinció creada el 1988 par una revista satírica de critica social, política, cultural i culinària de Lausana: La Distinction. Aquest premi, amb diferents accèssits, està dedicat al recull dels millors galimaties, astracanades, o frases delirants pronunciades pels personatges públics d'aquest país. Un dels moments més simpàtics del premi arriba quan els guardonats es presenten a recollir-lo i, fent gala d'una auto-derisió que els honora, fan un discurs en el que expliquen com se'ls hi va ocórrer sortir amb la collonada guardonada.
El Champignac d'Or d'enguany ha estat concedit a un jutge del cantó que, en la resolució d'una sentència va comentar que (tradueixo): L'article del Sr. Nordmann no pretén que s'hagi de passar pel llit per obtenir una patent de restaurant, però deixa entendre que és útil ser introduït. No està gens malament, cada any hi ha un munt de perles com aquestes. Cadascú en trobarà una del seu gust. Per a mi, entre les millors cal destacar el Champignac d'Or 2007, dedicat al president del FC Sion, que va deixar aquesta frase lapidaria durant una entrevista a la tele: L’avenir nous dira ce qu’on va faire dans le futur !
Sovint, les astracanades son involuntàries, però no sempre. A la feina teníem un sistema que creava un munt de problemes al business, sovint crítics. No hi havia cap altra solució que el seu reengineering i el refactoring de les seves aplicacions més critiques. Vaig treballar durant dos mesos en l'anàlisi, el planning i el pressupost de la solució, sota el principi KISS. Vaig presentar el meu dossier i, poc després, vaig veure'm embolicat amb una espiral de reunions, de workshops, de audits ... Vaig realitzar que ens arriscàvem a iniciar una dinàmica que, no solucionant el problema, podia fer-nos consumir en discussions el temps necessari per resoldre'l. Així que vaig decidir incloure en un PowerPoint una frase que en John F. Kennedy va pronunciar durant el seu discurs d'investidura: All this will not be finished in the first 100 days. Nor will it be finished in the first 1,000 days, nor in the life of this Administration, nor even perhaps in our lifetime on this planet. But let us begin ... La penya se'm va quedar mirant com si m'hagués begut l'enteniment, i recordo que jo els vaig tornar la mateixa mirada. Un dels caps va trencar la tensió quan va començar a riure i, pocs segons després, tot déu s'estava partint el pit: havien acabat per enganxar el missatge. Van autoritzar-me a seguir endavant amb el projecte: ningú se'n recorda avui dels problemes que'ns donava aquell sistema. Thank you Johnny!
5 comentaris:
Llàstima que al gran prix du maire de Champignac no es puguin proposar frases d´altres llocs.Ho dic per què tots sabem que en Doc en té alguna publicada
Altrament tio,ets lo puto crac.Això és la millor manera d´aconseguir les coses:amb humor.
A mi, el que me sap greu, és no haver tingut en Sergio Rodríguez Tejada com a profe de Geografia Rural. Llegir-nos la renda de la terra al Das Kapital d'en Karl Marx, hauria estat una altra cosa si hagués estat amenitzat amb frases com aquesta: ¿Quién era Marx? ¿Era un hombre que le tocaba el culo a su criada?. Caballeros, Vivaspaña !!!
Ostia nen,és que vas d´extrem a extrem:o monja o fatxa sortit.En mans de qui collons estan deixant aquesta assignatura?.Trobo que li haurem de preguntar al Doc qui l´està impartint ara.
Doncs me sembla que acaben de contractar el nou profe de la matèria. En Toloriu, amb la seva perspicàcia habitual, està convençut de que és un bromista.
Publica un comentari a l'entrada