A mitjans de juliol del 2011 una noticia publicada pel Daily Mail es va difondre ràpidament arreu del mon. Segons el Sud Info belga, en realitat era un vell fet divers que havia passat a Rússia el 2009.
La cosa va d'un xicot de 32 ans, Viktor Jasinski, que va viure en carn viva el que s'ha anomenat el remake d'una escena del film Pulp Fiction. Anem al gra. A en Viktor, se li va passar pel cap d'entrar a robar a una perruqueria. Amb tanta mala sort, que es va trobar amb que la propietària, na Olga Zajac, de 28 ans, era cinturó negre de karate. La noticia no és que l'estovés a base de bé. Sinó que ,després, el va portar al darrera de la botiga, el va lligar amb un cable elèctric, el va farcir de Viagra i el va utilitzar com esclau sexual durant uns quants dies: "C'était pour lui donner une leçon", que deien a l'edició suïssa del 20 Minutes. En Viktor es va poder escapar i ho va denunciar a la policia, que els va detenir a tots dos. Na Olga es va defendre confessant que era veritat que havia tingut relacions sexuals amb en Viktor, però que li havia comprat un parell de pantalons (els que portava se'ls havia destrossat quan el va despullar), que l'havia alimentat correctament durant el captiveri i que, fins i tot, li va donar una mica de diners. En fi, que la noticia es va publicar fins i tot a Tailàndia, on el bon Déu sap que n'han vist de coses rares!
Seguim a Rússia i al 2009 on, un diari australià, parlava d'una altra jove russa, Valeria K., aficionada als films d'horror i a la col·lecció d'aranyes. En fet, Valeria K. havia estat acusada de violar 10 homes. En realitat, Valeria, feia coneixença dels homes, els invitava a casa i els oferia una beguda que contenia clonidina, el que els deixava dormits durant almenys 24 hores. Durant aquest període, Valeria despullava les seves víctimes i lligava molt fort una corda al voltant dels seus òrgans genitals, a fi de deixar-los en estat de satisfer. Els companys d'aventura es despertaven a l'hospital amb els símptomes de l'emmetzinament de la clonidina i amb un traumatisme als genitals. Tot el que recordaven era haver conegut a una moreneta simpàtica que els havia invitat a pujar a casa seva a beure una copa.
La moralitat d'aquestes dues histories és la següent. Si podeu escollir, millor que aneu al barber pakistanès del barri enlloc d'una perruqueria unisex. I si mai una morena eixerida us invita a prendre una copa a casa seva, refuseu la invitació de manera vehement. Seguiu aquests consells i doneu-me el seu numero de telèfon, que jo m'encarregaré de denunciar-la a la policia.
5 comentaris:
Mare, meva! Companys i simpatitzants, el mon està fatal: Secuestran a un lampista y le obligan a hacer reparaciones caseras. Durante la retención arregló el lavaplatos y una puerta. Logró huir cuando le llevaban a casa de unos conocidos para arreglar más cosas. Clar que, el crim organitzat és molt pitjor...
Brutal! Però...aquesta història del segrest laboral no li va passar també al Long Jonh, el dia que el van raptar a un garito del port (on tocava amb la seva banda), uns gitanos, per portar-lo a un casament gitano a la Mina i el van tenir tocant sense parar una setmana? Si home, aquella vegada quan es va poder escapar per què el Bou el va rescatar de la boda amb una furgo que portava manduca per la festa! El que no ens ha dit mai és que li va passar després amb el Bou...
Però canviant de tema, el que segur que també es convertira en candidat a esclau sexual és aquest, encara que potser, com diu el Don Vito, qui paga mana.
Home, com veig que en Long John no pot defensar-se, perquè imagino que està pegant-se un senyor pont de quatre dies, jo diria que, no hauries de ser tant malvat. Que, aquí, el que'n sap més d'aquestes coses, ets tu, Sinfu. En fi, recorda quan la irlandesa aquella et va segrestar i et va portar a fer una tournée pels abocadors del Vallès. Només de pensar-hi, se'm fiquen els pels més de punta que'n Hands quan era jove.
Pase lo del "secuestro" de los gitanos, peroi desmiento rotundamente que Bou me rescatara y mucho menos que huyéramos en una furgo, y todavía menos los dos solos. Uno tiene una reputación, dudosa, pero reputación
Doncs jo recordo que cada matí quedàvem al Sibaris per anar a l'UAB amb el meu espantomòbil i no et feia cosa pujar amb en Bou. Clar que, entenc el que vols dir sobre lo d'anar sols a una furgona (a veure fins el final!).
Publica un comentari a l'entrada