Envidia Kotxina - Historias en blanco y negro

Envidia Kotxina, un vell grup de punks anarquistes de Madrid que sempre m'ha agradat i del que no recordo que haguem mencionat res abans al GS. Les lletres son brutals, i la musica t'enganxa ràpidament. A part del tema d'aquesta entrada, us recomano d'escoltar els de Karta a un Presidente, Estado Policial, El pais de Alicia i, un clàssic entre els clàssics, Un madero mil lapiceros. El piules, Sinfu?

la nena de l'ascensor ...

Jo coneixia la de la nena de la corba, però he de reconèixer que, pel que fa a acollonir el personal, aquesta nena té el seu punt. Això dit, s'ha de ser més malparit que'n Makarios un dia d'examen per imaginar una cosa així. No mireu aquest vídeo abans d'anar a dormir. En particular tu, Esther. Que ja vas passar per una situació similar quan et vas creuar amb en Bou a l'ascensor. 

le dernier trappeur (2004)

Aquest trailer correspon a un documental de ficció realitzat per Nicolas Vanier. Es un relat de realitat - ficció d'un any de la vida de Norman Winther i la seva dona May Loo, uns dels darrers caçadors tradicionals al Yukon canadenc. El film està interpretat pels protagonistes de la historia que, en la seva traducció a l'anglès (aquest trailer), es coneix amb el nom de "The Last Trapper". En espanyol, podeu trobar a youtube el film complet en capítols sota el nom de "El último cazador".  Recomanat! Com també us recomano veure un video domèstic que, prennent imatges d'aquest film, les combina amb un tema excel·lent de Leonard Cohen: By The Rivers Dark.

Artur+ i en Cerillo ...

Les portades dels diaris electrònics de BCN presentaven aquesta tarda en titulars que Unió i els empresaris no apreciaven gens un pacte de govern amb ERC, i que se sentien més a prop d'altres opcions. Com per art de màgia, aquest vespre era ja difícil de trobar aquests titulars. Com si no n'haguéssim tingut prou amb la interdependència, Puerto Rico i altres bajanades per l'estil ... sembla que les ganes de fer el ridícul continuen estant d'actualitat: la banda d'en Cerillo i la colla del Fem pinya semblen haver-se posat d'acord perquè The Show Must Go On ... I mira que el cap de setmana deu haver estat d'allò més dur pels nacionalistes espanyols. Perquè, es fiquin com es fiquin, el parlament és més independentista del que mai ho ha estat, en Alonso no va guanyar el campionat de la F1, el Madrid està a 11 punts del Barça i ... bé, la noticia s'ho val i la deixo pel final: La Caixa comprarà el Banco de Valencia. I per si encara volien fer-se cap il·lusió, resulta que, des de fora, els/ens recorden la realitat: 'The Guardian' i 'The New York Times' avisen Rajoy que segueix tenint un problema amb Catalunya. I què estan fent ara aquest parell de CiU?  Amenaçant ERC amb que si volen un pacte de govern s'hauran d'alinear amb una política de retallades més dura que la dels dos anys precedents i, en paral.lel, una caiguda d'ulls al PSC. Imagino que, quan es reuneixen en privat es deuen veure a si mateixos interpretant els rols d'el poli bo i d'el poli dolent amb ERC i el del Dr Jekyll i Mr Hyde amb el PSC. Del que no crec que siguin conscients es que, en aquest moment que hauria de ser històric, per molta gent no estan interpretant cap altre paper que el de Mortadelo y Filemón Pi.

Enigma Geogràfic

En un mon on l´avanç tecnològic porta una velocitat de vertigen (recordeu que hem passat d'utilitzar un pantògraf i un programa symap a consultar directament google maps o google earth), deixant poc lloc per a les sorpreses, resulta que encara ens en podem trobar alguna. Potser ho heu llegit ja en algun lloc però com a Geògrafs que som (uns més i altres menys, però), no se'ns pot escapar el misteri de l´illa de Sandy: una illa que apareix en les imatges per satèl·lit del google earth, però que en realitat no existeix...o es troba en un altre lloc. Si teniu ganes no dubteu en llegir l'artícle del sempre amè Jacinto Antón, que ahir va publicar El País (i que explica be què pot passar amb l´illa en qüestió).

The Day After ...

Al final, las obras quedan, las gentes se van, otros que vienen las continuaran, la vida siiiigue iguaaaaal. Nchst, la lletra era premonitòria ...

dos grans líders gallecs davant de l'historia ...

Suposo que us sorprendrà veure aquesta entrada en una jornada històrica com la d'avui.  Però es que, justament, amb tot el que està en joc en aquestes eleccions, en Mariano Rajoy se'ns ha despenjat avui amb una frase que, segons el que passi aquest vespre, estic segur que passarà a la posteritat: "El Rey me ha dicho que ha desayunado dos huevos fritos". Què voleu? M'ha recordat una frase històrica d'un altre gran lider gallec: Casares Quiroga. D'aquest home, que sota la presidència d'Azaña va ser anomenat primer ministre de la república i ministre de la guerra, deia en Eduardo de Guzmán que, en ser informat el día 17 de juliol de 1936 de que la sublevació havia començat a Melilla un dia abans de la data projectada pels sublevats, va respondre: "¿Dicen ustedes que se han levantado los militares? ¡Pues yo me voy a dormir tranquilamente". I ara feu el favor de no emprenyar demanant que tregui totes les frases famoses d'en Franco (no us perdeu en Borges!), Fraga, Pio Cabanillas i un llarg etcètera de grans estadistes que Galícia ha donat a aquest país. 

sols espero que avui no ens robin el carro ...

No sabrem quin serà el resultat de les eleccions fins aquest vespre. Però, sigui quin sigui, espero que estiguem a l'aguait perquè ningú no s'apropii d'un carro que no li pertany. Aquesta n'és una. L'altra és que, sigui quin sigui el resultat, espero que recordem on som abans d'embalar-nos en les comparacions amb Noruega o Finlàndia. El camí és llarg, i una bona dosi de modèstia no li farà cap cap mal al país. Ara bé, menys mal que tenim el Polònia, l'APM i també unes solides arrels federalistes, per fotre'ns de nosaltres mateixos i, faltaria més, també dels altres.

Richard Ashcroft - Break The Night With Colour

(...) The corridors of discontent that I've been travelling
On the lonely search for truth, the world's so frightening
Nothing's going right today cos nothing ever does

Oooo, I don't wanna know your secrets
Oooo, they lie heavy on my head
Oooo, let's break the night with colour
Time for me to move ahead (...)

necessitem professors de geografia ...

Una de les més reputades universitats del Vallès s'ha llençat a la recerca desesperada de professors de geografia que tinguin coneixements de ... geografia. En efecte, el Dr. Espert, investigador remarcable i habitual col·laborador de les millors revistes científiques, ha publicat un manifest en el que es proposa l'abandó del que ell anomena la geografia mimètica, que no fa res d'altre que imitar el que es fa en altres disciplines, i passar a un retorn als valors tradicionals de la geografia clàssica. El manifest del Dr. Espert menciona alguns exemples inacceptables viscuts en l'entorn familiar, però també en el medi escolar, o l'industrial, del que l'imatge que il·lustra aquesta entrada en és un bon exemple.  Per combatre la situació actual, proposa d'acabar amb el revisionisme crepuscular actual, sacsejant-lo amb una recuperació de vells paradigmes de provada eficàcia que, combinats amb un ensenyament engrescador, tornarà a posar aquesta disciplina al lloc que li correspon. Per assolir aquest objectiu, el departament de geografia d'aquesta universitat necessita contractar un nou professorat . Si creus que estàs capacitat i que tens la motivació necessària per fer part del canvi, no dubtis en contactar en contacte amb el Dr. Espert.

Quan la realitat supera la ficció: Fer el ridícul o fer el préssec

S’acosta el diumenge 25 de novembre, dia en que tornarem a votar un parlament autonòmic, i qui sap si serà el darrer com a comunitat autònoma del Regne d’Espanya. El Geògraf Solitari, que fa vacances però no descansa, vol cridar l’atenció a la ciutadania catalana. Feu el que vulgueu, aneu a votar o  quedeu-vos a casa, però sobre tot, no feu el ridícul, penseu molt bé a qui voteu, en cas que decidiu posar una papereta a l’urna. En un moment històric com aquest, en el que tanta gent s’està votant al damunt (Quim Monzó dixit) és molt important no fer el préssec, I ja se sap, de vegades votem opcions que ens fan fer, no ja el ridícul, sinó el préssec. I si no esteu prou convençuts del que us diem, busqueu el significat de la paraula DURAN al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Salut i força al canut!!!

Una altra del Gay de la Liébana ...

Si parlava de la meva admiració per la penya que es passeja amb una estelada per la ciutat de València, he de dir que en Gay de Liébana m'ha deixat ja sense paraules. Aquest home, que es presenta a si mateix com a Economista y profesor de la UB. Picapedrero de las finanzas y trovador de la contabilidad. Iconoclasta del establishment (veure el seu espai al twitter), va fer un discurs inusitat sobre l'estat d'Espanya a unes Jornadas Tributarias, organitzades per la Asociación Profesional de Asesores Fiscales de la Comunidad Valenciana, que va tenir lloc a Elx els passats 27 i 28 de setembre. No us perdeu aquest vídeo. I ja que hi som, tampoc us perdeu aquest  resum del discurs que en Víctor Grifols va fer durant un sopar de gala de la Asociación Española de Analistas Financieros. La penya està que se surt, companys! I ja poden treure en Tejero per fer por, que me sembla que encara donaran més vots justament enllà on no els volen.

Som Unitat Popular

Gràcies pel vídeo, Doc. Feia molt de temps que ningú aconseguia emocionar-me i engrescar-me com ho ho estant fent aquesta penya. Justament, en parlàvem amb en Sinfu aquest passat cap de setmana. Si se'm permet, l'acompanyaria amb tres d'altres amb la música d'Obrint Pas: Viure (en directe, a Lleida), Som (en directe, a València) i, amb el tema La Flama del mateix grup, el LipDub de Vic. I fes-me un favor, Doc. Diumenge, escriu també per a mi aquesta pàgina de la nostra historia en la que aquests malparits no m'han deixat participar.

Suïssa necessitaria 16'000 enginyers ...

Romanel-sur-Lausanne. Ligne 380 kV
Pylône en forme de raquette

El butlletí energeia, publicat per l'OFEN (Office fédéral de l'énergie), presenta en la seva edició del mes de novembre el problema de la penúria d'enginyers a Suïssa en els sectors MINT (matemàtiques, informàtica, ciències naturals, tècnica). En un estudi realitzat el mes de setembre per économiesuisse i l'associació Swiss Engineering aquesta penúria estava avaluada en 16'000 llocs de treball. Si el nivell de la formació de les escoles politècniques federals de Zürich i Lausanne és un dels més alts del món, el problema és que no arriben a formar el nombre d'enginyers que reclama la industria. A aquest problema s'ha d'afegir que la generació del baby-boom s'està jubilant, i que França i Alemanya, que eren els dos vivers tradicionals d'enginyers d'aquest país, necessiten de tots els que estiguin disponibles per encarar de manera satisfactòria la transició energètica. El resultat d'aquesta situació es que la industria Suïssa s'ha de moure per trobar els millors enginyers per tot arreu en Europa, però també a la resta del mon: donant al mateix temps un fort impuls a la formació de nous enginyers mitjançant la seducció dels estudiants. ja des de l'escola obligatòria. Cal recordar que Suïssa ha realitzat un munt de projectes futuristes?  Solar Impulse, Planet Solar o el Tenna Solar Wing-Powered Ski Lift en son uns bons exemples. També, encara que amb menys impacte mediàtic, però diablement visionaris, la construcció actual de tres centrals PSH (Pumped Storage Hydroelectric): Muttsee-Limmern, Nant de Drance i Veytaux, les dues primeres amb una potència instal·lada equivalent, cadascuna, a una central nuclear. I si el futur de les empreses elèctriques tradicionals està amenaçat per l'avanç de la transició energètica, les previsions indiquen que els propers anys es renovaran el doble de vells edificis que enguany. I que, en aquesta renovació, en molts casos a la recerca del label Minergie, tindran un pes molt important l'aïllament dels edificis i l'estalvi energètic. Pel que fa als nous edificis, guanyaran en importància les instal·lacions de producció de calor i d'energia renovable. Tot plegat, en el quadre de l'objectiu de la  societat a 2000 watts, un objectiu que cada cop té més adeptes a les ciutats i als cantons del país, fins i tot a la Confederació.

Ep, que a CiU tenen sentit de l'humor !!!

Una altra de les sorpreses d'aquesta campanya electoral. Gràcies a la banda d'en Pedro J. i sus muchachos, l'obsessió en no entendre res del que està passant a Catalunya i la seva estratègia d'anar a carregar-se en Mas, els de CiU estan desconeguts. Tant que, al meeting la Mar Bella (Barcelona) de diumenge passat, en Joan Pera es va deixar anar dient que no té ganes de seguir sent espanyol: "Un país on el iot del rei es diu Bribón, la ministra de Sanitat es diu Mato, el banquer es diu Botín i la responsable de las polítiques de joventut Botella" (els de l'Ara van cobrir la patinada sobre la Botella ominint-ho en l'article). També va ser divertida l'astracanada de que en Paco Morán votava CiU perquè confiava en Josep Antoni Duran i Lleida. I sobre aquest darrer, imprescindible la demanda que li va fer a Mas 'en broma' (es tan graciós aquest home!) d'un càrrec de ministre d'exteriors a una eventual Catalunya amb estat propi: 'Ara, com ja podràs tenir ministres, podràs fer-me ministre d'exteriors'. Es veu que va fer riure tothom. Més tard, conscient de podia convertir-se en el clown del meeting, va afegir que li havia de donar alguna cosa ("dame argo ...) perquè no podia ser que Trias sigui alcalde, Mas president i Duran ... independent!

un conte cherokee

És un capvespre d’estiu, càlid i seré; l’avi s’està a l’ombra del porxo adormiscat, el seu nét arriba corrent i s’adreça al seu avi irat per la injustícia que li ha fet el seu amic. En sentir-lo, l’ancià cherokee li diu:

- T’explicaré una història. Jo també, de vegades, he sentit un gran odi cap els que ens ho han pres tot. Però l’odi et desgasta, i no fa ni senyal al teu enemic. És com prendre’t tu el verí i desitjar i esperar que, amb aquesta acció, el teu enemic mori. He lluitat amb aquests sentiments sovint.
I continuà:

- És com si hi haguès dos llops dins meu.L’un és bo i viu en harmonia amb tots i amb tot al seu voltant. Lluita sols quan té el dret a fer-ho i en el camí correcte.Però l’altre llop, és la ira en persona. Qualsevol cosa li provoca un esclat de mal geni. Lluita contra tot i contra tots, constantment, i sense raó. La ira i l’odi l’envaeixen, l’impedeixen enraonar i l’incapaciten per transformar res. De vegades, és difícil viure amb aquests dos llops dins meu, tots dos tracten de dominar el meu esperit.

El nen mira fixament els ulls de l’avi i li pregunta:

- Quin llop guanyarà, avi?

L’avi somriu i, tranquil·lament, li diu:

- Aquell a qui jo alimenti.

veure el GS amb Android i altres canvis ...

Hi Folks. Avui he trobat el temps per fer una sèrie de canvis en el  disseny de la pàgina que, entre altres coses, permetran que es pugui veure correctament amb els dispositius Android i iOS (apple). Deixant de banda el canvi a l'encapçalament, he afegit un modul que permet de compartir el bloc amb penya del facebook o del  twitter. També he afegit un modul d'etiquetes (mots-clau) en el que la talla dels caràcters varia amb la freqüència de llur utilització. També veureu que he creat una nova pàgina: "deixa'ns un mot", que no és sinó una mena de llibre d'or per tots aquells que vulguin deixar un missatge que no es perdi entre un munt d'entrades.

un conte popular àrab …

Dos amics viatjaven pel desert i van començar a discutir. Tan fort discutiren que, en un moment determinat, un d’ells, ofès, li va clavar una bufetada a l’altre. En aquell moment, i sense dir res, el que havia rebut la bufetada va escriure a la sorra: “Avui, el meu millor amic m’ha clavat una bufetada”.

Van continuar caminant molta estona sense dir-se res. Finalment, van arribar a un oasi ple d’arbres, fruites per menjar i, el més important, aigua. El que havia estat bufetejat s’hi tirà de cap sense adonar-se que el llac era més fons del que s’imaginava, no sabia nedar i va començar a ofegar-se. El seu amic, només veure’l, s’hi tirà de cap sense pensar-s’ho dues vegades i el va salvar. L’amic que havia estat salvat, quan es va recuperar, amb una navalla, va gravar en una roca:“Avui, el meu millor amic m’ha salvat la vida”.

Intrigat, l’amic li va preguntar:

- Per què, quan t’he bufetejat, ho has escrit a la sorra i, ara, ho escrius en una roca?

Somrient, l’altre li va contestar:

- Quan un amic ens ofèn, hem d’escriure el record a la sorra perquè el vent se l’endugui i puguem perdonar ràpidament. Però quan un amic es juga la vida per nosaltres, ens recolza, o ens dóna ales, hem de gravar el record a la pedra de la memòria, al cor, on cap vent del món no pugui esborrar-lo.

catalans universals ...

Catalan Network
El passat dimarts 13 de novembre vaig rebre un email de l'Ara, en el que s'anunciava el llançament d'una nova comunitat: Catalan Network: un espai exclusiu per als catalans i catalanes que vivim fora de Catalunya, amb l'idea de compartir idees, coneixements i actituds. No faré cap acudit fàcil sobre allò que es diu de que "en martes, ni te cases, ni te embarques" ni del seu eventual impacte negatiu sobre l'idea de base d'aquesta xarxa: que qualsevol cosa que volguem emprendre a l’altra punta del món no quedi, ni aquí ni allà, sense resposta. Jo ja m'he inscrit, ara et toca a tu, Sinfu.

Catalans al Món
Una altra comunitat interessant és la de Catalans al Món, que es presenta sota el nom equívoc de catalansalmon.com: en fi, ja us haureu pogut imaginar que aquest nom no té res a veure amb una manera local de cuinar una certa varietat de peix. La pàgina de Cork, amb 15 enregistrats, no compte encara amb la militància d'en Sinfu, a qui tampoc se l'ha vist el pel per la la Societat de Beneficència dels Catalans de Dublín, que es vol un punt d'informació i d'ajuda per a tots els catalans establerts a Dublín i, per extensió, a l'illa d'Irlanda. La pàgina de Lausana, amb 7 enregistrats, semblaria encara més trista sinó fos perquè tota la tropa s'amaga al Centre Català de Lausana que, modestament, ha enregistrat l'adreça catalansasuissa.org. I no es que s'amaguin de res, es que el centre te un munt d'activitats culturals força interessants: biblioteca, cursos de català, conferències, films, sortides i ... si, clar també passen els partits del Barça i organitzen sopars. A en Batty tampoc se li ha vist el pel però, més que res, perquè les seves activitats secretes al servei de la cosa nostra no ho aconsellen.

Col·lectiu Emma
No us penseu ara que és un club de fans de la tia Emma, sinó un col·lectiu que es presenta així a la seva pàgina web (collectiuemma.cat): Col·lectiu Emma is a network of Catalans and non-Catalans living in different countries who have made it their job to track and review news reports about Catalonia in the international media. Our goal is to ensure that the world's public opinion gets a fair picture of the country's reality today and in history (+ informació a la pàgina web, també en aquest article de La Vanguardia). També els podeu trobar al Twitter: https://twitter.com/CollectiuEmma (oido, Sinfu!) i al Facebook: http://www.facebook.com/collectiu.emma

Col·lectiu Wilson
No es tracta d'una banda de latinos de l'Hospitalet. Son encara més perillosos, un grup d'acadèmics dels àmbits de l'economia i de la política que, a la pàgina web de la colla (http://wilson.cat), proclamen que veiem amb preocupació com determinats partits polítics, mitjans de comunicació i analistes fan campanyes de desinformació que tenen com a objectiu atemorir els ciutadans de Catalunya i evitar que exerceixin lliurement el seu dret a decidir el futur del nostre país (...) Davant d'aquesta situació, hem decidit crear el Col·lectiu Wilson per posar a l'abast de tothom els nostres coneixements i opinions, expressades de forma col·lectiva o individual, sobre els diferents debats que s'estan produint al voltant d'aquesta qüestió. A la llista dels culpables, podem trobar els següents; Pol Antràs, Carles Boix, Jordi Galí, Gerard Padró, Xavier Sala i Jaume Ventura. Han redactat un  "Manifest dels 14 punts" al que us podeu adherir. També els podeu trobar al Twitter: https://twitter.com/col_wilson.

Canary Research Institute
GS Think Tank a Irlanda, dirigida pel molt il·lustre Sir James Brown. Té com a missió principal la difusió de la bona nova (o era la bossa nova?) entre el public del Twitter addicte de la parròquia. I aquesta missió s'ha assolit amb un èxit insultant. No és ja solament la gran quantitat de penya que ha conegut el nostre modest bloc gràcies a l'activitat militant de Sir James. Es que, si heu visitat els twitters del col.lectiu Wilson o el del col.lectiu Emma, veureu que Sir James piula molt més que ells !!

(*) Recomano la lectura del post de na Isabel Pérez: Irlanda: calor sense sol, al seu blog Cafè irlandès. La sobretaula informativa des de la capital irlandesa

Leonard Cohen - Darkness

Un dels millors temes d'en Leonard Cohen.
No diré un mot de més, el vídeo els té tots!  Però podeu trobar la lletra aquí.

the last one of Doc ...

Res, que resulta que'n Doc va anar al Carrefour per comprar-se un frontal que estava de rebaixa i, al passar per la secció d'electrodomèstics, va beure el que va beure (o és amb "v"?) i m'ha estat donant la brasa perquè pugi aquest vídeo que tant el va impressionar.

Bongo Botrako - Revoltosa

No sé si vull saber-ho realment però, què han volgut fer exactament amb aquest vídeo?

en Sinfu i na Julie: tota la veritat !

Tota la veritat sobre la crisi d'aquesta parella de famosos i el perquè ella no va adreçar-li la paraula durant les tres setmanes que va romandre tancada a casa.

Quan la realitat supera la ficció: Trobada de falangistes a Sitges 1939-2012

Hi ha qui diu que la història es repeteix. Bé, quina història? Podríem parlar de l'actuació de la policia ahir, durant la vaga general. Hi ha qui es posa les mans al cap perquè el Mossos o la "Policía Nacional" van fer el que sempre han fet: Reprimir. Res de nou...Podríem parlar de la situació econòmica, que arrossega a la misèria a gran part de la ciutadania i que té un regust a déjà vu per la infinitat de vegades que paguen els plats trencats tots aquells que només volen que els deixin viure i que mai no han utilitzat ceràmiques nobles a taula. Podríem parlar de les castes polítiques catalanes, hereves de la Lliga, surfistes per natura, més pendents dels seus propis interessos que no pas dels del país i la seva gent, com ho han demostrat tantes vegades durant la nostra història. Coneixem prou bé el conte del líder que finalment, sempre s'abaixa els pantalons...Podríem parlar de tantes coses que, hauríem de crear setmanes de vuit dies per donar a l'abast, i pobre de mi, ni tinc tant de temps ni sóc allò que ara està tan de moda, (i que es manifesta signant manifestos de tota mena i colors) un intel·lectual.  Però ves per on, avui he llegit que José Bono, un dels màxims responsables del falangisme sociata espanyol, s'ha trobat, casualment, a Sitges, amb la viva imatge del "ausente" a Catalunya, el neofalangista Albert Rivera. I és llavors quan m'ha vingut a la memòria una trobada de falangistes a Sitges a l'any 1939, entre Serrano Súñer i el general Yagüe...I llavors he pensat que potser sí que la història es repeteix (de vegades) i sobre tot, que (de vegades) la realitat supera la ficció. En tot cas però,  Rivera encara no ha lliurat cap  estelada a Bono... o és Rivera el "cuñadísimo" i Bono el general? S'accepten apostes!

en Hands i na tia Emma: tota la veritat!

Sento desil·lusionar-vos, però si canvieu la beguda i la teca de l'anunci pel dominical de 'El País', tindreu una visió molt ajustada de la realitat. Un programa de na Ana Rosa Quintana sobre aquesta parella de famosos serà emès en prime time d'aquí una o dues setmanes.

una altra nena italiana ...

No és exactament la nena italiana del Fiat 500 d'ahir, però té molt més perill que ella.

en Roy i la batmòbil?

Comprendreu que no va ser exactament així com es va passar el meu primer contacte amb la batmòbil. Però, us ho he de confessar, va passar quelcom de similar al que podeu veure al vídeo entre ella i jo. Naturalment, estic parlant de la batmòbil. I Sinfu, abans que'm facis la pregunta, la resposta és: No, no tinc cap numero de phone de la noia de l'anunci.

vers la terra promesa?

Per si algú tenia algun dubte del caràcter massiànic del nostre president en funcions, el diari La vanguardia va publicar aquestes dues fotografies amb el comentari corresponent... Impagable el paral·lelisme constatat!

com reeixir en una entrevista de treball?

Companys, la crisi frapa fort i, al menys fins el 2014, o fins que Catalunya sigui Mas-sachussets, haurem de conviure amb ella. El cas és que ja tenim una edat, i no ens podem permetre el luxe de passar el nostre temps d'una entrevista de treball decebedora a una altra. Hem de buscar una feina que'ns agradi, presentar-nos a l'entrevista, reeixir-la i anar-nos a beure unes birres amb els col·legues per celebrar que encara som els millors. Com fer-ho? Mireu aquest vídeo i veureu que no és tant difícil.

Chocolat Frey i ... Charles Bronson ???

S'ha especulat molt sobre si Charles Bronson va sortir de la tomba per rodar aquest anunci. Si és veritat que hi ha penya que faria el que sigui per guanyar-se un dolar, jo crec que deu ser més aviat algú que se li sembla molt. De totes maneres, no vull tocar el tema del "Mas allà", perquè m'acabareu acusant de parlar sempre de política.

com pentinar-se com en Long John?

Tots recordem el look d'en Long John quan feia la mili. I quan va acabar-la, sempre ens vam demanar com s'ho havia fet per canviar el look d'una manera tant radical. Més sorprenent encara, que amb el pas dels anys el look romangués inalterable. Podreu trobar en aquest vídeo la clau del seu secret. T'animes, Sinfu?

sobre la prohibició dels casaments forçats ...

Una nova llei votada el mes de juny pel Consell dels Estats, reforçava les mesures de retorsió contra els casaments forçats dels ciutadans Suïssos o residents en Suïssa. Mentre aquest tipus de legislació no s'estengui als països on aquestes pràctiques son tradicionals, els joves indis miren de sortir-se com poden d'aquesta estúpida tradició.

Cerdanyola col·lapsada per culpa del 1916 ...

Orlando, home ...

El nostre corresponsal a Cerdanyola ens va enviar aquesta imatge del 1916 ahir per la tarda. Sembla ser que el rumor del tancament  d'aquest conegut antro de perdició es va estendre per la vila i un vent de pànic va reunir milers de persones davant del local. Advertit pel mossèn, client habitual del local, en Orlando va haver d'organitzar una una roda de premsa on va declarar que només es tractava d'un tancament temporal perquè s'havien de fer obres als lavabos. Va afegir que, si enganxava al malparit que havia penjat el panell, li faria llegir tots els articles de les excavacions de La Campa, amb un àudio explicatiu d'en José Luis Maya.

cauen els murs ...

Aquest vespre, la Radio Televisió Suïssa passava al telenotícies un reportatge rodat a Vic en el que parlava de l'inici de la campanya electoral a Catalunya (veure Des élections anticipées auront lieu dans deux semaines et l'indépendance de la Catalogne pourrait alors se concrétiser 02:42 | 19:30 le journal | 9 novembre 2012). A youtube.com he trobat penjat el vídeo "cauen els murs ...": la narració, d'en Mikimoto ...

un peu de poésie dans ce monde de brutes ...

Els temps eren durs, érem joves, necessitàvem pasta per pagar-nos la matricula de la Uni i Naranjito era la mascota oficial del mundial de futbol de Espanya'82. Mentre en Long John es feia unes propines com a pianista en cabarets tipus "cage aux folles", en Sinfu i jo ens guanyàvem la vida fent de ganxos per uns trileros equatorians a les Rambles. He de confessar però que, res del que havia vist fins aquells moments, no va tenir un impacte tant gran en la meva formació científica com la lectura d'algunes tesis doctorals. En fi, tot aquest recordatori per presentar-vos el vídeo: Messages from Water, del Dr. Masaru Emoto (amb la discreta col·laboració d'el nostre expert internacional). En termes del que els anglosaxons anomenen entertainment, no dubtaria en catalogar el vídeo com a pura poesia. Ara bé, en termes de ciència, us he de confessar que van impressionar-me molt més els amics equatorians d'en Sinfu. Dit això, cadascú es guanya la vida com pot: mireu sinó la Asistente para la atención de los señores Diputados del Grupo Parlamentario Catalán o en Hands, que treballa per un "salari" monumental. Ara bé, en Hands no ha enganyat mai a ningú. Bé, si, però no és el moment de traure l'historia aquella de que el seu pare, quan era jove, va ser bateria de Jimmy Hendrix, just abans de retirar-se a tocar amb uns amics al Far de Finisterre. Per no parlar de tot el que en Hands li va prometre a la tia Emma sobre el gran business de la cria de gambes perquè s'anés a viure amb ell al Delta. Però això, companys, és una altra historia. Us deixo veure aquest vídeo que  mai no oblidareu. 

The Pursuit of Happyness (2006)

Una escena inoblidable que m'agradaria dedicar a algú que conec i que està treballant molt dur per reeixir el seu somni. Superant amb decisió una adversitat darrera l'altra. Si sents que és el teu cas, és a tu a qui m'adreço. Segueix endavant i no deixis que ningú trenqui el teu somni!  I quan creguis que tot es massa dur, que ja no tens esma per seguir endavant, no deixis de veure totes les vegades que calguin aquest vídeo d'en Nick Vujicic. Espero que trobis en ell tota la motivació que necessitis.

Moltes felicitats Alba !!!

Bon dia i moltes felicitats, maquíssima! 

M'he permès de passar-me per enllà on tu ja t'imagines, i he vist que a tots dos ens agrada aquest vell tema dels SUM-41: Confusion And Frustration In Modern Times. No sabia si pujar un vídeo amb la lletra original (per mi sona millor, no sé que'n penses), o un amb una traducció, així que m'he quedat amb el que he pujat aquí abaix. Bé, també se m'havia passat pel cap de penjar bé el Still Waiting, The Hell Song o Motivation. Ara bé, el que me va fer molta gràcia trobar, enllà on tu t'imagines, és un tema que no coneixia. Good Charlotte - Girls and Boys. Mare meva! Espero que no ens hagueu de veure mai així  XDDD
Bé, doncs. Res més per ara sinó que passis un molt i molt feliç dia d'aniversari i desitjar-te que aquest any puguis acabar la Uni i ... no sé, també decidir si finalment vas a veure el tito Sinfu o al tonton Batty per fer un stage lingüístic. 

una de psicologia aplicada

Ras i curt. Esas excusas olímpicas, és el resultat d'una entrevista a Marisol Ramírez Cabrera, especialista paraguaiana en Programació Neuro-Lingüistica, que va ser publicat a La Vanguardia (Colòmbia) la primera setmana del passat mes d'Agost. Una lectura que us recomano. Si voleu anar més lluny sobre el rerefons psicològic de les excuses, us recomano un article més dens i ben documentat publicat per en Jordi Jarque a La Vanguardia (Barcelona), la darrera setmana del mes d'Agost, sota el títol: Por qué nos agarramos a la excusa?

El Mas Style i el Gangnam a Polònia

Pensava que ja l'havíem publicat , i resulta que no, que el teníem com esborrany. En Bruno Oro, superior. Com sempre! Ara, el que me moro de ganes de veure, és la rèplica per en Navarro. Se li ha de reconèixer que ha començat la campanya electoral amb un gran sentit de l'humor i un sentit de l'oportunitat que el camp per la independència no li deixarà d'agrair.

Gary Moore - Stormy Monday (Montreux 2001)

Què més es pot dir d'aquest irlandès, sinó que Déu deuria realitzar què era el cel quan el va escoltar tocar. No us perdeu per res del mon aquesta actuació al festival de Montreux del 2001. Tampoc la seva darrera actuació també al festival de Montreux el 2010, de la que us proposo escoltar aquests clàssics: "Still Got The Blues" i "Parisienne Walkways"

no deixis el teu mòbil a ningú !

El mon està ple de psicòpates. Ho vam poder veure a una conferència d'en Jon Ronson: Strange answers to the psychopath test.  I el vostre mòbil es pot convertir en una eina pels psicòpates. No es tracta de caure ara en cap paranoia, sinó d'estar informats i d'utilitzar aquest aparell de manera adequada.
Disposem d'una tecnologia que'ns permet trucar des de qualsevol lloc sense preocupar-nos d'on hi ha una cabina o si està destrossada. No necessitem monedes ni una agenda o una guia telefònica a la que algú pot haver arrencat la pàgina que necessitem. No necessitem mapes ni guies urbanes per saber on ens trobem ni on anem. Bescanviem missatges text  i naveguem a Internet per trobar una informació que necessitem. Tot això quedi enregistrat, clar. El problema és l'us que algú en pugui fer d'aquestes dades.
Dos articles de divulgació que han aparegut en la premsa aquesta setmana m'han donat peu a escriure aquest post. El primer, publicat a Le Matin: Mode d’emploi de l’adultère par SMS, el segon publicat avui a La Vanguardia: Como afecta el whatsapp a las relaciones de pareja? Malauradament, ambdós articles centren el problema del control de la privacitat només al nivell de la parella i presenten un munt de briconsejos amb experiències personals que permeten de fugir-ne.
Però hi ha un munt de programes informàtics (el més conegut és Flexispy, n'hi han un munt d'altres) que permeten saber a quina adreça heu estat i quan temps; a qui heu trucat, quan de temps i a quines hores, a qui heu enviat missatges (sms, whatsapp, etc) i quin és el seu contingut. Fins i tot, permeten d'activar el micro del vostre aparell sense que us adoneu.
Aquests programes poden instal·lar-se en un moment al vostre mòbil, o aquestes dades es poden enviar a un servidor responent de manera explicita a un sms que us demana si voleu que, per raons de seguretat (pèrdua, robatori, etc), el vostre mòbil envii totes aquestes informacions. Naturalment aquest sms pot ser enviat i contestat per algú a qui li deixeu el vostre mòbil uns minuts, i aquesta persona pot suprimir la resposta enviada des del vostre aparell, sense que vosaltres ni us adoneu. Qualsevol que sigui el camí seguit (instal·lació o resposta d'un sms), no veureu res al vostre mòbil. 
Hom pot crear-se una il·lusió de privacitat bloquejant el last seen del whatsapp, esborrant els sms (també els emails) o desactivant el GPS. Però si teniu davant un@ psicòpata o una empresa que us ha donat graciosament un mòbil ... potser no serà el cas. Es més, si la penya (amics, companys i caps de la feina) comencen a veure coses rares en els vostres mails, els vostres sms i els last seens al whatsapp, no estareu fent res d'altre que crear sospites enllà on abans no les havien. 
Què fer, doncs? En primer lloc seria una bona idea no acceptar cap telèfon com regal: en particular si bé d'un amic que us estima molt (sabeu de què parlo si heu vist el film protagonitzat per en Sergi López: Harry, un ami qui vous veut du bien), molt menys si és l'empresa qui l'ofereix. En segon lloc, no deixar-li mai el teu telèfon a ningú, perquè ningú t'instal·li res o envii cap sms.
Ara bé, consell d'amic, no caiguis en paranoies de seguretat amb el teu mòbil si després publiques animalades al whatsapp, al facebook, o si la penya que coneixes (en particular el boss) et pot trobar a pàgines de l'estil del Embarrassing Night Club o del Java Club. Pitjor encara si el dia després de la data de la foto has demanat una baixa per malaltia. I per res del nom oblidis que la teva ciutat és més petita del que creus, que el teu cercle de coneguts ho és encara més i que ... tothom coneix algú, que coneix algú, que't coneix a tu. I en això, el mòbil no té res a veure.

bolets anytime and forever ...

Amics dels aliments naturals i de la recol·lecció forestal, no sé si ja ho heu vist o llegit en algun lloc, però una empresa de Hostalets de Balenyà comercialitza uns substrats i troncs productors de diferents tipus de bolets que podeu cultivar al jardí o al balcó de casa. Així, quan us aixequeu pel matí, enlloc d'esmorzar un avorrit cafè i dues magdalenes, us podeu fer una truita de bolets amb un got de vi i quedar com uns senyors, que son quatre dies.

A ESTE QUE LE DEN (Y A ESTA TAMBIEN)

en sinfu i el twitter

Sinfu al twitter

Sinfu, deixa de donar la brasa amb les teves experiències al twitter. Perquè, he de dir-te que trobo molt lleig suplantar la personalitat d'aquest pobre noi de Jakarta i ferir l'orgull de la seva professora. I ara no enredis dient que també tens un perfil més d'home madur. Que en Quim Monzó adora el meu twit o que hi han coses super interessants al twitter. Les estadístiques no enganyen, Sinfu, i tots sabem quina és la pàgina que visites més freqüentment. Quina desil·lusió, My God!

Castelldefels: Mini Kitesurf Tour Europe 2012

C4 2011 Kite Frenzy Castelldefels Team from Iain Hannay on Vimeo.

Acabo de veure a Euronews que des del 1 fins al 4 de novembre es celebra a Castelldefels una etapa del Mini Kitesurf Tour d'Europa 2012. Fa dos anys vaig passar una tarda embovat a Punta Roja, al Sud de Tenerife, veient com la penya s'entrenava i és tot un espectacle. Bé, Castelldefels no té els alisis i la mediterrània no és l'atlàntic. Però me sembla que encara teniu bon temps i, si us podeu passar pel barri de la Pineda, a més de la competició, sembla organitzen activitats gratuïtes com sortides guiades al mar amb taules, classes de Paddle Surf, zones per fer aprendre a volar el cometa, inflables simuladors d'onades per practicar surf així com animació variada durant tot el dia. Si algú decideix anar-hi, que faci cinc cèntims, please.

el millor castell de tots els temps!

Al·lucinant! Impressionant! O com deia aquella, espelusnant! Els Castellers de Vilafranca han reeixit avui a fer un castell que no s'havia fet mai: el 7 de nou amb folre. Punxeu a l'imatge perquè us porti al vídeo. Nchst! I jo aquí treballant en un dia gris i sota la pluja ... No hi ha dret, companys! Ah, se m'oblidava, que us facin molt de profit les castanyes i els panellets.

han despenalitzat la marihuana?

Ara resulta que, segons aquest gran estadista d'en Montilla: Franco organitzava referèndums i que aquests son la modalitat preferida dels dictadors. Vaja, doncs resulta que, gràcies al govern Zapatero, jo no podré votar el dia 25 a Catalunya, però el mateix dia sí que podré votar sobre cinc lleis federals i la modificació de dos articles de la constitució del meu estat. Però clar, aquestes coses només passen en un país dictatorial com el meu, i no en països modèlics com en el que ens proposa de seguir el senyor Montilla. Aquesta penya del PSC, fumen molt, oi? Ho dic perquè porten una carrera inquietant en la que cada bajanada va seguida poc després per una de més grossa. Perquè, aviam, no va haver un referèndum per la constitució, no en va haver un per l'entrada a l'OTAN, no en va haver un per aprovar un estatut que es va passar per l'arc de triomf en Guerra i en Zapatero? I qui era president de la Xene quan es va organitzar aquest referèndum?  Menys mal que se m'ha passat la mala gaita llegint els comentaris al meneame.net, una de les poques coses que es pot llegir en aquests temps. Per cert, un dels comentaris que més m'ha agradat és aquest: Sin embargo Franco solo hacia referéndums de acuerdo con la legalidad. Es mas, Franco gobernó España dentro de la legalidad (la suya, que impuso por la fuerza). Quizá deberíamos dejar de mitificar tanto la legalidad, no? Tu que dius, Montilla?