 |
| Orlando, home ... |
El nostre corresponsal a Cerdanyola ens va enviar aquesta imatge del 1916 ahir per la tarda. Sembla ser que el rumor del tancament d'aquest conegut antro de perdició es va estendre per la vila i un vent de pànic va reunir milers de persones davant del local. Advertit pel mossèn, client habitual del local, en Orlando va haver d'organitzar una una roda de premsa on va declarar que només es tractava d'un tancament temporal perquè s'havien de fer obres als lavabos. Va afegir que, si enganxava al malparit que havia penjat el panell, li faria llegir tots els articles de les excavacions de La Campa, amb un àudio explicatiu d'en José Luis Maya.
9 comentaris:
Home Doc, jo et vaig enviar el cartell perquè et decoressis el despatx, no per fotre els amics!
Es que no ho pot evitar, és més fort que ell. També s'ha de dir que'n Orlando s'ho va guanyar a pols el dia que, amb unes quantes birres de més, es va ficar a ballar amb Mecano al 1916.
De totes maneres, sembla que lo de les obres no té res a veure amb els lavabos, sinó amb les dimensions de la pista de ball. Tampoc es que'n Orlando pensi fer venir els Ninja Dolls (a sobre son suecs!). Però es que, fins i tot per coses convencionals, se li ha quedat massa petita.
Per cert, volem desmentir enèrgicament que la noia que toca el violí a l'emissió de TV3 - Karakia sobre el 1916 no és na Katie "Kaboom" McConnell, violinista de The Mahones.
Potser en Doc s´enyorava de la pista de ball del bar del Camping Samil a Vigo i li va proposar una ampliació a l´Orlando.
Oh,my God!...José Luís Maya.Vosaltres el vau patir com jo?
Home, jo el meu primer dia a Bellaterra, el de la matriculació per primer, un tio de Terrassa (una de les meves amistats improbables) me va aconsellar que no ho fes amb en Maya. Jo no sabia ni qui era, però vaig dir-me que, un consell era un consell, i que millor seguir-lo. Jo, la prehistòria la vaig fer amb un tio que es va passar l'any amb la definició metafísica de què era un home i tallant peces de sílex. M'agradaria poder dir que, si mai tornéssim a l'època de les cavernes, sabria tallar una destral, però me sembla que se m'ha oblidat amb els anys. Ara bé, veient com se't van ficar els pels de punta, i com va acabar en Orlando (abans era un tio que no tenia la mirada dels 1'000 metres), he de dir que estic content de no haver estudiat amb en Maya
Doncs ja pots estar-li eternament agraït a la teva improbable amistat de Terrassa.I ara maleeixo no haver-te conegut aquell dia:tú saps l´útil que em ressultaria a l´illa saber tallar una destral de pedra?
T'entenc perfectament. Son coses que jo també me dic al sopar de cap d'any de l'empresa.
Publica un comentari a l'entrada