Aquí teniu una representació dels vehicles que ens duien a la UAB:el seat 127 d´en Joan Manuel(que es va haver de mamar els 2.000 Km.d´anar a Vigo i tornar),el renault 12 familiar d´en David i el citroen gs break del pare d´en Marcos.
Crec que ha estat un super detall de finesse de la teva part de no dir "Those Magnificent Men in Their Flying Machines" que, en espanyol van traduir per "Aquellos chalados en sus locos cacharros". El que és la hòstia és que el meu sembla sortit directament d'un camp de gitanos de la perifèria de Bucarest (bé, no us ho vaig dir mai però si, vaig passar per allà i un gitano me va fer un bon preu: era un R-12 GTS, tios!!!). Doncs això pel meu, però el del Marco's Father ... era de col·lecció oi? Vull dir que té pinta de ser el primer prototipus del GS que va sortir de fàbrica! No us en foteu que això és una pasta!
He de dir que el color no és exactament el mateix,doncs potser era de color blau.Si aquest parell donguessin senyals de vida ens ho acabarien de confirmar.
Pues no. No era azul. En realidad era un GS Palace y era de ese color indefinido (dorado, champagne, ...)Mi hermano lo esparammó contra una farola a los dos meses de heredarlo. He de decir en su defensa, que hacía años que no miraba el nivel del líquido del sistema hidráulico. Si encuentro una foto, la aportaré para la exposición. Por otrolado lo mejor del R12 de David era que podías cargar en él sacos de cinco kilos de leche en polvo, y pasar por el control de la Guardia Civil y decir sin ningún problema que provenía de Andorra, porque ellos amedrentados por la categoría del coche, jamás se atreverían a confiscar tan pelogroso producto
Hòstia, és veritat que se m'havia oblidat l'historia d'Andorra, de quan els cursos d'estiu d'estudis pirinencs a la Seu (en Joan Manuel ja ens dirà si existeixen encara). En Sinfu els associa mentalment amb Disney (més concretament amb Mickey Mouse), i jo amb Jaca. Coses de la vida, mira.
4 comentaris:
Crec que ha estat un super detall de finesse de la teva part de no dir "Those Magnificent Men in Their Flying Machines" que, en espanyol van traduir per "Aquellos chalados en sus locos cacharros". El que és la hòstia és que el meu sembla sortit directament d'un camp de gitanos de la perifèria de Bucarest (bé, no us ho vaig dir mai però si, vaig passar per allà i un gitano me va fer un bon preu: era un R-12 GTS, tios!!!). Doncs això pel meu, però el del Marco's Father ... era de col·lecció oi? Vull dir que té pinta de ser el primer prototipus del GS que va sortir de fàbrica! No us en foteu que això és una pasta!
He de dir que el color no és exactament el mateix,doncs potser era de color blau.Si aquest parell donguessin senyals de vida ens ho acabarien de confirmar.
Pues no. No era azul. En realidad era un GS Palace y era de ese color indefinido (dorado, champagne, ...)Mi hermano lo esparammó contra una farola a los dos meses de heredarlo. He de decir en su defensa, que hacía años que no miraba el nivel del líquido del sistema hidráulico. Si encuentro una foto, la aportaré para la exposición. Por otrolado lo mejor del R12 de David era que podías cargar en él sacos de cinco kilos de leche en polvo, y pasar por el control de la Guardia Civil y decir sin ningún problema que provenía de Andorra, porque ellos amedrentados por la categoría del coche, jamás se atreverían a confiscar tan pelogroso producto
Hòstia, és veritat que se m'havia oblidat l'historia d'Andorra, de quan els cursos d'estiu d'estudis pirinencs a la Seu (en Joan Manuel ja ens dirà si existeixen encara). En Sinfu els associa mentalment amb Disney (més concretament amb Mickey Mouse), i jo amb Jaca. Coses de la vida, mira.
Publica un comentari a l'entrada