Crec que ara que s'ha ventilat això de l'alliberament, ja es pot dir
tota la veritat: en realitat s'ha tractat d'un autosegrest i tot aquest
temps me l'he passat viatjant, sol o (molt ben) acompanyat, de vegades
buscant-me una mica a mi mateix, mirant de trobar allò que tal volta
perdí vés-a-saber-on, d'altres intentant fer-me passar pel meu fill Pau,
a voltes predicant la fi del món a qui em volgués escoltar, sovint
intentant experimentar noves sensacions i molt poques vegades intentant
que m'acceptessin en algun grup espelusnantment selecte... us poso
algunes fotos a mode de confessió i espero que em sapigueu perdonar. En
qualsevol cas, sapigueu que l'operació del rescat ha fallat
estrepitosament, es veu que el director de la caixa no es va acabar de
creure que uns segrestadors demanessin per mi justament el mateix import
que ens queda per pagar la hipoteca i menys encara que l'Assumpta
estigués disposada a donar ni un cèntim per "recuperar-me"... En fi, que
de vegades a les caixes d'eparnye ens coneixen més que nosaltres mateixos!
Per acabar, no puc dir que em penedeixi del viatge, però si arribeu a
les últimes fotos veureu en quin estat lamentable vaig tornar... Pitjor
que de Guantánamo!
By Ben Soriano (Nota del moderador: veure les fotos a Picasa)
.
11 comentaris:
De fet això dels "testimonis sedimentaris" dóna per molt pel que veig...Hi ha alguna plaça al dept per mi ni que sigui de "testimoni"?
Sobre el tema de penjar les fotos, hi ha un correu que proposo de llegir. Sobre les fotos, gràcies pel material (10 ha escoltat les meves pregàries). Sobre el segrest ... ho sento de veritat, tio. Però buscat ràpid un alias (per exemple, Dr. Zhirukov o Dr. Zhurianov, poden valdre) perquè, des que trobi un moment, m'agradaria publicar una pàgina web amb la veritable historia de ... LA BATALLA DE GUANTANAMO. Sense referències personals, of course. I solament amb imatges divertides que no comprometin el cercle professional de ningú ... tu ja m'entens, oi?
I un comentari per en Sinfu. A tu el que t'interessa son els testimonis sedimentaris o els testimonis espelusnants? Sigues honest amb tu mateix i digue'ns la veritat, tio.
Ep! He descarregat les fotos del bloc, les he passat a Picasa i he creat un enllaç des d'el teu missatge. M'ho he passat super bé amb les teves fotos (i quina enveja, nen!).
Una super abraçada i fins aviat.
Roy, ets el més millor! Ja sabia que existia una cosa relacionada amb el Picasso que servia per posar fotos, però no tenia a mà ningú que m'hi ajudés... I aquestes fotos les tenia seleccionades des de feoa dies i em cremaven a les mans, per això vaig optar per la via fàcil. Em sap greu el temps que t'ha fet perdre.
Però ara no et passis amb elles (bé, ja he vist l'amenaça i que ja ho has començat a fer).
En fi, no n'aprendré mai. Però amb vosaltres és un plaer córrer el risc. Per exemple, què em dieu de les dues fotos amb el Pau i la roba intercanviada?
No tinguis enveja, alguna cosa podrem planejar junts, no?
Una abraçada per tots.
Enveja, no. El meu ja és igual de gran que jo i ... només té 13 anys! Ara bé, per canviar-nos la roba ho tinc clar. Des de que vaig a menjar al Bar A. Tulla de Santiago que no paro d'agafar pes.
I per planificar que no quedi, que tinc moltes ganes de tornar-te a veure. El que passa és que aquest any ni he baixat per la tardor ni baixaré per l'hivern. I segur que quan baixi per Pasqua tu agafaràs i marxaràs de vacances.
Canviant de tema, vaig proposar-te uns àlies: Dr. Zhirukov o Dr. Zhurianov. Si et semblen massa soviètics, et proposo dos d'altres: Dr. Pierre Laroche o Dr. Madstone.
Una abraçada
Ara que has dit Pierre, què et sembla "Pierre Nodoyuna"? A veure si s'apunta alguna Penélope Glamour, que això sembla un blog només per a tíos!
Una altra cosa: m'encanta el Picasa, però no tant que hi pugui tafanejar tot déu (ja sé que al blog també es podia), oi que es pot fer d'accés restringit? Si poguéssim fer de manera que només hi poguéssim accedir els de casa, jo hi aniria penjant fotos (poc a poc, això sí).
I per pasqua és veritat que igual no coincidim, però jo crec que sí. I si marxo serà a Xile, aquest cop amb la Raquel, per temes de la seva tesi... (de debò, eh?) Però segurament marxarem més aviat a principis de juny (sí, sí, a les portes de l'hivern austral, què vols?)
Home Joan Manuel,ja està clar que aquest post es titula confessió de Ben Soriano però,creus que has de donar tants detalls?Anar a Xile a donar fe dels testimonis sedimentaris i acompanyat de na Raquel!!!
Home, Hands, no siguis tan puritano. Mira't detingudament les fotos de les noies que envolten en Pierre Laroche i segur que canvies d'idea. Una altra cosa es que el podrit podria invitar-nos a nosaltres, però això és una altra discussió, of course.
Canviant de tema, he tancat l'accés als àlbums d'en Pierre Laroche, d'en Long John i d'en Fluvià. Per veure les fotos, recordeu que us heu de connectar amb el compte de "geograf.solitari" i el password que us vaig passar.
L'àlbum del bloc no puc, que sinó no es veuen les fotos. Els àlbums d'en Sinfu, Israel Hands i el meu estan oberts. Digueu-me si els voleu tancar també.
Roy, no m'assassinis però: em pots tornar a dir què he de fer per accedir als àlbums picasa? Podré afegir fotos al meu?
Per mi,de moment,pot quedar obert.En tot cas avisaria.
Publica un comentari a l'entrada