No només en Marcos té uns passats tèrbols. Vegeu, sinó, alguns membres de la tripulació d´en Flint en la prèvia d'un concert d'uns punkies degenerats el 1987. La resta de Kremlins ja podeu tremolar: tots tenim un passat tèrbol ...
La meva mare diria que en David està en posició de "aquí me las traigan todas". Fotos com aquestes poden enfonsar qualsevol campanya electoral, ni que sigui a president de l'escala de veïns.
Si, tio. En aquella època se'm coneixia com el Malcolm McLaren de Monstruación. Bé, el que si que és una passada és lo guapa que era na Maria del Mar (mejorando las presentes, és clar). Ara bé, per la presidència de l'escala, no sé ... però pel curs de dos dies de Management per l'exemple que he de seguir dilluns i per l'avaluació dels objectius de l'any que he de tenir amb el meu equip ...
Òstia David,tot ho trobes.Passa que no havia vist aquest darrer comentari,per què està en un post antic.Pensant en qui ha pogut posar el comentari,sé que és un paio d´Amposta que etava boig pels ...tangos!!!,fins al punt que va juntar una banda de musics professionals(que li costava una pasta)amb el nom de "Cambalache".Els vaig anar a veure un parell de vegades i la veritat és que no ho feien malament.
Espera, m'estàs dient que un apassionat dels tangos era un fan de Monstruación i un enemic acèrrim d'en Floreal Forradellas, general manager of the Autonomía de L'Espectacle? Estàs en condicions de jurar al damunt del llibre The Condition of Postmodernity d'en David Harvey que no has tocat mai en una orquestra de tangos a la festa major d'Amposta?
Estic en condicions de jurarque no he tocat mai en una orquesta de tangos a la festa major d´Amposta,no només damunt del llibre d´en Harvey,sinó també del "Análisis locacional...y bla,bla,bla",de Peter Haggett.He de dir que la pobra guitarra encara té les mateixes cordes des de fa 21 anys!!!senyal de que no l´he fet servir.
Un xic de comprensió dels que us heu quedat a casa i no us heu convertit en catalans universals. Vull dir que una xiqueta del patatabrava m'ha fet escoltar un grup que no coneixia i una cançó que m'ha encantat: els coneixeu?
Doncs clar que si,però per separat.Molt bo un doble en directe dels Reincidentes,("Alazagara")i "Besos de Perro",de Marea.Sobretot Marea te unes lletres poc usuals i molt poètiques.
No crec que us estranyi si us dic que no tenia ni idea de les seves existències. I que la meva oïda no està acostumada a entendre a la primera les lletres cantades a aquest ritme o amb aquest so. De manera que l'he buscada al google i a mi també m'ha encantat. Me l'he guardada en un arxiu (tinc una carpeta amb lletres de cançons que m'agraden, una barreja totalment surrealista) i, per si us falla alguna paraula, aquí la teniu. Moltes gràcies David!
Marea y Reincidentes Canción: Como el viento de poniente Disco: Besos de perro Letra: De niño no me gustaban los libros ni las sotanas ni salir en procesión, eran tan desobediente como el viento de poniente, revoltoso y juguetón, en vez de mirar pal cielo me puse a medir el suelo que me tocaba de andar, y nunca seguí el rebaño, porque ni el pastor ni el amo eran gente de fiar, Como aquel que calla, otorga, y aunque la ignorancia es sorda, pude levantar la voz, la voz más fuerte que los ladríos de los perros consentíos y que la voz del pastor, del pastor Empecé haciendo carreras por atajos y veredas muy estrechas para mí, y decían mis vecinos que llevaba mal camino apartado del redil, siempre fui esa oveja negra que supo esquivar las piedras que le tiraban a dar, y entre más pasan los años más me aparto del rebaño porque no sé a donde va. Como aquel que calla, otorga, y aunque la ignorancia es sorda, pude levantar la voz, la voz más fuerte que los ladríos de los perros consentíos y que la voz del pastor, del pastor
Uns vídeos dedicats a en Pierre, per veure si n'hi ha una cançó candidata a la seva carpeta de lletres: - Amaral/Sopa de Cabra: Camins - Celtas Cortos: 20 de Abril - Celtas Cortos: La senda del tiempo - Celtas Cortos: 40 de abril
13 comentaris:
La meva mare diria que en David està en posició de "aquí me las traigan todas". Fotos com aquestes poden enfonsar qualsevol campanya electoral, ni que sigui a president de l'escala de veïns.
Si, tio. En aquella època se'm coneixia com el Malcolm McLaren de Monstruación. Bé, el que si que és una passada és lo guapa que era na Maria del Mar (mejorando las presentes, és clar). Ara bé, per la presidència de l'escala, no sé ... però pel curs de dos dies de Management per l'exemple que he de seguir dilluns i per l'avaluació dels objectius de l'any que he de tenir amb el meu equip ...
Ep Hands! Hay una ciudad en el Baix Llobregat ... L'HE TROBAT !!!. L'he ficat en un enllaç fix.
I ara vinc de trobar una altra cosa que mostra a quin punt ets el més famós de la blogosfera, Hands.
Ep, Hands i altres membres de la tripulació del Flint ... Res a dir ????
Òstia David,tot ho trobes.Passa que no havia vist aquest darrer comentari,per què està en un post antic.Pensant en qui ha pogut posar el comentari,sé que és un paio d´Amposta que etava boig pels ...tangos!!!,fins al punt que va juntar una banda de musics professionals(que li costava una pasta)amb el nom de "Cambalache".Els vaig anar a veure un parell de vegades i la veritat és que no ho feien malament.
Espera, m'estàs dient que un apassionat dels tangos era un fan de Monstruación i un enemic acèrrim d'en Floreal Forradellas, general manager of the Autonomía de L'Espectacle?
Estàs en condicions de jurar al damunt del llibre The Condition of Postmodernity d'en David Harvey que no has tocat mai en una orquestra de tangos a la festa major d'Amposta?
Estic en condicions de jurarque no he tocat mai en una orquesta de tangos a la festa major d´Amposta,no només damunt del llibre d´en Harvey,sinó també del "Análisis locacional...y bla,bla,bla",de Peter Haggett.He de dir que la pobra guitarra encara té les mateixes cordes des de fa 21 anys!!!senyal de que no l´he fet servir.
Un xic de comprensió dels que us heu quedat a casa i no us heu convertit en catalans universals. Vull dir que una xiqueta del patatabrava m'ha fet escoltar un grup que no coneixia i una cançó que m'ha encantat: els coneixeu?
Doncs clar que si,però per separat.Molt bo un doble en directe dels Reincidentes,("Alazagara")i "Besos de Perro",de Marea.Sobretot Marea te unes lletres poc usuals i molt poètiques.
No crec que us estranyi si us dic que no tenia ni idea de les seves existències. I que la meva oïda no està acostumada a entendre a la primera les lletres cantades a aquest ritme o amb aquest so. De manera que l'he buscada al google i a mi també m'ha encantat. Me l'he guardada en un arxiu (tinc una carpeta amb lletres de cançons que m'agraden, una barreja totalment surrealista) i, per si us falla alguna paraula, aquí la teniu. Moltes gràcies David!
Marea y Reincidentes
Canción: Como el viento de poniente
Disco: Besos de perro
Letra:
De niño no me gustaban
los libros ni las sotanas
ni salir en procesión,
eran tan desobediente
como el viento de poniente,
revoltoso y juguetón,
en vez de mirar pal cielo
me puse a medir el suelo
que me tocaba de andar,
y nunca seguí el rebaño,
porque ni el pastor ni el amo
eran gente de fiar,
Como aquel que calla, otorga,
y aunque la ignorancia es sorda,
pude levantar la voz, la voz
más fuerte que los ladríos
de los perros consentíos
y que la voz del pastor, del pastor
Empecé haciendo carreras
por atajos y veredas
muy estrechas para mí,
y decían mis vecinos
que llevaba mal camino
apartado del redil,
siempre fui esa oveja negra
que supo esquivar las piedras
que le tiraban a dar,
y entre más pasan los años
más me aparto del rebaño
porque no sé a donde va.
Como aquel que calla, otorga,
y aunque la ignorancia es sorda,
pude levantar la voz, la voz
más fuerte que los ladríos
de los perros consentíos
y que la voz del pastor, del pastor
Gràcies a tu, Pierre. Estic molt content que a tu t'hagi agradat tant com m'ha agradat a mi i que la poguem compartir cada cop que l'escoltem.
Uns vídeos dedicats a en Pierre, per veure si n'hi ha una cançó candidata a la seva carpeta de lletres:
- Amaral/Sopa de Cabra: Camins
- Celtas Cortos: 20 de Abril
- Celtas Cortos: La senda del tiempo
- Celtas Cortos: 40 de abril
Publica un comentari a l'entrada