Del contramaestre al resto de la tripulación y con el permiso del capitán: He localizado al traidor que se llevó el último real de a ocho http://www.fotolog.com/geograf_solitari/23573072 . Está usurpando gravemente nuestro "buen nombre". Yo intentaría atraerlo con persuasivas palabras y promesas de grandes tesoros y una vez en el redil ...
Long John
15 comentaris:
"y una vez en el redil" jo faria com la cançó de Pata Negra..."Coge ese perro, coge ese gato y con disimulo lo meto en el saco ayy lo meto en el saco" i després el passaria per la quilla!!!
Ah! I aviam si ens llegim L'illa des tresor que, de contramestre res de res ... Long John, ets el puto amo. I jo, modestament, el lloro que has de portar sempre al damunt.
Més que res, és que el traïdor viu a Olot, es diu Pepo i ... bé, entre els seus més de 120 amics n'hi ha que es vesteixen a la mateixa botiga que el Geògraf Solitari
No sé que marinero de agua dulce te ha enseñado a decir eso. Yo solo soy un humilde cocinero y mi único deseo es que el joven Hawkins logre ese precioso tesoro
Humm, "humilde cocinero", "mi único deseo", "joven Hawkins", "precioso tesoro" ... Saps que hi han lleis molt dures per aquestes coses !
Menys mal que jo, com soc un lloro, no tinc aquest tipus de problemes.
Ei, mireu-vos aquest enllaç (a veure si ho he sabut fer), que surt clicant la tercera fotografia a l'esquerra del tiu amb la cara com un mapa:
el coneixeu? El Mateu almenys sí: és el Pepoooooo!!!!
A veure si ara surt l'enllaç...
Ei, mireu-vos aquest enllaç (a veure si ho he sabut fer), que surt clicant la tercera fotografia a l'esquerra del tiu amb la cara com un mapa:
la competència al geògraf solitari?
el coneixeu? El Mateu almenys sí: és el Pepoooooo!!!!
Collons, ja era hora de que algú enganxés el meu comentari del 15: "es diu Pepo". Fins i tot jo, que no el vaig conèixer com vosaltres, l'he reconegut. Santa Llucià us conservi la vista, tios. Només teniu excusa perquè desprès de tot aquest temps al vaixell pirata i la vista de totes les nenes que fan part dels seus contactes no us hagueu fixat en ell. En fi, no importa. Ara es tracta de contactar-lo i que ens passi la seva agenda. A mi me sembla que poden haver telèfons més interessants que el d'en Mandi. Però com deia aquell: "el amor es siego".
Sí, sí, molt bé això de l'agenda, però ara la qüestió és que tenim un problema no sé si legal, però almenys de coherència: vosaltres creieu que hi pot haver res més contradictori que hi ha 2 (dos) geògrafs solitaris?
Jo crec que hem d'anar a per ell, fer-li canviar el nom, que reconegui públicament que s'ha apropiat indegudament de la marca registrada (encara que sigui mentida, ho podem dir igualment) i que li caurà un puro a sobre.
Per començar, TÉ UN LLIBRE MEU que li vaig deixar fa un milió d'anys i que no m'ha tornat mai. Me'n recordo perquè és el volum 5è de la "geografía de la sociedad humana" (el forat entre els volums 4 i 6 sempre m'han fet pensar en ell; ara que hi caic, trist, no, que algú sigui recordat per un forat?). En aquest volum hi surt sudamèrica i me'l va demanar per documentar-se sobre Brasil, ja veieu que la seva trajectòria és de llarg recorregut...
Per les qüestions legals, li passo la paraula a en Marcos, que anava per abocat i mira en quin bloc ha caigut. Ara bé, lo del llibre és inadmissible i demana reparació immediata: agenda i birres a Can Orlando és la meva proposició de mínims sindicals. I si resulta que'ns surt més garrapo que un català, hem de ser intransigents amb l'agenda i ... bé, que't torni el llibre és veritat que seria un detall, però dic jo que l'historia dels rellotges també es podria explorar.
Altrament, seguint la tradició pirata és la planxa i els taurons.
Ara, perquè no siguem sempre els mateixos, la qüestió és qui i com el contacta: no sé, una idea podria ser fer-se passar per un top model super enamorat de les seves fotos (més que res per predisposar el personal femení a passar-se al bloc del geògraf solitari, el veritable, l'inimitable, et nostre, collons!)
Enfilem el Fluvià com pirates que sóm i lluitem contra el corsari que va abandonar la nostra tripulació per un grapat de monedes d'or i es va posar al servei del rei. Nosaltres no tenim ni rei ni déu i les monedes les robem a sang i fetge. Pepo López i Sala, aviat rebràs LA MOTA NEGRA. Que preparin la ratafia...
Si senyor. Ben dit! Però sobretot no que no ens oblidem de l'agenda.
Desgraciadamente he de decir que el libro jamás fue robado, sino que se le prestó. Fue una argucia muy loable por su parte. Por otro lado, vista la agenda que tiene, que quereis que os diga, ... viva el rey
Home, Long John ... que Viva el rey no és propi d'un pirata sense pietat com el del personatge que representes. I sobre l'agenda, mira de seguir els links i no et fixis en el que sempre et fixes sinó en lo simpàtiques que semblen ... quan es dirigeixen a en Pepo en tot cas. Pepo, que las das ...?
Publica un comentari a l'entrada