En Sinfu, Polinyà i la mare que'ns va matricular

Res, companys. Que estava jo un dia a un bar i l'hi estava explicant a un tio que no coneixia de res que jo tenia un amic a Cork que estava estudiant espanyol. El tio portava una trompa de Cal 10, però se'm va quedar mirant incrèdul, com pensant: aquest si que porta una bona turca, home. He de reconèixer que, quan vaig sentir la compassió de la seva mirada vaig pensar per un moment si en Sinfu no m'hauria enredat un altre cop.

En fi, que jo creia que aixo d'estudiar espanyol no servia per res i, mira per on, de vacances a l'estació balneària de Polinyà m'he adonat, un cop més, que'l nostre Sinfu està fet un visionari. No és solament que les forces vives del poble recolzin la necessitat d'experts com en Sinfu per salvar l'us d'una llengua amenaçada. Es que hi ha un munt d'exemples (dos a les imatges de l'esquerra) que justifiquen la col·laboració d'experts com ell per salvar aquesta llengua universal de les agressions a la que la sotmeten els habitants de Polinyà ... que ja sabem que "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes"(Discurso de entrega de los premios Cervantes, 23 de abril de 2001)