Tot el que volies saber sobre com vam acabar i no t'atrevies a demanar. Doncs ja veus, mal m'està dir-ho, però en Doc no aguanta res. Unes birrilles de res al Vode de Cerdanyola, la guinda al pub de l'Orlando i mira amb quina cara va tornar a casa. A diferencia d'ell, després d'acompanyar-lo a casa, jo m'ho vaig continuar passant pipa amb una colla que anava de seventy's i varem acabar parodiant les dives del rock d'aquella època. En fi, que quedi clar que en cap moment se'm va passar pel cap d'imitar en Long John, ja veieu que la perruca me la vaig buscar de color groc.
9 comentaris:
I la festa va continuar, que el pub de l'Orlando és més gran del que sembla (fins i tot té unes golfes al pis de dalt: en Doc ho pot confirmar) i els dijous sempre té preparat un petit espectacle pels amics. Ah! Just per la curiositat, la senyora de l'abric, és mare de sis fills.
Sabeu què és el pitjor de tot?
Doncs que la fotografia del Roy està trucada (sí, encara que no es noti gens), però la meva no...
Pierre...com ens hem de beure...
Ja sabia jo que no us ho creuríeu que soc ros. Nchst!
El photoshop fa maravelles!!!!
Digues que si, Rivers. De totes maneres, si parlem de la foto de la perruca de la nit de juerga amb en Doc, va ser en Isaac que me va treballar una foto que m'havia fet amb el mòbil. Si és que no hi ha respecte ni res.
Parlant del PhotoShop, la veritat és que hi ha penya que arriba a fer coses increïbles.
Ja t'ho deia jo que tots venim de l'África...si més no els meus ancestros! ara que tu de ros sembles una mena de viking postmodern que pa que.
Home, Viking Postmodern no sé. Més aviat el bateria de Abba, no?
Publica un comentari a l'entrada