violent femmes - happy new year next year

anyway, before you judge others ...

Narelle Green (2014): Connect with Colour: Colour is the language of the soul. Balboa Press

the joke of the day: that's all folks!

Friedrich Nietzsche

El que més em molesta no és que m'hagis enganyat. Sinó que mai més no podré creure en tu.

Prado, Benjamín (2015). Los mismos perros con distintos collares. [online] infoLibre.es 24.11.2015 [Accessed 27 Dec. 2015].

Lo más raro que puede ocurrir en España es que pase algo. Tal vez sea una herencia más de la dictadura, cuyo golpe final sobre la mesa fue imponer el principio de que la única forma de superar el pasado es esconderlo (...) el hecho de que una y otra vez los votos de los ciudadanos hayan servido, al menos hasta las últimas elecciones autonómicas y municipales, para reelegir al 90% de los políticos acusados de corrupción que han vuelto a presentarse a sus cargos y para dejar una pregunta en el aire: en este juego de policías y ladrones, ¿quién le ha puesto las esposas a quién? (...) A veces, nos encontramos por el camino a los mismos perros con distintos collares. Pueden parecer otros, pero muerden igual y muerden siempre a los mismos.

Prado, Benjamín (2015). Todo lo que ha pasado nunca ocurrió. A veces el que engaña no es peor que quien finge creerse la mentira. [online] infoLibre.es 08.12.2015 [Accessed 27 Dec. 2015].

Algunos políticos son como todos los magos: cuando ellos aparecen en escena, la realidad se oculta, se vuelve ilusoria (...) Su oficio consiste en hacernos ver con nuestros propios ojos lo que no ha sucedido. Sus manos son rápidas y su voz es narcótica. Tienen la habilidad de un prestidigitador y la destreza de un tahúr. Pero nada de eso bastaría si nosotros no fuéramos al espectáculo a que nos engañen, a seguirles el juego, a aceptar que las palomas crecen en las chisteras, que los cuerpos levitan (...) En muchos casos todas esas promesas son justo lo contrario de lo que hicieron cuando gobernaban, pero ellos confían en que nuestra memoria nos traicione, las hemerotecas sean papel mojado y las pantallas de los televisores se parezcan a los espejos de un famoso poema de Borges, esos vidrios impenetrables donde "todo acontece y nada se recuerda".

Altres lectures recomanades:

• Folch, Ernest. (2015). La ironia de les urnes. [online] El Periódico, 24.12.2015. [Accessed 27 Dec. 2015].
• Boada, Albert; Carceller, Teresa; Aragonés, Vidal (2015). Així no. Obrim el procés. [online] El Periódico, 23.12.2015. [Accessed 27 Dec. 2015].
• Valenzuela, Javier (2015). Elogio de la ingobernabilidad. [online] infoLibre.es 16.12.2015. [Accessed 27 Dec. 2015].
  

hermano lobo: o nosotros o el caos

CCMA.cat: El PP reclama "altura de mires" al PSOE.
Vilaweb.cat Junqueras demana responsabilitat a la CUP ...

Catalunyaplural.cat (eldiario.es) Comentari d'un lector (sols a la versió en espanyol) a l'article: La CUP rep avisos de les plataformes contràries a BCN World i a la privatització d'ATLL.

Sería imposible imaginar a Podemos o a IU convocando una asamblea para decidir si dar apoyo a Mariano Rajoy como presidente de un gobierno PP-PSOE a cambio de unos cuantos caramelos sociales. La mayoría no les volveríamos a votar nunca, y sería fácil imaginar la respuesta del nacionalismo catalán. Esa, sin embargo, es la situación en que se encuentra la CUP respecto a Mas y CDC-ERC. Y se van sucediendo ponderadas opiniones. Milagros del nacionalismo catalán y del "todo por la patria" (...)

Sobre BCN World i el Pacte proposat per JxSi, val la pena llegir-se l'article: Felip Puig creu que la proposta de Junts pel Sí permet que BCN World sigui "una realitat magnífica", publicat el passat 24.12.2015.

Especialment contundent ha estat l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros que ha dit que la revisió de BCN World "no és una bona senyal pels inversors estrangers perquè vol dir que a partir d'ara tot es pot qüestionar frívolament". El conseller ha explicat que ha traslladat als inversors "que tinguin paciència" ja que es necessiten uns mesos per "estovar" el consens polític amb la CUP al voltant del projecte. Amb tot, ha apostat perquè BCN World "serà una realitat".

APM. Alguna pregunta més?

hermano lobo: el futur

hermano lobo: como si fos ahir

Vist a El Periscopio (bloc de Rosa Maria Artal, a qui m'agrada molt seguir la seva columna a eldiario.es): Como si fuera ayer. Portadas de Hermano Lobo en 1974

Per la resta ... més del mateix d'una banda com de l'altra.

hermano lobo: sobre els governs de salvació

hermano lobo: sobre els programes de govern

catalunya: the smell of fear

the naked gun 2½: the smell of fear -  el dr. Meinheimer i els seus mariachis

Diuen que des de l'estranger tot es veu diferent. Així que procuraré mirar-m'ho des de l'interior. Per exemple, si agafo un article de El Periódico de Catalunya (per no entrar en els detalls de Vilaweb) on es parla de la darrera proposta de JxSí, llegeixo:

En el capítol social sí que s'observa una voluntat de concreció de JxSí, traduïda a adoptar algunes de les peticions cupaires. Així, es determina que s'actuarà urgentment en tres àmbits, considerant la situació d'"emergència social": en la pobresa infantil, l'energètica i en els desnonaments (que es paralitzen a tot Catalunya). Es frenaria, així mateix, el projecte de BCN World i es deixaria per més endavant un altre tema espinós, el d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), perquè s'ha d'esperar la resolució del Tribunal Suprem sobre el concurs. Sí que es frena, mitjançant una moratòria, la creació de consorcis sanitaris, amb presència de capital privat, "i en alguns casos es reverteixen", segons ha assenyalat Romeva. És un pla de xoc que, segons l'opinió del cap de llista de JxSí, podria subscriure Catalunya Sí que es Pot.

Sembla clar doncs que JxSí admet que hi ha una situació d'emergència social. Com m'ha semblat entendre que les accions proposades ja estaven en el programa de JxSí, vull creure que tant per ERC com per l'ANC, Òmnium Cultural i, fins i tot el senyor Romeva, l'actiu més important d'una nació són els seus membres.

Justament pel fet de viure a l'estranger, me passen pel cap una sèrie de preguntes.

• Com és que no es presenta un programa de govern al conjunt del parlament per resoldre una situació de catàstrofe humanitària i la solució d'un deute desesperant? Deixant de banda un partit que podria convertir-se a la propera legislatura en extra-parlamentari a Catalunya, quí es podria oposar a unes accions d'aquests tipus? 
• Com es pensa trobar una solució al deute brutal de Catalunya? A l'estat de Vaud (Suïssa) li van costar deu anys passar d'una classificació A a una AAA, mitjançant el consens del parlament i una gestió impecable i admirada arreu del país dels diners públics. La darrera qualificació de Catalunya per Standard and Poor's ha estat BB-.
• Les accions proposades en el document de JxSí es presenten com una concessió a les demandes de la CUP.  Això vol dir que si JxSí hagués tret prou vots per governar sense el recolzament de la CUP no les hauria tirat endavant?  I si no fos així i tinguessin pensat tirar-les endavant, què estan proposant de nou exactament?

Fa por veure que, en aquest context de catàstrofe humanitària (no sé com anomenar altrament una de les taxes d'atur més altes del món, que hi hagi canalla que no mengi, penya a la que se li talla la calefacció o a la que es condemna al desnonament), barrejada amb una situació financera desesperant i la corrupció generalitzada en la que es troba el nostre país, els mariachis d'Artur Mas ens presentin com a única solució a tots els problemes que tenim la seva elecció a la presidència. I no fa exactament por, sinó més aviat una altra cosa que no diré, que s'estiguin negociant mesures (si ho vols anomenar xantatge ...) per acabar amb la misèria dels nostres conciutadans a canvi de la votació a la presidència d'aquest individu. Francament, es pot caure més baix?

Neus Tomàs, cap de la secció de política de El Periódico de Catalunya, deia en un article titulat: L'hora de la veritat que: A Ítaca s'hi pot anar per l'esquerra o per la dreta, lentament o per una drecera, i amb el cap alt o tapant-se el nas. I això és el que la militància de la CUP haurà de decidir en l'assemblea que celebrarà diumenge a Girona. No és l'únic que diu aquest article, al que't recomano donar-li un cop d'ull.

oriol deixaria l'alcaldia de sant vicenç dels horts

Oriol Junqueras batlle de Sant Vicenç dels Horts, ciutat on el partit que lidera va quedar en quart lloc a les darreres eleccions amb un 13% dels vots, per darrera de En Comú-Podem (29%), PSC (20%) i C's (15%), ha comunicat la seva renuncia per centrar-se en l'etapa històrica que està vivint el país. ‘Catalunya camina ferma cap a la independència i cap a una societat més pròspera i justa socialment’, hauria dit en un comunicat recollit avui per Vilaweb.


Queda el dubte de saber si els resultats recollits en aquestes darreres eleccions a la seva vila seran una premonició de l'èxit que l'acompanyarà en aquesta nova etapa. 

geografia de catalunya

Al contrari que molts dels meus amics i coneguts, he de confessar que ja no llegeixo gaire el Vilaweb.

Avui però, tot i que els seus editorials semblin anar en una altra direcció, el seu servei de cartografia s'ha dedicat a temes factuals i ens presenta una sèrie de mapes interactius d'allò més interessant:

1. la cartografia del partit més votat a cada municipi dels Països Catalans (hom torna a parlar d'ells!); 
2. els resultats del 20-D a Barcelona, carrer per carrer i 
3. la pèrdua de vot de l'independentisme explícit entre el 27-S i el 20-D.

Per aquells que se'ls vulguin mirar, els mapes parlen per sí sols. Només me permetré la llicència d'afegir aquests paràgrafs que acompanyen el tercer mapa:

Al Principat, s’han presentat tan sols dues candidatures explícitament independentistes en aquestes eleccions espanyoles: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Democràcia i Llibertat (DL). S’hi han presentat tres formacions clarament unionistes: Ciutadans, PSC i PP. I dues forces més favorables al referèndum: En Comú Podem i Unió. Si sumem el vot d’aquests blocs, la victòria ha estat del bloc unionista, amb 1.495.810 vots. En segona posició hi ha el bloc independentista, amb 1.164.790 vots. Finalment, el dels defensors del referèndum ha quedat en l’última posició, amb 992.666 vots.

(...) l’independentisme explícit va obtenir 1.966.508 vots el 27-S, mentre que va aconseguir-ne 1.164.790 el 20-D. Això són 801 .718 vots menys. En percentatge, l’independentisme ha perdut un 40,8% dels vots que han anat a l’abstenció o a unes altres propostes polítiques (probablement, En Comú Podem).

A partir d'aquí trobo que tots tenim una edat per interpretar el que s'ha d'interpretar i arribar a les conclusions que calguin, més enllà dels jocs de malabarisme parlamentari que ens estan servint des d'algunes publicacions i que no semblen confirmar-se en d'altres.

sobre mongòlia, dinamarca i catalunya

Sobre Mongòlia no afegiré res més que el que va dir l'autor d'aquest tweet.  Però, sense que tingui res a veure, aquests dies m'he recordat de l'obsessió per Dinamarca de CDC en general, i d'en Santi Vila en particular (veure el post hamlet: hi ha quelcom que és podrit, a Dinamarca).

Com pots comprovar en el post, jo creia que ells parlaven d'una Dinamarca que desconeixien. Però recentment m'he adonat de què també hi ha una Dinamarca que jo no coneixia. Afortunadament en Santi Vila m'ha confirmat que l'afany del seu partit per aixecar noves fronteres no té res a veure amb aquesta noticia: Dinamarca confiscará joyas y objetos de valor a los refugiados.

Cal també destacar una noticia de la que pocs medis s'han fet ressò. Després de haver donat la brasa durant un bon moment amb Finlàndia com el país del model a seguir, i després de haver reemplaçat aquest país per Dinamarca, The Norden Council ha enviat una protesta formal als nacionalistes catalans i els ha demanat per favor que els oblidin i que no parlin mai més de cap dels seus membres. Car, és un fet científicament demostrat que, des del moment en que un polític català parla d'un dels països membres de l'organització presentant-lo com un model a seguir, la catàstrofe política i/o econòmica no triga en caure-li al damunt.

nestlé: tots els accents de l'anglès

Josep Antoni Duran i Lleida: "I de què viuré, què menjaré?"

Sap greu que totes les esperances que va dipositar l'amic Long John en el Cerillo se n'hagin anat a norris. Com ja va dir-li el de Pontevedra fa mesos, "sé fuerte, Cerillo".

ruthie foster - when it don't come easy

When It Don't Come Easy, un altre tema brutal de Patty Griffin, interpretat magistralment per Ruthie Foster: el só senzill i net, la veu clara ...  Enregistrat el 2009 a l'Avo Session Basel, també conegut com la Baloise Session (pots trobar altres enregistraments brutals en aquest canal).

Si aquest tema t'agrada tant com a mi, et proposo escoltar l'original o aquesta versió co-interpretada per Patty Griffin i Melissa Etheridge.

Ada Colau se estrena paralizando desahucios

"Madrid puede volver a ser nuestra capital"

La Fraction: bon punk de França

valència, barcelona i les fronteres

business for punks

Business for Punks - Behind the Scenes from BrewDog on Vimeo.

Business for Punks resumeix una filosofia revolucionària que ens aprèn a tirar cap endavant una empresa de la manera més difícil. Una filosofia que aconsella els seus seguidors a no seguir perdent el temps redactant Business Plans, estudis de mercat i altres collonades a la moda. Sinó de ficar l'ànima en allò que creus. Es el que han fet dos joves punks escocesos: James i Martin, que afirmen haver convertit BrewDog en una de les marques de més ràpid creixement del món, famosa per les seves cerveses, bars i crowdfunding. Jo la vaig veure per primera vegada ahir al vespre, a la carta de birres del Taco's Bar del Flon, a Lausanne:  Punk IPA Brewdog.

Salvador Seguí i l´independentisme: un discurs actual

Salvador Seguí (el Noi del Sucre), va oferir un discurs a Madrid el 19 de Gener de 1919 ,el qual feia referència a l´opinió de l´anarcosindicalisme català sobre l´independència de Catalunya:

“En Cataluña, los elementos reaccionarios del catalanismo, a menudo levantan la bandera de las reivindicaciones catalanas, en un sentido nacionalista. Y cuando más ruido hacen es en los momentos es cuando se produce un hecho social de resonancia, como si buscasen la intervención de las autoridades del Estado español para batir a los trabajadores catalanes. Nosotros, lo digo aquí en Madrid, y si conviene también en Barcelona, somos y seremos contrarios a estos señores que pretenden monopolizar la política catalana, no para alcanzar la libertad de Cataluña, sino para poder defender mejor sus intereses de clase y siempre dispuestos a dañar las reivindicaciones del proletariado catalán. Y yo os puedo asegurar que estos reaccionarios que se autodenominan catalanistas lo que más temen es la recuperación nacional de Cataluña, en el caso de que Cataluña no les quedara sometida ‘. Y como saben que Cataluña no es un pueblo servil, ni siquiera intentan desligar la política catalana de la española. En cambio, nosotros, los trabajadores, como sea que con una Catalunya independiente no perderíamos nada, al contrario, ganaríamos mucho, la independencia de nuestra tierra no nos da miedo. Estad seguros, amigos madrileños que me escucháis, que si algún día se hablase en serio de independizar Cataluña de España, los primeros y quizás los únicos que se opondrían a la libertad nacional de Catalunya, serían los capitalistas de la liga regionalista y del Fomento Nacional del Trabajo. Sin embargo hay muchas pruebas que confirman mi razonamiento. No importa que proclamen su catalanismo en discursos y artículos periodísticos cuando están en Barcelona. Si piensan que se encuentran en peligro los intereses particulares de su clase acomodada, enloquecidos y corriendo tiran hacia Madrid, para ofrecer sus servicios a la Monarquía centralista, y más de una vez los habréis podido ver vistiendo la casaca de ministro. ¿Es, acaso, con la colaboración ministerial como se pueden afianzar las aspiraciones de libertad nacional de Cataluña, sometida a una monarquía centralista y enemiga de la emancipación de los pueblos hispánicos? Afortunadamente la Cataluña vejada y denostada, privada de su libertad nacional, conoce bien sus detractores y sabe de qué lado están sus verdaderos amigos y defensores. Una Cataluña, liberada de España os aseguro, amigos madrileños, que sería una Cataluña amiga de todos los pueblos de la Península Hispánica y sospecho que los que ahora pretenden presentarse como los líderes del catalanismo, temen un entendimiento fraternal y duradero con las otras nacionalidades peninsulares. Por lo tanto es falsa la catalanidad de quienes dirigen la Lliga Regionalista. Y es que esta gente antepone sus intereses de clase, es decir los intereses del capitalismo, a todo interés o ideología. Estoy tan seguro lo que digo, que sin pecar de exagerado, puedo aseguraros que si algún día Cataluña conquista su libertad nacional, los primeros, si no los únicos, que le pondrán obstáculos, serán los hombres de la Lliga Regionalista, porque en Cataluña como en todas partes, el capitalismo carece de ideología…”

Només cal canviar la Lliga d'en Cambó per la Convergència d'en Mas (i en la meva opinió també podríem incloure l´Esquerra d'en Junqueras) i....voilà, ja tenim un discurs terriblement vigent on les realitats, salvant els anys que han passat, penso que segueixen essent les mateixes. I vosaltres, què en penseu?

free music composition and notation software

no és pot reciclar tot, company!

Elle se pointe à la décharge avec de la dynamite. Une retraitée a voulu jeter un carton au contenu surprenant, à la déchetterie de Monthey. Rempli d'explosifs, il a été évacué par la police.

20minutes.ch, 02.12.2015

Des bâtons de 30 cm remplis d'explosifs utilisés pour faire sauter les bâtiments et la roche: voilà ce qu'ont découvert les responsables de la déchetterie de Monthey, il y a quelques jours, en inspectant le contenu d'un carton apporté par une vieille dame. Selon «Le Nouvelliste», un employé du site a été apostrophé par la retraitée, qui cherchait la benne appropriée pour se débarrasser de son colis. C'est là qu'il a remarqué un «sigle alarmant» sur le carton... Avisée, la police cantonale est venue prendre en charge les explosifs, qui seront éliminés dans les règles de l'art à Brigue (VS) par la Société suisse des explosifs.

«Le Nouvelliste» a cherché à en savoir davantage sur la propriétaire du colis. Celle-ci a expliqué que sa famille avait l'habitude, par le passé, d'utiliser ces bâtons explosifs pour faire sauter les souches d'arbres et qu'elle ne risquait rien en les manipulant tant qu'ils n'étaient pas reliés à un détonateur, ce que confirme la police. Or, sans la vigilance des employés de la déchetterie, le matériel aurait fini à l'usine d'incinération. Là, il aurait pu péter sous l'effet de la chaleur et de la compression, selon le directeur technique de la Société suisse des explosifs interrogé par le quotidien valaisan. «Dans ce cas, les dégâts peuvent être très importants dans le four de l'usine d'incinération», affirme-t-il.

vance joy - mess is mine

the queers - tamara is a punk

the queers - tamara is a punk

catalans a madrid

Quants catalans saben que el Real Madrid va ser fundat per dos germans de Barcelona: Carles Padrós i Joan Padrós? I que el primer fou el creador de la Copa del Rey de Fútbol?

Quants d'entre els que reciten el mantra de "Madrid ens roba" saben qui són els catalans  que estan dalt de la piràmide del sistema polític, econòmic, judicial i mediàtic que ens han portat enllà on ens trobem?


Un article publicat el passat 9 de desembre a El Crític: Els catalans amb més poder a Madrid més enllà del 20-D, ens presentava una llista de 60 homes i dones entre els que més manen al Madrid dels ministeris, de l'Ibex-35 i de l''establishment' cultural, amb cognoms catalans com Moragas, Fainé, Bonet, Creuheras, Roca, Daurella, Brufau, Piqué, Gaspart, Samaranch fill o Marhuenda. Però no són els únics, perquè també entre la immigració catalana, les influències a Madrid són notables.

Aquest article m'ha semblat interessant després de constatar que hi ha penya que diu ser d'esquerres i està defensant al lider d'un partit ofegat pels casos de corrupció, que treu diners a l'escola publica per donar-lo a les escoles de l'Opus, que retalla la sanitat publica per finançar les mútues privades, que defensa la jubilació als 67 anys ... I la penya que està defensant aquest senyor i al seu partit ho fa amb l'argument de fer-ho perquè aquest senyor és català i és dels nostres.

Acabar aliat amb els teus enemics naturals, i enfrontat amb aquells que haurien de ser els teus aliats. Tots som ja prou grandets per saber quins són els únics beneficiaris d'aquesta estratègia. Afortunadament, sembla que, més enllà de les patinades d'alguns, a la CUP encara hi ha gent que recorda  d'on ve (veure l'entrevista a Quim Arrufat a l'Ara del passat 11.12.2015) i també hi ha qui, entre els antics ERC, tampoc s'ha deixat encantar pels cants de sirenes (veure l'entrevista a Carod-Rovira a El Crític del passat 10.12.2015).

élisée reclus - sobre les majories

Danke Schön, Long John (en alemany per la rima ...)

c'est pas le moment o 'ara no toca' ...

Un amic que viu a França m'ha dit que, cada cop que escolta algun lider imprescindible de casa nostra dir que ara no toca, li recorda a l'anunci de Smectalia, c'est pas le moment ... 

Me temo que sé a qui es refereix i, francament, trobo que és una gran falta de respecte. Una gran falta de respecte que s'estén als membres del seu partit i filials, quan afegeix que corre un rumor segons el qual molts membres de la seva coalició estarien pensant en canviar de look i anar a veure un altre perruquer.

viatge espacial ofert a donald trump

El passat 7 de desembre, la penya de The Verge publicava una noticia segons la qual el patró de Amazon, Jeff Bezos, preocupat per la logorrea d'en Donald Trump (sense ma esquerra en aquesta imatge) i creient que seria una bona idea donar-li un descans, va pensar en oferir-li un viatge inoblidable, enviant-lo a l'espai en una de les naus de la seva companyia aeroespacial: Blue Origin. Si hagués una plaça lliure ...

sobre l'art de la negociació amb neoliberals

Reservoir Dogs (1992)

I perquè ningú no m'acusi de quintacolumnista o d'espanyolista, vull deixar molt clar que aquesta entrada no té res a veure amb aquest enllaç. Tot i que, per allò de l'amnèsia històrica, hi han altres enllaços que podria recomanar a aquells que creuen que estan negociant amb penya que té una sensibilitat social, o també a aquells que estiguin pensant en renovar coalicions electorals. Però no ho faré per patriotisme i perquè crec en un futur de progrès dirigit per un leader excepcional.

the donnas

the muffs

són dates per parlar de nofx ...

Ningú ha dit que sigui una indecència per l'esperit dels Nadals convocar unes eleccions generals o aprofitar les festes per passar-se per l'arc de triomf les promeses electorals i contentar al Capo dei capi ... Així que tinc motius de sobra per parlar de NOFX

Un pròleg totalment prescindible car, amb festes pel mig o no, i amb tripijocs polítics o no,  NOFX és un grup que cal conèixer i escoltar regularment.

Justament perquè els seus temes són un dels millors revulsius per combatre la violenta imbecil·litat totalitària que'ns envolta per tot arreu.

The Idiots Are Taking Over from DangerDom on Vimeo.

com reaccionar davant del #pressingCUP

lliçons de la historia d'itàlia

Potser hagis escoltat parlar algun cop de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, del que a l'entrada que li dedica la versió en espanyol de wikipedia es diu, entre altres coses: El gatopardismo, o molt més habitualment, l'adjectiu lampedusià, ha passat a definir el cinisme amb què els partidaris de l'Antic Règim es van emmotllar al triomf inevitable de la revolució, usant-ho en el seu propi benefici; posició que va donar lloc a una frase lapidària: Que tot canviï perquè tot segueixi igual.

I potser que també hagis escoltat parlar del senyor representat a la imatge: Giuseppe Garibaldi. Una mena d'heroi universal del XIX segle, que va participar arreu del món en un munt de guerres revolucionaries (sembla que llavors es consideraven així), però principalment en les que van portar a la unificació d'Itàlia. I potser també hagis escoltat dir que, assolida la unitat italiana en 1870, Garibaldi va ser elegit diputat al Parlament, càrrec al qual posteriorment va renunciar al no concretar-se en fets les idees republicanes per les quals va lluitar incansablement.

Com? Què? No, no vull parlar d'idiotes útils ni de cap article que hagi pogut publicar un senyor que es passejava fa poc amb sandàlies pel Parlament. Crec que ja n'ha tingut prou amb el menyspreu amb el que la versió local de Vittorio Emanuele ha comentat el seu article a la premsa.

A més, que ja sabeu que jo no estic qualificat per ficar-me en política. Un art que Groucho Marx va definir fa temps com: La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.

brewtarget: una aplicació interessant?

L'altre dia vaig caure sobre una aplicació que va semblar-me que podria interessar tant a alguns dels membres de la tripulació com a alguns dels personatges que ens visiten: Brewtarget.

Una eina gratuïta per la creació de receptes de cervesa de codi obert, disponible per a Linux, Mac i Windows.

Segons l'autor, l'aplicació té un munt d'eines, entre les que pots trobar la del càlcul automàtic del color, l'amargor, i altres paràmetres que aniran completant la recepta. També pot exportar i importar receptes en BeerXML, el que li permet compartir receptes amb altres programes, com BeerSmith, que també disposa d'una versió per android

A mi m'agafa tard per la diabetis, a en Sinfu i en Hands pel fetge i a en Long John per la religió. Així que només quedaria en Doc per fer els tests. El que passa és que, des de que van retirar els VAX, en Doc i la informàtica no es parlen gaire  ...

die toten hosen - pushed again

Un dels temes més brutals dels Die Toten Hosen!

Whispering voices in my head,

sounds like they're calling my name.

A heavy hand is shaking my bed,

I'm waking up and I feel the strain.

I'm feeling pushed again... 
I'm feeling pushed again...

Why should I go where everyone goes?

Why should I do what everyone does?

I don't like it when you get too close,

I don't wanna be under your thumb.

blade runner - voight-kampff test

Quan el 1982 va sortir Blade Runner, molts pensaven que el famós test de Voight-Kampff no era sinó una adaptació de l'antic Test de Turing. No conec ningú a qui se li passés pel cap que, anys més tard, s'acabaria convertint-se en una tècnica rutinària a les entrevistes de treball dirigides per psicòpates diplomats en psicologia. Però sí que conec un munt de penya que, després de sortir d'aquestes entrevistes, lamenta profundament no haver-la acabat de la mateixa que Leon (interpretat per Brion James) ho va fer amb el Blade Runner Holden (interpretat par Morgan Paull) a la Tyrell Corporation.

dropkick murphys - johnny, i hardly knew ya

the war again

Written in the early 1960s by Canadian Buffy Sainte-Marie, the Universal Soldier is an unusual war-protest song because it blames war not on governments, leaders or corporations, but on the individuals who accept the notion that killing solves problems and one war can end future wars. As implied by the title, Sainte-Marie makes no distinction between the soldiers of different nations, religions or ideologies: they fight for different causes but the same reasons (see more on youtube).

Sinfu..és cert???

Béruier Noir

Béruier Noir és una banda de punk dels 80's, que desconeixia totalment. L'he descobert gràcies a Joni D.(Joni Destruye, germà de Ferran (dep) dels Antidogmatikss, que va penjar un enllaç a facebook). De nou actuals per haver escrit el tema "Mourir a Paris" quan l' atemptat a Charlie Hebdo i haver- lo publicat després dels recents successos del passat 13 de Novembre. Amb altres grans temes com "Vivre Libre ou Mourir" o "La Janeusse Emmerde le Front National", que recorden terriblement la manera de fer de les bandes punk dels 80´s, incloses les d'aquí.

Jo Nesbo

Jo Nesbo és,entre altres coses,un escriptor de novela negra noruec. He de reconèixer que sóc un entusiasta dels llibres de la sèrie del detectiu o investigador Harry Hole. No us en faig cinc cèntims de res per a no caure en cap tipus d´espoiler. Més m´estimaria que intentéssiu endinsar-vos en el seu mon. Val la pena.

En Jo Nesbo també té una banda de rock, suau, una mica intimista, amb tocs country. Preferixo, però, els seus llibres a la seva música, què voleu?, qüestió de gustos. Si no sou lectors de novel·la negra,és possible que aquest autor us desperti l'interès. I si ja ho sou, com em consta que en Batty ho és, no us el podeu deixar perdre.

die toten hosen - und wir leben

Und Wir Leben, 14è tema de l'àlbum Opium fürs Volk (1996) de Die Toten Hosen. Una de les rares incursions del grup en el celtic punk rock, amb una canya increïble. Anys més tard, al 2010, utilitzarien aquest tema per obrir els seus concerts. Tot i que el vídeo del tema que avui comparteixo amb tu és una gravació d'estudi perquè tots els live que he trobat són d'una pèssima qualitat.

 

die ärzte - scheint die sonne auch für nazis?

die toten hosen - hier kommt alex

Avui vull compartir amb tu Hier kommt Alex: un vídeo d'un concert de 2008 interpretat 20 anys després de la sortida d'aquest vell tema de la banda de punk Die Toten Hosen. El primer single i la primera pista de l'àlbum Ein Kleines bißchen Horrorschau. Una lletra que'ns presenta d'Alex DeLarge, protagonista del llibre i del film A Clockwork Orange.

En fi, una canya de tema i de concert. Just per la curiositat, i de propina, et proposo veure els Die Toten Hosen en el vídeo oficial del tema 27 anys abans. Tot i que jo li prefereixo aquest vídeo, per les referències al film i per la lletra del tema. 

bertrand russell: la tetera de porcelana china

Tina S.

Buuuuf!!!

if you repeat a lie often enough ...

publicat a 9gag.com

perdiendo el norte

paris - divendres 13.11.2015

banderita española

He deixat passar uns dies per penjar aquest vídeo que van publicar a eldiario.es, 30.10.2015. No ho he fet amb mala fe, de veritat. Però me priva la idea de traure'l cada cop que algú presenti el nacionalisme català com quelcom de cavernícola, oposat a una Espanya oberta, moderna i integrada en la cultura occidental.   

'Banderita española' y 'Paquito el chocolatero', en los actos de la Policía 3.0 de Cosidó ... La Banda de la Policía recurre al pasodoble de contenido militar y patriótico para amenizar los actos con familiares y el resto del público. El Cuerpo sufre un proceso de militarización que ha llevado cambiar sus insignias, cánticos y a introducir el bastón de mando para pasar revista (...)

El acto concluye con la intervención de la banda sinfónica de la Policía Nacional que, acompañada de una cantante ataviada con mantón, acomete ‘Banderita’, el pasodoble escrito en 1919 y cuya letra arranca: “Allá por tierra mora, allá por tierra africana, un soldadito español, de esta manera cantaba…”.

El fragmento de la actuación corre estos días de teléfono en teléfono de policías de diferentes escalas, entre el choteo y el bochorno de quienes lo contemplan. “Banderita tú eres roja, banderita tú eres gualda, llevas sangre, llevas oro, en el fondo de tu alma”, reza el pasodoble, obra del maestro Francisco Alonso en la partitura, y de los libretistas Enrique Paradas y Joaquín Jiménez.

Espero que els unionistes tinguin els mateixos problemes d'identitat  quan llegeixen noticies com aquesta, que els que altres persones tenen quan se'ls hi presenta Artur Mas com l'apòstol de la independència. Podria afegir alguna cosa més, però espero que en tinguin més que prou llegint la noticia i passant-se el vídeo. 

Ens veurem allà dalt

M´agradaria recomanar aquest llibre que em va atrapar des del primer moment, amb les primeres paraules: "Tots els que creien que aquella guerra acabaria aviat havíen mort feia molt temps. Precisament a causa de la guerra".

En Pierre Lamaitre, l´autor,ens relata des de l´horror de la guerra i les trinxeres durant la I guerra mundial, fins al drama i la supervivència a la França de posguerra, amb bones dosis d´humor negre. I no vull explicar-vos res més. Si encara no l´heu llegit, no el deixeu escapar.

una cita d'albert einstein

Insanity: doing the same thing over and over again and expecting different results. Albert Einstein (see Quora).

No pretenguem que les coses canviïn si sempre seguim fent el mateix. Una crisi pot ser una veritable benedicció per a qualsevol persona, per a qualsevol nació. Perquè la crisi ens porta al progrés. La creativitat neix de l'angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neixen les iniciatives, així com els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar superat per ella.

Aquell que dona la culpa del seu fracàs a una crisi, demostra no creure el seu propi talent, i estar més interessat en els problemes que en les solucions. La incompetència és la veritable crisi. El problema de les persones i els països és la mandra amb la que tracten de trobar les solucions als seus problemes.

No hi ha desafiament sense una crisi. Sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. No hi ha mèrit sense crisi. És en la crisi on aflora el millor de nosaltres. Sense una crisi qualsevol vent és una carícia.

Parlar de la crisi és promoure-la. I callar aquest fet és exaltar el conformisme. Així doncs, treballarem dur en lloc de parlar. Acabem d'una vegada per totes amb l'única crisi que ens amenaça, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.

(Traducció lliure d'una visió d'Albert Einstein sobre la crisi: no he trobat la font, així que si algú la troba i vol incloure-la ...) 

Dedicat als amables lectors del Vilaweb, El Punt Avui, Nacio Digital, Ara, i altra premsa per l'estil. També als militants d'esquerra republicana, on vulgui que es trobin (nota: per si algú no ho ha entès, és un eufemisme!)

sobre la república galàctica

Hi ha una cosa amb això de la República Galàctica i la princesa Leia Organa que no havia entès mai abans de llegir-me la versió curta de la seva vida al Wiki (per la versió llarga, hi ha el banc de dades de Star Wars) . Com es pot ser princesa i dir-te Leia Organa si la teva mare és la senadora Padme Amidala i el teu pare el cavaller Jedi Anakin Skywalker? Com es pot ser princesa si el teu germà bessó no és príncep i tampoc porta el teu nom? I com es pot ser princesa i casar-te amb un contrabandista galàctic per defendre l'antiga república? Finalment, anava a afegir que com es pot ser princesa i portar un pentinat tant ridícul com el que porta quan la detenen ... però, després de haver viscut durant anys veient el de l'antiga reina, la veritat és que impressiona molt menys.

Si algú està esperant que ara comenci a fer paral·lelismes amb la política de casa nostra, vull recomanar-li que es compri La Vanguardia i es llegeixi els comentaris dels trolls de la FAES.  Perquè del que vull parlar avui és de la decisió de Disney d'aturar la producció de joguines de la princesa Leia en plan esclava de Jabba_the_Hutt, vestida amb un dels bikinis més cutres que ha produït Hollywood. Un bikini que, paradoxalment, ha encès durant dècades la flama del desig d'uns quants milers de geeks. Bé, diguem que també ha encès el desig d'alguns coneguts professors de paleontologia, entre els que no podem incloure el nostre amic Orlando: més que res perquè, ni és paleontòleg, ni és conegut fora de les rutes nocturnes dels pubs del Vallès.

Carrie Fisher també ha sortit amb la historia de que odiava aquest bikini, que havia descrit com: el que les supermodels portarien en el setè cercle de l'infern. Tot el que jo puc fer és mostrar el meu acord amb en Sinfu, quan diu que: Carrie Fischer no ha vist mai els prêt-à-porter d'algunes professores d'antropologia de la UAB, per fer aquest tipus de declaracions.

Espero que, ara que també són propietaris de Pixar, Disney no decideixi de carregar-se cap altre personatge. Qui sap on podria portar-nos aquest procés. No, no penso en política. Sinó en un bon amic a qui el món se li cauria al damunt si Warner decidís un dia carregar-se a Marvin.

the dentist

chucky fa por als periodistes

les tècniques d'interrogatori segons frank drebin

el nacionalisme segons austin powers

Dr. Evil and Mini-Me (El Jueves)

Diuen que el Dr. Evil estava preocupat i no sabia com seguir sent president amb un partit que estava per terra en els sondejos i una pila de militants a la presó.

Diuen que va ser JJ Esparza, també conegut com Number 2, qui va proposar-li fer el mateix que Austin Powers. Amb un partit que també estava podrit per la corrupció fins el moll de l'os, i unes expectatives de vot que no li asseguraven ni a ell la presidència, ni als seus la impunitat, Powers va trobar uns pardillos que, units amb els símbols de la nació contra els enemics externs, el van ajudar a guardar la majoria a la cambra pel seu partit i a ell la presidència i l'estatut d'heroi nacional.

El Dr. Evil estava convençut de que havia creuat Powers alguna vegada, tot i que no recordava on i si havien parlat d'alguna cosa. I, com era costum en ell, no tenia cap altra idea. Així que va decidir convocar el primer pardillo del regne: Pierre Sans Chaise, que va insistir en que volia ser el seu gat de companyia, confonent clarament el Dr. No de James Bond amb el Dr. Evil d'Austin Powers, un film molt més adaptat a la realitat política espanyola. El Dr. Evil va decidir no fer-li cap confiança i va decidir seguir depositant-la en el seu alter ego: Mini-Me, també conegut com el Verne Troyer de la política espanyola.

Trover va deixar la filial del seu país natal en mans d'una ginoide que ell mateix havia programat. I gràcies a un càsting que recollia els col·laboradors més competents d'ambdós socis, va reeditar a Espanya el Frente Nacional de Colòmbia, amb una campanya mediàtica en la que el mantra 'España' reemplaçaria l'original de 'Catalunya' de Powers. L'objectiu era repetir-lo fins la nàusea, a fi que ningú se'n recordés dels problemes del país: aquells que volen salvar-lo, la corrupció, la injustícia, la impunitat, la pobresa, l'atur, el deute, la sanitat, les pensions, ...

L'eficàcia d'aquests mantres en l'anestesia cerebral dels ciutadans ha estat reconeguda fins i tot pels més importants líders del budisme. Fins el punt que en Dalai Lama havia previst inicialment instal·lar-se a Lavapiés, idea que va ser desestimada al realitzar que el seu look i el dels seus monjos podria acabar per associar-se al del duo Dr. Evil i Mine-Mi i trobar-se al bell mig d'una guerra que ha estat magistralment descrita pel film culte: Austin Powers in Goldmember, film que acaba per descobrir-nos que Mini-Me és un clon del Dr. Evil. I que el Dr. Evil  i Powers són germans bessons d'un pare racista (encara que, segurament el pare és un altre) i d'una mare que va intentar assassinar-los.

---

Altres referències:

• Kathryn Crameri: 'Goodbye, Spain?': The Question of Independence for Catalonia, The Canada Blanch/Sussex Academic Studie, 2015 (veure extracte a Google llibres)
• Wikia - Austin Powers,, Characters,
• Youtube Trailers: Austin Powers: International Man of Mystery (1997), Austin Powers: The Spy Who Shagged Me (1999), Austin Powers in Goldmember (2002) i, a la introducció d'aquest darrer film, com una pel·lícula dins de la pel·lícula, una paròdia del Octopussy de James Bond, que porta per nom Austinpussy i ha estat dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Cruise (Austin Powers), Gwyneth Paltrow (Dixie Normous), Kevin Spacey (Dr Evil), Danny DeVito (Mini-Me), i John Travolta com a Goldmember.

de la crisis a la resurrección ...

rock rotten's 9mm - meat-and-potatoes metal band

A mi no em miris. Que la definició de 9MM, la banda de Rock Rotten, com una Meat-and-Potatoes Metal Band l'he trobat a la Encyclopaedia Metallum, que ve a ser el Pompeu Fabra de la cosa. Res, una penya que està completament ruixada i un dels temes més divertits del seu catàleg de bajocades: Amigos para siempre.

Ara, que si has trobat ruixats aquests conciutadans dels germans Grimm (Hanau, Hessen), no vull ni pensar el que't passarà pel cap quan escoltis els austríacs de Kontrus: Bomba. Per cert, que estava pensant en proposar-li a la rossa un curs de collita de pomes.

highway to hell - que la puerta os acompañe

best action movies: dora the explorer

Si no coneixes l'original ...

leonard nimoy: old rockers never die

Quina gràcia i quin salero que tenen tots plegats! (clar, és un muntatge)
Tor Dif smusma je! (gràcies per recordar-m'ho, Nuri!)

galeria de geògrafs il·lustres

El passat 21 d'Octubre, l'edició en francès de 20minutes.ch ens presentava així al guanyador de les eleccions al Canadà: Justin Trudeau. Son profil est atypique: diplômé en littérature et en gèographie, il a été guide de rafting et moniteur de snowboard, notamment.

Es tracta d'un perfil molt proper al d'en Sinfu, també en el terreny medi-ambiental, quan en Sinfu era un assidu visitant dels terrenys de golf i els abocadors del Vallès no tenien cap secret per ell. Diuen que una gran complicitat amb la seva companya de recerca, teixida durant llargues converses al caliu de la llar de foc, el van decidir a preferir Irlanda al Lluçanès.

Jo el veig preparat per seguir els passos de M. Trudeau en aquest país.

slow dance by reno renardo

Violenta Revolución. Un vell tema de l'àlbum "Babuínos del metal" (2013) de Reno Renardo. Abans que ningú s'exciti, als nacionalistes espanyols els direm que poden veure que no és sinó una parodia humorística que no té res a veure amb la realitat. I als altres nacionalistes que, com tot el que es diu al tema és pura conya, poden seguir dormint tranquils pensant que tots els espanyols són del PP.  Però cas que el slow no sigui lo vostre, sempre podeu marcar-vos un pogo soft amb els gaditans de Ramonis,  els sevillans de El noi del sucre o Los Muertos de Cristo, els madrilenys de Non Servium, SkaP o els de Kaos Urbano, els valencians de El ultimo ke zierre, o .... ho deixem aquí, ok?

Cas que no entenguis alguna cosa, he trobat en les referències del viquipèdia un llibre que he trobat molt apropiat pel tema que es discuteix: Luis Racionero - Filosofías del Underground ... The future looks bright!

cerimònia de lliurament de l'otger cataló award

La cerimònia de lliurament del premi Otger Cataló d'enguany, va tenir lloc a les Cavas Canals i Domingo, a Sant Sadurní d'Anoia.

Amenitzada per dos grans còmics de moda: Dr. Sinfu i la secretaria del Grupo Catalán del Congreso, va comptar amb la presència del Consell d'Administració del GS Group, dels membres de la Reial Acadèmia de les Ciències de Sant Sadurní i també d'unes becaries del departament de semítiques que ningú recordava haver invitat.

El premi, un botó d'afirmació d'emergència, destinat a líders patriòtics en situació de baixa d'auto-estima, no va poder ser recollit pel guardonat. El va recollir en el seu nom un Oriol Junqueras que, gràcies als efectes del cava, va pujar a l'escenari i va fer riure de valent els participants donant unes rèpliques polítiques genials al treball dels dos humoristes.

Per acabar, els aplaudiments dels participants van saludar amb emoció el lliurament de la factura de l'acte al Dr. Toloriu, i van abandonar ràpidament la sala abans que aquest realitzés que el patró l'estava esperant amb un bat de beisbol. 

Up Against the Wall Motherfuckers

 El 1966 Ben Morea fundava a Nova York la revista Black Mask, on exposava la seva particular trobada entre art i anarquisme. La base sobre la que es construiria Up Against The Wall, Motherfuckers, un grup d'activistes disposats a mostrar amb les seves accions les contradiccions d'un sistema en crisi i plantar cara als moviments de no violència de la nova esquerra americana: Flower Power won't stop Fascist Power.

A mig camí entre el surrealisme, el dadaisme, l'anarquisme i el situacionisme, els Motherfuckers van desenvolupar accions amarades d'alè salvatge i poètic amb la subversió cultural com a objectiu final.


Entre les seves accions cal destacar el 1968 la participació en la ocupació de la Universitat de Columbia (no hi han noticies de que es beguessin el whisky del rector!)  al repartiment de flyers per omplir una prestigiosa galeria de Manhattan de personal sense sostre, l'abocament d'escombraries a les portes del Lincoln Center, o fotre avall la tanca de Woodstock per permetre l'entrada gratuïta al festival a aquells que no se la podien pagar ...

... durant la celebració del festival de pau i amor de Woodstock, els Motherfuckers van trencar la tanca del recinte, van deixar entrar a centenars de persones gratis i, després d'assaltar les instal·lacions de l'organització, van repartir tendes de campanya i sacs de dormir entre els assistents.

Si en vols saber més sobre aquest moviment, he trobat un vídeo a youtube on la penya de The Horizontal Power Hour entrevista a Ben Morea: Ben Morea and Black Mask. Pots mirar-te també un article força ben documentat de Jaime Quinto, del 2011: La historia de los Motherfuckers. Burn the museums, baby. També val la pena llegir-se un article força interessant de 2013 de la penya de laplayademadrid.es :

Samuel M. Delgado, Marcos Flórez (el de La Débil) y José Luis Maire recogen la voz de Morea -figura clave en la contracultura americana de fines de los sesenta y cabeza del grupo de afinidad Motherfuckers- durante un encuentro en Madrid en 2011, y construyen con ella, y con material archivo del grupo, un elogio de un activismo ácrata y singular que tanta falta nos hace. Este viernes 22 de febrero, el documental -parte del catálogo de la distribuidora independiente Playtime Audiovisuales- se estrenará en el cine Doré de la Filmoteca Española en un programa doble donde comparte espíritu con Chris Marker y su corto La sexta cara del Pentágono (1968)

I ja molt més recent, publicat el 07.10.2015 a yorokobu.es, un suplement de eldiario.es, l'article d'Eduardo Bravo: Motherfuckers! Anarquistas en Manhattan.

manual per a trolls

Un pobre individu infeliç expressant
la seva mala baba sobre qualsevol tema

Una de les coses que més me desagraden dels trolls és la seva manca de classe. Segurament estaràs pensant que està lligada al seu nivell intel·lectual. Jo soc més aviat dels que creuen que és la mala baba la que desencadena una patologia de logorrea compulsiva que flueix sense barreres a través les seccions dels comentaris dels diaris, tweets i altres canals d'expressió de la cultura de la nostra època.

Estava pensant en aquestes coses quan vaig caure sobre un article molt interessant publicat a yorokobu, un dels suplements de eldiario.es: Breve manual para insultar sin que parezca que insultas. Espero que el fet d'estar escrit en espanyol no sigui un handicap per a tots aquells que, també a casa nostra, s'apliquen convulsivament amb els seus escrits a confirmar la més important de les teories d'Einstein: Two things are infinite: the universe and human stupidity. And I'm not sure about the universe!

la crisis de Siria contada en 10' y 15 mapas

No és perquè El País s'hagi convertit en un fanzine més de la dreta mediàtica espanyola que no s'hagi de reconèixer l'interès que, rarament, presenten alguns dels seus suplements. Avui m'agradaria recomanar-te la lectura d'aquest article del suplement Verne: Visto en Youtube - Los vídeos que explican la crisis siria en pocos minutos (y ven millones de personas).

Deixant de banda el sentit de l'humor del webmaster de El País pel que fa a la suposada data de publicació de l'article i la de l'enllaç, he trobat força torbador el nacionalisme de l'articulista quan ens presenta el vídeo d'aquesta entrada: Han sido creados por el canal alemán 'In a Nutshell' y 'WhyMaps' un proyecto de dos jóvenes españoles (...)  Tot i que, més endavant, ens diu que 'In a Nutshell' és un canal de YouTube creado en 2013 por un estudio de diseño con sede en Múnich, Alemania (com l'autora no el menciona, es tracta de l'interessant treball de la penya de kurzgesagt.org).

Quan hom arriba a la lectura de la fi de l'article, hom pot lamentar que el consell de redacció del fanzine no hagi estat capaç de demanar a l'autora de centrar-se en el contingut i, noblesse oblige, de deixar anar un parell de referències sobre la penya de Arte-TV, que fa el mateix des de 1990 a l'emissió: Les dessous des cartes, dirigida per Jean-Christophe Victor.

I quan l'autora de l'article, amb el vist-i-plau del consell de redacció del fanzine, diu que: es la primera producción del proyecto y canal de YouTube WhyMaps, que acaban de lanzar dos jóvenes españoles, és una veritable llàstima que les llàgrimes de l'emoció pel passaport dels autors no li hagin deixat consultar l'hemeroteca de El País per constatar que Bruno Teixidor no és exactament un jove desconegut, cosa que també hauria pogut constatar passant-se per IMDb. Aviam, que tampoc és que tingui res contra l'autora de l'article: per exemple, la penya de cultura de eldiario.es tampoc va anar més lluny del que li donaven a El País.

En fi, que't proposo que't miris el vídeo. Perquè si, és possiblement de lo millor que se sap fer en aquest país. Ara, si vols veure el que es fa en altres llocs, passa't per Les dessous des cartes. I per evitar noves sorpreses, abans que't presentin com una novedad internacional quelcom que puguin fer en el futur dos diseñadores españoles, et proposo que li donis un cop d'ull als mapes genials de la penya de worldmapper.org.