Vaig tenir en Joan Carles com estudiant de Tècniques Quantitatives el 1988 i, malgrat aquest handicap al seu CV, crec que se'n ha sortit prou bé. Tot i que hi ha qui diu que segueix castigant-se el cos, corrent sense parar, per intentar oblidar aquella època. O també hi ha qui diu que va vendre la seva ànima a en Toloriu per poder tornar-lis als estudiants tot el que ell va haver de patir. O encara també hi ha qui diu que la seva passió compulsiva per l'ortografia es va despertar amb les meves notes a la pissarra.
En fi, ja sabeu què son capaces de dir les llengües viperines. Més, quan tothom sap que tot això ho ha fet per intentar oblidar el fet de haver nascut a Manresa.
Jo el recordo amb molt de carinyo. En particular quan, amb els altres companys de la seva promoció, van fer un immerescut esforç econòmic per fer-me un regal pel meu casament: un set de fondue!!! Naturalment, no vaig trigar dos minuts a enganxar el missatge que m'estaven vehiculant pel mitjà d'aquell aparell i ... bé, ja sabeu on he viscut exiliat aquests darrers vint anys.
El cas és que, malgrat que l'imatge que he penjat us farà pensar que treballa per a les millors firmes de la moda de Milà, en Joan Carles està donant classes a una de les més prestigioses universitats del Vallès, i publica dos blocs que us invito a visitar:
- Fartografia | L'Inquisidor contra les heretgies lingüístiques en català: segueix sorprenent-me que no tinguem encara una menció especial en aquesta pàgina. Potser és que'n JC va molt malament de temps, com altres profes de la prestigiosa universitat on treballa.
- Marathon man: un títol astucieux que m'omple d'orgull. Sabedor que si anomenava la pàgina: The Manresan Geographer no es menjaria una rosca, aquest nom li ha permès tenir més visitants que el GS.
Una super abraçada, Joan Carles. I ja saps on som si mai vols deixar un mot!
2 comentaris:
David,
Quins temps a quells ... I ja en fa un munt d'anys però jo encara conservo la meva estupenda mata de cabells i de moment, no he hagut de canviar de talla de pantalons. Tens raó, al meu CV professional i vital tinc uns quants hàndicaps, com bé apuntes, com el d'haver estat alumne teu (això és el de menys), també d'altres col·legues teus que no vull anomenar aquí per no desprestigiar-los encara més (pobrisons ells!).
Per cert, tens una manera divertids de dir les coses
Mercès per la promoció dels meus dos blocs (no està mai de més).
Una abraçada ben forta des de Manresa (un altre hàndicap).
JC
No et preguis malament lo de Manresa. Es que vam haver de fer una troncal sobre el Bages i, son coses que't marquen durant tota la vida. Sobre la promo dels blocs ... és que me van agradar molt i els he trobat molt interessants, de veritat. Bé, el de que't passes la vida corrent ... Va, si, també!
Sobre lo de la talla dels pantalons, dir-te que vaig arribar a fer 105 kg. I que, després de ficar-me a dieta, i patir una diabetis, ara estic també amb la talla de pantalons amb que'm vas conèixer i 73 kg. Lo del cabell ... Nchst! fins que no inventin alguna cosa ... haurà d'esperar.
En fi, espero que t'ho passessis tant bé llegint-lo com jo m'ho vaig passar escrivint-lo. En tinc d'altres preparats d'altres membres del departament.
Una super abraçada, Joan Carles. Me fa molta il·lusió seguir en contacte amb tu
Publica un comentari a l'entrada