No es tracta de remuntades, Sinfu. En la meva modesta opinió, es tracta de que deixin de fer el gilipolles a la defensa contra un equip italià i, si volen guanyar el partit, pensin en ficar davanters. En Pep hauria de saber-ho, va jugar a Itàlia.
ja t'entenc ja, però ho dic perque aquests dies parlen molt de deixar-se la pell i potser el que cal és un parell de collons i menys proclames amb samarretes...però t'enrecordes de la semifinal del vídeo? jo la vaig escoltar a la ràdio amb en Puyal.
Aviam si nosaltres també Ni-Ni! En fi, que vist lo vist ... Llàstima del mal plantejament del partit d'anada. Però en fi, no deixa de ser un esport i, com a la vida, de vegades es guanya, i de vegades no.
Si, si, tu riu de com parla en Johann Cruijff, que ell parlava de fàbula al camp. Mare meva, quan escolto dir que massacren a Messi a patades sense que els àrbitres diguin res ... és que m'en recordo d'en Johann i ... No és solament que era condemnadament bo, és que tenia una elegància al.lucinant. L'elegància que s'ha anat perpetuant entre diferentes generacions de jugadors del club que més he admirat en la meva vida. Espero que gaudiu amb aquests vídeos la meitat del que jo he fet.
Mai no diré res de com jugava en johan, ell em va convertir en culé aquell gloriòs dia a Mandril amb el 0-5. Inclús a la meva clase on tothom era del Sabadell jo vaig ser el primer en anar amb una samarreta taronja (era de publicitat i deia "La vida color naranja" de la fanta...
Videos increibles i gols gairebé impossibles.I havia oblidat aquella manera de tirar els penals,passant la pilota a un company en lloc de xutar directament.
Jo no diré què vaig sentir veient aquests vídeos perquè segur que cap dona me mira mai més a la cara ... Però això si que era una meravella de veure. El Barça fa anys que ho intenta (i té tot el meu reconeixement de fer-ho) però sempre s'acaba divinitzant a dos o tres jugadors i l'equip ... En fi, com deia un company que'm va trucar a la mitja part del partit: si vols marcar gols, has de tirar a porta i ho ha de fer el que ho tingui millor per fer-ho. Pot semblar una de les perogrullades d'en Johann, però és una veritat com una casa.
9 comentaris:
No es tracta de remuntades, Sinfu. En la meva modesta opinió, es tracta de que deixin de fer el gilipolles a la defensa contra un equip italià i, si volen guanyar el partit, pensin en ficar davanters. En Pep hauria de saber-ho, va jugar a Itàlia.
ja t'entenc ja, però ho dic perque aquests dies parlen molt de deixar-se la pell i potser el que cal és un parell de collons i menys proclames amb samarretes...però t'enrecordes de la semifinal del vídeo? jo la vaig escoltar a la ràdio amb en Puyal.
aquest any no....
Aviam si nosaltres també Ni-Ni! En fi, que vist lo vist ... Llàstima del mal plantejament del partit d'anada. Però en fi, no deixa de ser un esport i, com a la vida, de vegades es guanya, i de vegades no.
en un momento dado, quisas, por lo tanto, este es uno...
Si, si, tu riu de com parla en Johann Cruijff, que ell parlava de fàbula al camp. Mare meva, quan escolto dir que massacren a Messi a patades sense que els àrbitres diguin res ... és que m'en recordo d'en Johann i ... No és solament que era condemnadament bo, és que tenia una elegància al.lucinant. L'elegància que s'ha anat perpetuant entre diferentes generacions de jugadors del club que més he admirat en la meva vida. Espero que gaudiu amb aquests vídeos la meitat del que jo he fet.
Mai no diré res de com jugava en johan, ell em va convertir en culé aquell gloriòs dia a Mandril amb el 0-5. Inclús a la meva clase on tothom era del Sabadell jo vaig ser el primer en anar amb una samarreta taronja (era de publicitat i deia "La vida color naranja" de la fanta...
Videos increibles i gols gairebé impossibles.I havia oblidat aquella manera de tirar els penals,passant la pilota a un company en lloc de xutar directament.
Jo no diré què vaig sentir veient aquests vídeos perquè segur que cap dona me mira mai més a la cara ... Però això si que era una meravella de veure. El Barça fa anys que ho intenta (i té tot el meu reconeixement de fer-ho) però sempre s'acaba divinitzant a dos o tres jugadors i l'equip ... En fi, com deia un company que'm va trucar a la mitja part del partit: si vols marcar gols, has de tirar a porta i ho ha de fer el que ho tingui millor per fer-ho. Pot semblar una de les perogrullades d'en Johann, però és una veritat com una casa.
Publica un comentari a l'entrada