Perquè no hi hagi cap dubte, vull afirmar el meu compromís amb la independència de Catalunya perquè recolzo amb entusiasme les polítiques de descentralització i de regeneració democràtica que, utilitzant les prerrogatives de que disposa el Parlament català, s'han dut a terme fins ara al nostre país.
Polítiques com ara la fi de les concessions de les autopistes, alliberant els ciutadans d'un cost injust que els penalitzava, a ells i a l'economia del país, deixant de banda els interessos d'un gran grup bancari que, malgrat aquesta acció, ha continuat defensant lleialment la independència del país. Polítiques com la fi del model radial de les infraestructures (autopistes, ports, aeroports, ...). Polítiques com la supressió de les diputacions, la descentralització de les conselleries i dels òrgans de govern autònom, també d'un ampli ventall de competències que s'han transferit subsidiàriament als municipis. Una línia política que no és sinó el resultat de l'aplicació, al nostre país, del model federal que exigim d'Espanya i d'Europa.
Una acció exterior que ha buscat unir els Països Catalans (PP.CC.), també el món occità (una de les llengües de Catalunya), potenciant uns medis de comunicació que, via el satèl·lit i un internet de qualitat, han permès superar els obstacles que l'estat espanyol (representat, entre d'altres, pels senyors Montilla i Clos) i el francès han oposat a la seva difusió.
Una política de beques i d'assistència sanitària que ha donat els mateixos drets als altres habitants dels PP.CC. i Occitània que a l'emigració que ha arribat al nostre país. I què dir dels esforços diplomàtics realitzats pels diferents governs catalans per coordinar la defensa de les llengües minoritàries al sí dels diferents estats de l'Unió Europea, sumant esforços per defendre els drets culturals de les minories, deixant de banda actituds incoherents que ens haurien portat a obrir ambaixades a les capitals dels estats des d'on es bloquegen aquests drets.
Vull subratllar també la decidida acció europeista dels nostres governs que, amb el recolzament entusiasta del parlament, han aprofitat els instruments que la Unió Europea posava a les seves mans per superar les fronteres que els estats francès i espanyol havien establert per separar-nos dels altres pobles del nostre entorn cultural. Acció que ha donat lloc a la creació d'una de les euroregions més dinàmiques del continent i al llançament de polítiques audaces per contrarestar el pes dels països del nord de la Unió.
Afirmar el meu compromís amb la independència d'un país on el frau i l'especulació amb els diner públic son durament combatuts per la seva classe política. Un país on la inversió en ciència i tecnologia, en el paisatge industrial de les petites i mitjanes empreses de capital local i també en una agricultura i una ramaderia modernes i competitives, sempre han passat al davant de les aventures urbanístiques especulatives.
Vull seguir afirmant el meu compromís amb una política encoratjadora del compromís social de l'empresariat i del mecenatge. Una política social que ha fet que ningú es trobi sense habitatge ni sense les necessitats més bàsiques cobertes. Una política social on la classe política del país ha mostrat l'exemple, baixant-se els sous més enllà de l'anècdota, suprimint privilegis com ara els vehicles oficials i utilitzant els transports públics, tancant organismes oficials de provada ineficàcia i foragitant sense contemplacions el nepotisme en l'assignació dels llocs de treball de les administracions publiques.
Espera, què és el que t'ha fet riure? I aquell altre, es pot saber perquè s'ha ficat a plorar?
En fi, ara t'he de deixar, que vull anar a Ginebra i participar a la jornada castellera.
