la fi del mon, l'apocalipsi i el mil·lenarisme ...

Sembla que, segons el calendari maia, demà s'acabarà el mon amb l'arribada del solstici d'hivern. No és que la fi del mon sigui una temàtica nova a un Occident que ha viscut sota la amenaça de l'apocalipsi i del mil·lenarisme. Ara bé, això no pot amagar el gran impacte que aquesta cita amb el destí ha tingut entre la tripulació del Flint. Per exemple, en Sinfu està tant angoixat que porta uns dies tancat al pub del barri i no hi ha Déu que el pugui fer sortir. Lo d'en Hands ja és més greu. Al Bar Tolo li fien tot el que es pugui beure. I, convençut de que no haurà de pagar mai les birres que es fiqui entre pit i esquena, porta una turca que no vegis. La tia Emma ja ha anat a buscar-lo un parell de cops, però li ha deixat un parell de mudes i l'ha deixat per impossible. D'en Rivers no sé sap res. Es com la família que viu a ultramar, només se'ls veu per les bodes i els enterraments. En Long John s'ha ficat a treballar de pinxo a un taller de tapes que hi ha al davant de la seva feina i diu que ara és feliç, que ja estava avorrit de treballar amb tanta tia. A en Manel, no sabem que li va agafar per liar-se a tiros amb un radar. Ara que, qui s'ha passat tres pobles és en Doc. Convençut que el mon s'acaba demà, li ha dit a en Toloriu el que sempre ha pensat del seu doble cercle versus el cercle únic.  I a la darrera reunió del consell de redacció del DAC va proposar de treure un numero especial de cap d'any que pogués atreure nous lectors. Ara que, si no voleu parlar ni de l'apocalipsi ni del mil·lenarisme, sempre podem parlar del meu llibre.