Bon any 2009

Doncs això... i molta salut!

Arriba el 2009

Només desitjar a tothom un bon any 2009.Potser si posessim en pràctica el que diuen "Hamlet" a la seva cançó "Irracional",tot aniria una miqueta millor:

No Quiero Asesinar No Quiero CastigarNo Quiero DestruirNo Quiero DistinguirNo Quiero Controlar No Quiero Condenar No Quiero RenunciarNo Quiero Ser: IrracionalNo Quiero Ser: IrracionalNo Quiero Ser: Irracional No Quiero Ser: Irracional No Quiero Ser: IrracionalNo Quiero Ser: IrracionalNo Quiero Ser: Irracional No Quiero Maltratar No Quiero Esclavizar No Quiero Censurar No Quiero DespreciarNo Quiero Ignorar No Quiero TransformarNo Quiero ExcluirNo Quiero Ser: IrracionalNo Quiero Ser: IrracionalNo Quiero Ser: IrracionalNo Quiero Ser: IrracionalNo Quiero Ser: IrracionalNo Quiero Ser: Irracional No Quiero Ser: IrracionalNo Quiero PredicarNo Quiero Encadenar No Quiero Confiar No Quiero TraficarNo Quiero TraicionarNo Quiero Disparar No Quiero Transigir No Quiero Ser: Irracional

Salut i una abraçadota a tots

Unes lectures

Salut a tots:doncs que aprofitant el viatge nadalenc a BCN,vaig adquirir uns llibres;a veure que us semblen i si els heu llegit podeu deixar algún comentari:

"Motí al Bounty" de John Boyne,(el clàssic,reescrit sota el punt de vista d´un grumet que s´embarca amb el temible William Bligh),"La Resistència",d´Agnès Humbert,"Gomorra " de Roberto Saviano,i "El Eco de los Pasos",una autobiografia de Juan García Oliver.Vinga,a veure si us animeu.

Homenatge a Long John i Esther

Pels bons moments que'ns van fer passar els Blues Brothers, un extracte del film amb la cançó: Everybody Needs Somebody To Love. Tones de bon rollo per consumir.

La Tripulació d´en Flint

Per fi,la tripulació d´en Flint va retrobar-se de nou.Vam brindar més de sis vegades pels catalans universals,per la nostra salut,per tornar-nos a veure aviat,i per l´any nou.Com sempre que ens trobem ens ho vam passar de puta mare,i a les fotos queda patent què contents estavem(i no només per les birres,que us veig venir).Sempre hi tema de conversa,i més amb la presència,després de 20 anys,d´en Long John.Només faltaveu vatros,els universals:l´un amb deures familiars i domèstics,i l´altre amb un constipat de collons intentant curar-se a base de whisky calent.I se us va trobar a faltar molt.Tampoc va venir en Fluvià Rivers,suposem que el temporal de neu que va incomunicar Cadaqués,El Port de la Selva,etc.,l´impedís venir a fer-se la foto.A la segona foto podeu veure el premi al "quien es quien"que en Sinfu no va poguer recullir i que va passar a mans de dos dels tripulants.

El Geògraf Solitari ens tornarà a reunir a tots...i esperem que sigui aviat.Fins llavors:salut a tothom.

Això no és poesia, sols bons records

Un peu de poésie dans ce monde de brutes

Poema de Nadal

Mira tu, em ve de gust penjar un poema pel nadal i n'he triat un que a mi m'agrada i que penso que el Geògraf Solitari disfrutarà quan el lleigeixi allà on es trobi. És del poeta de la malaurada generació del 27  Jorge Guillén. Salut i alegria!

PERFECCIÓN

Queda curvo el firmamento,

Compacto azul, sobre el dia.

Es el redondeamiento

Del esplendor: mediodía.

Todo es cúpula. Reposa,

Central sin querer, la rosa,

A un sol en cenit sujeta.

Y tanto se da el presente

Que el pie caminante siente

La integridad del planeta.

El Geògraf Solitari infiltra el Vaticà

Alte Kameraden, el Geògraf Solitari no podia deixar sense resposta els atacs vehiculats pel Vaticà amb els commandos de Les Verges del Burka Negre, capitanejats per l'insaciable Sor Citroën.
En una acció d'una audàcia sense parell, un commando del Geògraf Solitari ha fet el que s'havia de fer (no podem entrar ara en detalls) i reemplaçarà a qui s'ha de reemplaçar durant la missa del Gall per a llençar el seu missatge revolucionari: Yo soy ateo, gracias a Dios.

Un peu d'esprit de Noël, bordel!

Alte Kameraden,

Un detall del nostre Irlando i un desig que us passeu a veure'l al 1916, a Cerdanyola, us preneu una cervesa a la meva salud

.... i li doneu la tira de wiwichus de la meva part.





Potser que Santa Klaus no passarà aquest any per casa perquè ja n'estigui tip de ser l'únic que no fa vacances.








O potser que la vostra carta no arribi al seu destí natural.



Sigui quin sigui el resultat, el geograf solitari no s'oblida de vosaltres ....

Bones festes!!!
-

Japanese Humor

Alte Kameraden, un xic de humor japonès ara que venen les festes (no us trenqueu la closca, una cosa no té afortunadament res a veure amb l'altre).

• Japanese Humor (Toilets): veureu de seguida de que va la cosa. Un principi enlairat i una fi més moguda: http://www.youtube.com/watch?v=G8nQ4YwF16M

• Japanese humor (SPA): això es passa a un SPA d'alta muntanya. El principi és delirant, la fi apoteòsica. http://www.youtube.com/watch?v=IzyASg1O85g
  

Si no us agraden, sempre us podeu deixar caure a la secció de frases mítiques del patatabrava. Una de les joies, per exemple, la d'en Enric Mendizábal ... "Així ha acabat l'esquerra d'aquest país! ocupant facultats, dormint en comuna i embrutant les parets..."

Jo me quedo amb l'humor japonès, of course.

.

Testimonis Sedimentaris

Camarades, no heu sabut donar la resposta exacta al post de "Qui és qui" i per això deixo anar tota la veritat. Resulta que en Pierre Nodoyuna em va demanar ajuda per trobar Testimonis Sedimentaris prop de casa i no haver d'anar tant lluny a fer la feïna. Jo, evidentment em vaig oferir a tornar clandestinament desde l'exil.li i col.laborar en la recerca d'algun testimoni ...i els vaig trobar prop de casa, a la Mola (a la foto em veieu després d'interrogar els testimonis que vaig trobar i que van confessar-després d'un dur interrogatori- ser sedimentaris, com a l'Obac i Montserrat). Aclarit el problema i després d'un bon esmorzar al cim de la Mola amb la meva becària (la Julie) ens vam trobar amb en Pierre per cel.lebrar-ho i gairebé aconsegueixo (aprofitant l'eufòria) emportar-me a la gran eminència al Camp Nou. Un altre cop serà.

Bon Nadal històric

Ja fa anys companys que erem estudiants durant el regnat John Charles the first, Philip Gongsales i l'inoblidable George Hill. Sortia el "país" de la pesadilla d'Ali Fran coh i els 40 anys robats. A Amèrica tenien en Reagan i a Rússia no ho sabria dir perque entre que eren vells i es morien com les mosques (eurocomunistes italians inclosos), els vam veure a tots. Al Barça remenava les cireres en Núñez i a la facultat de lletres de l'Autònoma neixia El Geògraf Solitari. Les pintades que recordo a la facultat eren per exemple: Woll-Damm Venceremos, Déu ha mort, Aquí no aprueba ni Dios (Jesucristo 4'5) o a la tapa del wc Ambaixada Espanyola. Al bar Ordóñez (l'aula més freqüentada de la facultat) es bevien més Estrelles cada dia de les que els astrónoms descubrien en un any. Ves, eren altres temps...ens hem de Beure. I Bon Nadal!!!!

Força Barricades!

Ja ho veieu camarades, aquí a Cork estem amb els estudiants sense cap mena de dubtes i amb la moral alta.  A Irlanda també van mal dades, volen treure l'assistència sanitària gratuïta al majors de 70 anys, retallar despeses en educació (per donarles-hi als bancs), 500 persones perden la feïna cada dia i el mal govern pixa fora de test cada dos per tres. Ja ho veieu camarades, els estudiants ens ensenyen l'únic camí a seguir...Força Barrricades! (per cert, vaig anar al miting)

La nostra més sincera admiració

"El Periódico de Catalunya",18 de Desembre de 2008,secció "cartas al director" (a veure,natros comprem "El País" i "El Punt",però al bar tenien aquest exemplar en castellà):una persona que es presenta com a professor de la UAB,(molt coneguda entre nosaltres,per cert)deixa les coses més que clares de com segueix funcionant tot a les facultats.No tenim els mitjans adients per a adjuntar-la,més que res de cara als catalans universals,però segur que en Pierre ens guardarà una còpia.Ja ho deia aquella pancarta:"Soriano rector"...i per què no president?

Nou apartament?

Us passo unes quantes imatges de l'antic barri on vivim i del nou on anirem a vire ... un d'aquests dies ... en tot cas no més tard de finals de gener.

Doncs això, que si teniu ganes de riure, sapigueu que demà ens haurien de donar les claus per ocupar-lo. Quan he passat aquest vespre per recollir a l'escola na Yaël (l'escola està a l'altre costat del carrer, ja ho veureu) el pis estava ple de penya treballant: us sona d'algun altre lloc del planeta, això d'acabar les coses al darrer minut

Consulta l'Àlbum
Executa la presentació de diapositives
.

Qui és qui?

(Del nostre corresponsal itinerant per hores Amil Al Ponsah) Companys i amics, tot i que estic segur que sabeu qui són els personatges de les imatges d'aquest post, hi haurà un premi per al primer que contesti a la pregunta i doni una explicació convincent del reportatge fotogràfic.

By Sinfu
.

Naoki Urasawa

Alte Kameraden, vull iniciar amb aquest nou tema un homenatge a un autor de mangas que us recomano llegir: Naoki Urasawa.
Si teniu l'oportunitat, us recomano de llegir-vos la sèrie Monster ... durant les vacances. Més que res perquè, un cop el comenceu esdevindreu uns addictes que no es podran desenganxar d'una tensió i d'una intriga que van augmentant a mesura que avança la lectura i fins el desenllaç.
Una altra sèrie és 20th Century Boys on us recomano no tenir à prioris amb els dibuixos de la portada, car és una historia super densa i també amb una tensió i una intriga creixents que no us deixaran desenganxar-vos.

Nous savons pleurer tout seuls ...

Balade d’investigation au coeur d’Exarchia la rouge, bastion historique des mouvements étudiants et anarchistes.

... En face d’un muret, là où j’aimais voir s’asseoir une bande d’ados décapsulant des bières achetées au kiosque du coin, je préfère méditer la lettre publiée hier par les proches camarades d’Alexis dans le quotidien Eleftherotypia:

«Nous sommes vos enfants! (…) Nous faisons des rêves, ne tuez pas nos rêves! (…) Vous vivez de fausses vies, vous avez baissé la tête, vous baissez vos pantalons et vous attendez le jour de votre mort. (…) Vous avez aussi été jeunes, mais maintenant, vous ne pensez plus qu’à l’argent, vous vous souciez de votre seule apparence, vous grossissez et vous devenez chauves. Vous n’avez plus d’imagination, vous n’êtes plus amoureux, vous ne créez plus rien! Vous ne faites plus que vendre et acheter. (…) Ne nous jetez plus de gaz, nous savons pleurer tout seuls.»

Nicolas Verdan, Athènes. 24 Heures, 13-14 Décembre 2008

Homenatge a Derrick

Alte Kameraden, Horst Tappert è morto, com diria Sor Citroën. Si, amics. Aquell policia que'ns va robar el cor, sobretot a les seves inoblidables persecucions ... quan el dolent sortia disparat a tota pastilla i Derrick pujava al seu vell Audi, arreglava el retrovisor, es ficava el cinturó de seguretat, ficava la clau, mirava el nivell de l'oli, arrencava el motor diesel i ... acabava enganxant inexorablement el dolent. Això, companys, no es solament art, sinó una interpretació de la deformació de l'espai i del temps que no s'havia vist mai abans al cinema i, esperem-ho, no es tornarà a veure mai més. Honor a Derrick.

Bou Scout

[Antoni, EFE, En un lloc del Pla de la Calma del que no vull recordar-me] Si, amics, i vosaltres que creieu que el podríeu trobar al directori de la Cooperativa del Taxi. Heu estat anys intentant trobar-lo i mai no se us hauria ocorregut de busca'l a l'Agrupament de Noies i Nois Escoltes del que porta amb molt d'orgull el foulard.

Doncs aquí el teniu, amb l'equipament de geocomando: per uns "Sempre a Punt, Defensant les Quatre Barres". Per d'altres "En caso de accidente no me quiten el casco". Long live to Bou!

Home, New Home

Alte Kameraden, dues imatges agafades amb el mòbil. A la primera, al fons una vista presa abans d'ahir amb l'edifici on visc des de fa set anys. La segona, d'aquest matí, amb l'edifici on se suposa que hauria d'anar a viure des del proper 18.12, que és el dia que figura que m'han de donar les claus. Si que és veritat que avui hem entrat i ja estaven ficant el parquet però ... vosaltres, com ho veieu?

En fi, tot això per dir que no teniu més feina que jo per anar fent el ronso i no participar al bloc. En Long John el puc perdonar perquè, des de que hem començat, que no ha estat massa xerraire. En Fluvià també, perquè te un altre bloc a donar de menjar i el seu club de fans no li perdonaria mai que les oblidés. En Hands, si ha de produir la sal que'ns treu el gel i la neu, té bula. Ara bé (que vol dir moro), als altres si que no. En Sinfu, que segur que ja està a SBD o poc li falta o en Pierre Laroche que, amb la facultat ocupada, no ens vindrà ara amb l'historia de que te molta feina.

Passats tèrbols (7)

Aquí teniu una imatge del freak team amb el que vaig passar una setmana a prop de Tremp, a l'embassament de Sant Antoni (ara és molt més fi anomenar-lo 'pantà'), al Càmping Gaset en pla exclusiu: el van obrir solament per nosaltres, estàvem sols i ..., ja us podeu imaginar la resta.

Aquest equip, constituït fonamentalment per arqueòlegs i un geògraf infiltrat, tenia com missió fer un treball de camp per l'assignatura de Geomorfologia a les zones de contacte cobertes pel MTN 252 de Tremp, als voltants de .... la serra del Boumort.

D'esquerra a dreta podeu trobar:

• Un servidor, amb un gest aguerrit que havia après a un curs de lluita turca per correspondència. 
• A continuació en Joan Francès, antic membre de la resistència (de la que l'únic que conserva és la boina i una foto amb Bernadette Chirac a la tauleta de nit) és actualment tècnic de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Cerdanyola. 
• L'Eduard Bou. Injustament expulsat de Los Manolos per haver-se presentat als assaigs amb una caçadora de cuir robada que li havia comprat a un marroquí a un bar d'Hostafrancs. Va participar en la creació de les bandes: "Pinyassu" i "¿De qué te ríes, payaso?".  Encara que el veieu riure a la foto, va estar tota la setmana emmurriat perquè havíem escollit la serra del Boumort com a zona d'estudi. Més tard, en associació amb en Sinfu, es va convertir en un conegut empresari del transport de mercaderies.
• Seguim amb l'August Algueró i Fa que, segons l'Orlik, actualment és professor d'història. Es va casar (però no amb Carmen Sevilla, aquest és un altre), viu a Terrassa i ..., probablement és una de les millors espases del regne. 
• Finalment, el Dr. Antoni Canals Salomó. Investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, codirector del projecte de recerca Primeros Pobladores d’Extremadura; braç dret d'en Eudald Carbonell (a.k.a. L'Home del Salacoff), també és conegut com "el hombre tecnológico de Atapuerca". Li paguen per treballar com a professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i també per tallar sílex que després es venen com souvenirs a les botigues dels museus, però aquest és un tema del qual sempre evita parlar.  

Havent conegut gent tan il·lustre, segurament us demanareu com he pogut arribar a caure en aquest bloc i amb aquesta fauna. Es el que jo no paro de demanar-me des de fa més de 20 anys.

Sinfu i Shane McGowan

Doncs si companys,en Sinfu no pot deixar mai de sorprendre´ns:ara resulta que coneix al cantant dels Pogues i que fins i tot va a fer birres amb ell,cosa que com podeu comprovar,no és gaire bon negoci.El que potser ens hauria d´explicar si li va deixar ben clar que els de Sabadell no són exactament com tot al que surt al video de "Fiesta".O potser el va fer feliç dient-li que les seves arrels les tenia a Villanueva de Algaida.Com em deia en una postal que em va enviar des d´aquell lloc pintoresc als 80':"ea,echemo a caminá"

Una de Becaris

Com està el patí! 

Prost! Und bis zum Sieg

De Images Blogger Alte Kameraden, una informació per a tots aquells que no feu part de la secció catalans universals d'el Geògraf Solitari. La nostra secció patatabrava ha trobat aquesta imatge en l'espai d'una xicota eixerida de Sant Martí de Sarroca (un vídeo pels ignorants que no coneguin aquest marco de incompatable bellesa). Podeu constatar que la nostra tasca de acoso y derribo avança segons el planning original. D'acord, no hem hagut d'esperar a que un membre de la tripulació sigui rector per apreciar la vista des del despatx, ja que hi hem estat invitats en diverses ocasions. Però, oi que no és el mateix?. Prost! Und bis zum Sieg

Chile, esa loca Geografía

Parlavem l'altre dia de Chile, i dels possibles viatges del Dr. Zurianov (becària inclosa) a aquelles 

terres australs....i em va venir al cap una de les magnífiques classes d'en Lluch on parlava d'un llibre anomenat "Chile, esa loca geografía"...tot seguit em va fer recordar una frase d'en Yves Lacoste al seu llibre "La Geografia, un arma para la guerra" en deia (more or less) : "El general Pinochet también es un geógrafo"...per sort pel nostre amic mai no podrà fer-se un afotu amb un dels geògrafs "més" importants del segle XX a Sud Amèrica com bé diu en Roy...

L'Ordre de les Verges del Burka Negre

No és sinò amb incredulitat i sorpresa que El Geògraf Solitari ha sabut (a través d'escoltes telefòniques totalment il.legals al telèfon del Padre Mundina - expert en Biogeografia -) de la història d'una de les primeres branques militants de l'Ordre de les Verges del Burka Negre. Sembla ser que una de les primeres ideòlogues va ser Teresa Guasch Toda, fundadora de les Carmelites Teresianes de San José (era l'inspiradora, la pedagoga i l'ànima de la congregació!!!). Tirant del fil (mentre el Padre Mundina oferia una entrevista radiofònica al telèfon i contenplava unes llavor de "testimonius sedimentarius") hem sabut també que d'una de les escisions de l'ordre va aparèixer una de les heroïnes de Sor Citroën, La Monja Alférez, de qui s'han escrit llibres, confessions i fins i tot s'han fer pel.licules. Per desgràcia nostra unes espontànies interferències han fet impossible entendre part de l'entrevista, on "El Padre" parlava del futur de l'ordre després de la jubilació próxima d'algunes de les "Hermanas" i de sí prendria el comandament una jove geògrafa de la Universitat de Niceland descendent la mare Teresa...El Geògraf Solitari fa vacances però no descansa...

Perruqueria Zona Pelàgica

Zona pelàgica, la coneguda perruqueria de Cerdanyola, ha organitzat una promoció entre el professorat i el becariat femení dels departaments de Geografia i de Historia de l'Art. A vosaltres de descobrir quines dones treballen a quin departament.

i aquest qui és?

Tot seguint les pesquisses sobre el passat el Geògraf Solitari ha trobat aquesta imatge d'un personatge que va pul.lular pel passadís del Departament de Geografia...Premi sorpresa pel primer que el reconegui!

Quien es quien?

Importants premis us esperen si aconseguiu encertar,com a mínim,la meitat dels personatges del nostre concurs "quien es quien?".Unes quantes pistes:1)els fantasmes del passat ens visiten.2)potser algú d´ells va arribar a mereixer la mota negra,i 3)per raons obvies el Dr.Nodoyuna no pot participar,però ja el convidarem a unes birres.Rien va plus.

Israel i Roy de festa a Brooklyn, NY

Doncs si, mira. Que estàvem cansats de que'n Pierre Laroche se'n vagi altre cop a Sudamèrica i no ens inviti a res. Així que vam trobar una invitació a una festa a Brooklyn: amb musica, sopar pagat i un ambient fenomenal (bé, això és el que deia l'invitació). No ens ho vam pensar dos minuts i vam agafar l'avió. Vam petar la xerrada amb dos paios que també anaven a la festa i que ens van dir que no podíem anar vestits com anàvem, que no ens deixarien entrar. Els vam fer escoltar el vídeo de la de-gana i van caure rodons. Vam profitar per canviar-nos la roba i ens vam anar de festa. Va estar bé, mira. Bé, el sopar ... hem mentjat a millors restaurants kasher. I la festa i la musica ... Un cert aire de familiaritat, com al nostre bloc, on només hi ha tios. Sinó, un col·lega ens va agafar en Israel i un servidor i ens va treure a ballar. Entre la trompa que portàvem, la roba i que no coneixíem els passos ... Sembla però que no ho fèiem malament, perquè després ens van deixar ballar sols. En fi, millor que veieu vosaltres mateixos el resultat. Us deixem, que hi ha dos tios amb cara d'emprenyats que'ns estan buscant.

Casa Soriano

Guadalajara (Jalisco). El nostre corresponsal ambulant a Mèxic, Emiliano Zapata va tenir una gran sorpresa la setmana passada. L'Emiliano volia entrar al Casal Català de Guadalajara però li van denegar l'entrada quan van veure la seva fatxa. Tot i repetir mil vegades "sóc Català" va haver de sortir per cames davant les amenaces d'un sicari cosí d'una famosa degana. Va ser llavors quan va veure sortir del garito un personatge al que en Bobby va saludar tot dient "bon dia senyor Waldick" i  que repetia pel seu telèfon la paraula "espelusnant" i testimonis sedimentaris". Va sospitar de l'accent, del barret i les olleres fosques i com que no tenia res millor ha fer el va seguir fins a un local de l'extraradi d'apariència dubtosa. A l'entrar el van registrar i després li va donar la benvinguda una noia molt afectuosa...Seran veritat el viatges a Chile amb la becària o va d'incognit a Mèxic utilitzant un altre nom?